Antonio Casanova Prado

Antonio Casanova (esquerra), amb Simón Radowitzky, al front d'Aragó (1937)

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 7 de juny de 1898 neix a Betanzos el militant anarquista i anarcosindicalista, editor i traductor Antonio Casanova Prado

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental

Antonio Casanova Prado: El 7 de juny de 1898 neix a Betanzos (Betanzos, A Coruña, Galícia) el militant anarquista, editor i traductor Antonio Casanova Prado.

Va emigrar molt prest a Buenos Aires (Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Rio de Plata, Argentina) i es va posar a fer de forner a la zona d'Avellaneda, barri obrer on romanien els immigrants gallecs que acabaven d'arribar, i s'afilia al Sindicat de Forners, compost fonamentalment d'anarquistes gallecs, i que va jugar un paper molt important en la unificació del moviment obrer argentí --un dels dirigents forners més destacats va ser el gallec Adrián Troitiño, qui en representació del sindicat cofundà la Federació Obrera Argentina (FOA) en 1901.

Casanova militarà activament en el grup llibertari Ateneo Libre i el 13 de desembre de 1932 participarà en el II Congrés Anarquista Regional celebrat a Rosario (Santa Fe, Argentina).

Entre l'11 i el 14 d'octubre de 1935 es realitzarà a La Plata (Buenos Aires, Argentina) el Congrés Constituent, on es fundarà la Federació Anarco Comunista Argentina (FACA), i Casanova en serà un dels fundadors.

Quan esclata la Guerra Civil a la República Espanyola es trasllada a Barcelona --sota el nom d'un altre anarquista gallec forner, Manuel Freire-- per participar en la revolució col·lectivista. S'allistarà en la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola que comandava Gregorio Jover, realitzant tasques periodístiques al front d'Aragó en 1937.

A Barcelona va viure al carrer Muntaner, 514, amb Prince, Maguid, José María Montero i Simón Radowitzky, llegendari anarquista que va venjar els treballadors assassinats durant la Setmana Roja a Buenos Aires (1 de maig de 1909) matant-ne el responsable directe, el general i cap de policia Ramón Lorenzo Falcón.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.

En 1941 vivia a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) amb Bejarano i Blasco.

Durant l'Ocupació alemanya va ser capturat pels nazis i reclòs en un camp de concentració, d'on va poder fugir i incorporar-se a la Resistència, sota el pseudònim de Manuel Freire, participant en l'alliberament de París (Illa de França) l'agost de 1944.

Amb l'alliberament de París va participar en la reconstrucció la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT) i aquell any 1944 va ser director de Solidaridad Obrera, editada a París.

Desil·lusionat quan va veure que les potències europees no derrocaven el feixisme de Franco, va tornar a Argentina, a fer de forner i treballar en altres oficis.

Participà en l'Ateneu d'Avellaneda i va col·laborar en nombrosos diaris i revistes anarquistes, com ara Más Allá (1937-1938) i Tierra y Libertad, de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) i va fer traduccions del francès i conferències.

És autor del fullet Posición revolucionaria, editat per Tierra y Libertad a Bordèu en 1945, amb pròleg d'Ildefonso.

Antonio Casanova va morir el 8 de juliol de 1966 a Buenos Aires.