Manuel Cubell Uriate

Manuel Cubell Uriarte (1937)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 9 de juny de 1911 neix a Ojos Negros (Jiloca) l'anarquista, anarcosindicalista i activista de l'UNE durant la Segona Guerra Mundial interimperialista Manuel Cubell Uriate

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Internat a La Tor de Querol i després al Fort de Montlluís des del qual fou tancat als camps de concentració francesos

Manuel Cubell Uriarte: El 9 de juny de 1911 neix a Ojos Negros (Jiloca, Terol, Aragó) l'anarquista, anarcosindicalista i i activista de l'UNE durant la Segona Guerra Mundial interimperialista Manuel Cubell Uriate --el seus llinatges sovint citats de diverses maneres (Pobel Uriarte, Cubel Uliarte i altres). El seu pare es deia Víctor Cubell, miner, i la seva mare era basca. Tingué tres germans.

Quan tenia tres mesos es traslladà amb la seva família a Daroca (Campo de Daroca, Saragossa, Aragó). D'infant va fer d'escolà, moment en el qual va perdre la fe, i, sense anar a escola, es posà a fer feina en una fàbrica de fideus i en altra d'embalatges industrials.

Amb 12 anys deixà la llar familiar i s'establí a Barcelona, on tenia un germà que treballava en la companyia de tramvies.

Aficionat a la boxa, arribà a ser campió de Catalunya.

Milità en els rams de la construcció i de l'alimentació de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera va estar empresonat i a la garjola els companys anarquistes l'ensenyaren a llegir i a escriure.

Quan la insurrecció proletària llibertària de gener de 1933 va ser detingut a Barcelona.

El 27 de setembre de 1934 va ser condemnat per un Tribunal d'Urgència de Barcelona a dos mesos d'arrest major per una reunió clandestina celebrada el juny anterior a l'Ateneu Cultural Llibertari de Gramanet del Besós, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès Nprd).

Treballava de forner i de repartidor a Gramanet quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 i destacà en la seva sufocació.

Immediatament després s'integrà en la «Columna Durruti» a Bujaraloz (Monegros, Saragossa, Aragó), lluitant al front d'Aragó a Quinto (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó) i Fuentes de Ebro (Comarca Central, Saragossa, Aragó).

Amb un petit grup prengué La Almolda (Monegros, Saragossa, Aragó i intervingué en cops de mà a Pina de Ebro (Ribera Baixa de l'Ebre, Saragossa, Aragó), al veïnat de Baselga, a la Comunidad de aldeas de Daroca (Daroca, Campo de Daroca, Teruel Aragó) i Villafranca de Ebro (Comarca Central, Saragossa, Aragó), formant part del grup «Legión Negra».

Des del novembre de 1936 fou delegat de la VIII Agrupació de la «Columna Durruti» i des d'abril de 1937, després de la militarització de les milícies, fou comissari de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola.

En aquesta època col·laborà en el periòdic El Frente, portaveu de la «Columna Durruti»/26 Divisió .

Després de participar en la campanya de Catalunya amb la 26 Divisió, el 10 febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió (la «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Internat a La Tor de Querol (Alta Cerdanya) i després al Fort de Montlluís (Alt Conflent, Conflent) des del qual fou tancat als camps de concentració francesos.

En la dècada dels quaranta s'instal·là a L'Avelhanet (País d'Olmes, Arièja, Occitània), on a partir de novembre de 1941 formà part del secretariat de la Junta Suprema de la Unió Nacional Espanyola (UNE), plataforma stalinista amb unitats militars de guerrilla en el maquis transfronterer, en representació de l'«Agrupació Cenetista de l'UNE», fracció llibertària al marge del Moviment Llibertari Espanyol-CNT.

El setembre de 1943 va ser detingut i enviat al camp de concentració de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i hagué d'abandonar el seu càrrec a l'UNE.

A Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) participà amb un grup de l'UNE en la presa del consolat espanyol i, un cop expulsat el cònsol franquista, ell va ser nomenat cònsol de la República Espanyola.

Posteriorment va anar a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) per a realitzar tasques de fortificació marítima.

En 1960 vivia a l'Arièja, on treballava de forner i posteriorment en una fàbrica tèxtil.

En 2002 vivia a Andorra.

Fou membre de l'Amical dels Antics Internats Polítics i Resistents del Camp de Vernet.

Manuel Cubel Uriarte va morir en 2005.