Francesco Pavese Roggiero

Foto antropomètrica de Francesco Pavese Roggiero

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 15 de juny de 1905 neix a Asti (Piemont) Francesco Pavese Roggiero

En 1937 intentà passar a l'Alt Empordà, però va ser detingut en la frontera. Jutjat, va ser condemnat pel Tribunal de Ceret a 20 dies de presó i tancat a la presó de Perpinyà. Un cop lliure, aconseguí passar a la frontera i s'enrolà en el III Batalló de la XII Brigada Internacional «Garibaldi»

Evacuat a un hospital de Barcelona, després d'un temps a Torelló, en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939 emprengué el camí de l'exili i passà la frontera del Pirineu Oriental. Internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda formà part del grup anarquista «Libertà o Morte», i posteriorment va ser enviat al camp de Gurs, des d'on envià diversos articles al periòdic anarquista novaiorquès L'Adunata dei Refrattari i al ginebrí Il Risveglio Anarchico. Més endavant passà per una Companyia de Treballadors Estrangers

Francesco Pavese Roggiero: El 15 de juny de 1905 neix a Asti (Asti, Piemont) Francesco Pavese Roggiero --el llinatge citat de diverses maneres (Pavesi, Pavessi, Roggero, Ruggero i altres. El seu pare es deia Giovanni Pavese i la seva mare, Maria Giulia Sicardi.

Es guanyava la vida com a paleta i entre 1924 i 1931 formà part de la feixista Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional (MVSN; «Camises Negres»).

El 15 de febrer de 1932 s'expatria a territori ftrancès passant per Tenda (Alpes-Maritimes, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània).

Amenaçat de ser reenviat a Itàlia, s'enrolà immediatament per cinc anys en la francesa Legió Estrangera i va ser enviat a Algèria i al Marroc, on va ser en dues ocasions condemnat per «deserció i insubordinació».

En 1937 va ser desmobilitzat i intentà passar a l'Alt Empordà, però va ser detingut en la frontera. Jutjat, va ser condemnat pel Tribunal de Ceret (Vallespir) a 20 dies de presó i tancat a la presó de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló). Un cop lliure, aconseguí passar a la frontera i s'enrolà en el III Batalló de la XII Brigada Internacional «Garibaldi» al front d'Aragó.

El juliol de 1937 va ser ferit en la batalla de Brunete (Madrid, Castella la Nova).

Un cop restablert, retornà al front d'Aragó i l'octubre de 1938, durant la batalla de l'Ebre, va ser novament ferit al pit.

Va ser condecorat per la seva actuació al front de Casp (Baix Aragó - Casp, Saragossa, Aragó).

Evacuat a un hospital de Barcelona, després d'un temps a Torelló (Vall del Gers, Plana de Vic, Osona), en el decurs de la Retirada republicana el febrer de 1939 emprengué el camí de l'exili i  passà la frontera del Pirineu Oriental. Internat al camp de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) formà part del grup anarquista «Libertà o Morte», i posteriorment va ser enviat al camp de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), des d'on envià diversos articles al periòdic anarquista novaiorquès L'Adunata dei Refrattari i al ginebrí Il Risveglio Anarchico. Més endavant passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) del camp de Jonquilles, al barri d'Els Terriers del municipi de Pont-Sainte-Maxence (Oise, Alts de França) per enviar-lo a treballar a les fortificacions d'Esquéhéries (Ainne, Picardie, Alts de França).

Segons un informe de la intel·ligència dels stalinistes, havia desertat de la «Brigada Garibaldi» i després de la victòria militar franquista s'havia solidaritzat amb les posicions el març de 1939 contra el Partit Comunista d'Espanya (PCE) del general Segismundo Casado López, encapçalada pel comandant de la seva brigada Randolfo Pacciardi, mitjançant la seva signatura en una crida publicada el 29 de juliol de 1939 en el periòdic Giovane Italia, ja que, segons aquest informe, era un «enemic del nostre Partit i de la classe obrera».

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser fet presoner pels alemanys i el 19 de juny de 1940 va ser lliurat a les autoritats feixistes italianes. Jutjat a Itàlia, va ser condemnat a cinc anys de deportació a les illes Tremiti (mar Adriàtica, Foggia, Pulla). Posteriorment va ser tancat a la presó de Manfredonia (Foggia, Pulla) i la colònia penitenciària de l'illa Ventotene (Mar Tirreno, Isole Ponziane, Latina, Laci).

Segons altres fonts, el maig de 1940 era a Bèlgica i el juliol d'aquest any va ser detingut a la frontera tirolesa de Brenner (Provinzia Autonoma de Balsan/Bulsan-Südtirol, Trentino-Südtirol) quan volia passar a Itàlia.

L'agost de 1943 va ser posat en llibertat i retornà a Asti.

Greument malalt, Francesco Pavese Roggiero va morir el 4 de desembre de 1945 a Asti.