Maria Zazzi
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 de juny de 1904 neix a Perino (Coli, Piacenza) l'anarquista Maria Zazzi
El 2 d'agost de 1936 marxà, amb el seu company Armando Malaguti --voluntari en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso»--, en direcció a Barcelona, passant per Perpinyà i la frontera del Pirineu Oriental. Maria Zazzi participà a Barcelona en diverses tasques revolucionàries i de solidaritat
Maria participà, a partir de la Retirada republicana de febrer de 1939, en l'organització del suport als refugiats que creuaven la frontera del Pirineu Oriental. Després anà a París
Maria Zazzi: El 10 de juny de 1904 neix a Perino (Coli, Piacenza, Emília-Romanya) l'anarquista Maria Zazzi, coneguta com Tante Marie. El seu pare es deia Pietro Zazzi i la seva mare, Modesta Ballerini.
Passà la seva infància i primera joventut a prop de Perino, on ajudà la seva família en tasques agrícoles.
En 1923 emigrà a l'Illa de França per reunir-se amb el seu germà Luigi, socialista maximalista que havia marxat clandestinament d'Itàlia fugint dels escamots feixistes i l'esposa del qual acabava de morir de part i havia deixat el fill nounat.
A París (Illa de França) va fer contacte amb els cercles d'exiliats italians i aviat s'acostà a les idees anarquistes, sobretot de la mà del llibertari bolonyès Armando Malaguti, que esdevindrà el seu company sentimental.
Mantingué una estreta amistat amb la família dels Berneri i destacà en tasques propagandístiques i de solidaritat amb els presos anarquistes.
A París treballà com a sastressa d'homes.
Després de diverses detencions, a començaments de 1927 les autoritats franceses expulsaren Malaguti i amb ell es va instal·lar a Esch-sur-Alzette (Esch-sur-Alzette, Luxemburg) i després a Bèlgica --Seraing (Lieja, Valònia), Lieja (Lieja, Valònia) i Brussel·les (Brussel·les Capital)--.
A Brusel·les va fer amistat amb els anarquistes russos exiliats Ida Mett i Nicolas Lazarevitx, així com els refugiats Francisco Ascaso i Buenaventura Durruti i l'italià Giulio Manon.
A Bèlgica també destacà des del punt de vista propagandístic i per les visites solidàries que feia als presos llibertaris fent-se passar per tia dels mateixos, per la qual cosa va ser batejada amb el pseudònim de Tante Marie.
Amb Angelo Sbardellotto i Bruno Gualandi, participà activament en la campanya de suport als anarquistes italoamericans Sacco i Vanzetti, declarant la vaga general a Bèlgica el dia de l'execució d'aquests, fet desaprovat per la burocràcia sindical d'aquell Estat-nació.
Perseguits per la policia belga, en 1932 la parella retornà a París, on conegueren aleshores l'anarquista ucraïnès Nèstor Makhno i el rus Volin.
Fins l'agost de 1936 la parella visqué entre Brussel·les i París.
El 2 d'agost de 1936 es trasllada a Barcelona des de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), passant per la frontera del Pirineu Oriental. Armando Malaguti s'enrolà en la Columna Ascaso i marxà al front del Pla d'Uesca (Uesca, Aragó) fins a finals d'any, lluitant a Monte Pelado (Almudébar, La Violada, Plana de Uesca, Osca, Aragó). El gener de 1937 va ser detingut a Lieja, on havia marxat per a reclutar milicians per fer costat al moviment llibertari en guerra a la Península. Al cap de poc fou alliberat.
Maria participà a Barcelona en diverses tasques revolucionàries i de solidaritat.
El març de 1937, mentre Malaguti estava de permís a París, va ser detingut per les autoritats franceses, cosa que obligà a Maria a retornar a París, encara que va ser alliberat de nou poc després i el febrer de 1938 retornà a la Península, on fou nomenat delegat polític fins al final de la guerra. Amb falsa identitat, aconseguí arribar al Marroc, a Algèria i, finalment, a Tunísia, on el 20 maig de 1939 va ser detingut i posteriorment expulsat per «complot terrorista contra el cònsol d'Itàlia».
Maria participà, a partir de la Retirada republicana de febrer de 1939, en l'organització del suport als refugiats que creuaven la frontera del Pirineu Oriental.
Durant l'Ocupació alemanya, el desembre de 1940, va ser detinguda per la Gestapo i interrogada durant tres dies sobre el parador del seu company --que havia anat clandestinament a París--, la qual cosa es negà a divulgar malgrat patir dos apallissaments. Maria, un cop lliure, passà a Bèlgica.
Finalment, Malaguti va ser detingut a París pels nazis i deportat a Alemanya. El febrer de 1941, amb concomitància amb les autoritats feixistes italianes, fou confinat a l'illa de Ventotene (Latina, Lacio).
Maria Zazzi intentà reunir-se amb el seu company, però va quedar atrapada el juliol de 1941 a la frontera de Bardonecchia (Sità metropolitan-a 'd Turin, Piemont, Arpitània) durant tres dies per qüestions burocràtiques. Un cop aconseguí arribar al seu destí, se li va negar el permís per veure son company perquè no eren matrimoni. Ambdos decidiren casar-se per salvar l'entrebanc i testimonis del matrimoni van ser Sandro Pertini i Umberto Terracini.
El 25 de desembre de 1942 Malaguti va ser traslladat a l'illa d'Ustica (Palerm, Sicília) i a començaments de setembre de 1943 al camp d'internament de Renicci (Anghiari, Toscana). Poc després, el 8 de setembre de 1943, aconseguí fugir-ne i pogué reunir-se amb Maria, afegint-s'hi la parella al moviment de resistència bolonyès.
Formaren part de les forces partisanes, participant en els combats contra feixistes italians i nazis alemanys fins l'Alliberament.
El 16 de desembre de 1955 morí Malaguti a Bolonya (Bolonya, Emília-Romanya). Maria després es va fer companya d'Alfonso Fantazzini (Libero Fantazzini), que havia conegut feia anys a l'exili. El seu domicili a Bolonya es convertí en un lloc de referència del moviment anarquista italià.
Esdevingué tutora de Horst Fantazzini, fill del seu company, que patí des de 1968 un llarg empresonament a causa de les seves activitats anarquistes considerades il·legalistes.
Durant els anys setanta participà en les activitats de suport a Pietro Valpreda i prengué part en la campanya organitzada per Alessandro Galli per abolir l'obligació que tenien els ensenyats de jurar fidelitat a l'Estat, anant a Roma (Città metropolitana di Roma Capitale, Laci, Itàlia) amb altres anarquistes per entrevistar-se amb el president de la República italiana Sandro Pertini.
Durant la primera meitat dels anys vuitanta assistí a diverses conferències i congressos de la Federació Anarquista Italiana (FAI), fins que patí una greu paràlisi.
La malaltia de la seva companya provocà un greu deteriorament psiquicofísic en Fantazzini, que morí el 14 de desembre de 1985.
Maria Zazzi va morir el 5 de gener de 1993 a Bolonya, a la residència on passà els últims anys de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada