Luigi Grimaldi (dret a la dreta amb camisa blanca), i altres companys que havien lluitat a la Guerra Civil, al camp de concentració de Gurs. L'estàtua en fang, obra de l'escultor anarquista Dante Pesco (Giandante X), es realitzà en record de la participació de Giuseppe Garibaldi en la batalla de Digione de 1870
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 9 de juny de 1900 neix a Baricella (Città metropolitana di Bologna) l'anarquista i lluitador antifeixista Luigi Grimaldi
El 23 de juliol de 1936 marxà com a voluntari a la guerra passant per la frontera del Pirineu Oriental cap a Barcelona i fou milicià de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», combatent al Monte Pelado, al front de la Plana de Uesca
El 7 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de Gurs i després al de la platja d'Argelers de la Marenda, del que va fugir
Luigi Grimaldi: El 9 de juny de 1900 neix a Baricella (Città metropolitana di Bologna, Emília-Romanya) l'anarquista i lluitador antifeixista Luigi Grimaldi, conegut com Gigiàt al Buratèl. El seu pare es deia Natale Grimaldi i la seva mare, Luigia Rambaldi.
Jornaler de professió i antifeixista declarat, en 1929 s'exilià a l'hexàgon francès.
El 23 de juliol de 1936 marxà com a voluntari a la guerra passant per la frontera del Pirineu Oriental cap a Barcelona i fou milicià de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», combatent al Monte Pelado (Almudébar, La Violada, Plana de Uesca, Osca, Aragó), al front de la Plana de Uesca.
Després de la militarització de les milícies, formà part de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola i va ser destinat al front de Madrid (Castella la Nova).
Participà als combats del front de l'Ebre i del Segre.
El 24 de juliol de 1938 va ser ferit al braç esquerre a Tarancón (Mancha Alta, Cuenca, Castella la Nova).
Els serveis secrets stalinistes el qualificaren d'«anticomunista» i que havia desertat del front, portant una «vida descontrolada» a Barcelona.
El 7 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània) i després al de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), d'on va fugir.
Durant l'Ocupació alemanya, en 1940, va ser detingut, internat uns mesos a la presó de Sant Miquel a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i posteriorment extradit a Itàlia.
Tancat un temps a la presó de San Giovanni in Monte de Bolonya (Città metropolitana di Bologna, Emília-Romanya), el 30 de juny de 1941 va ser jutjat, condemnat a tres anys de deportació i enviat confinat a l'illa de Ventotene (Isole Ponziane, Golf de Caeta, Mar Tirreno, Latina, Laci).
El 25 d'agost de 1943 va ser alliberat i s'integrà resistència enquadrat en la IV Brigada «Venturoli Garibaldi». Va ser detingut una desena de dies.
Luigi Grimaldi va morir en 1962.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada