Marcel Camille Dieu, més conegut com Hem Day

Hem Day dibuixat per Léo Campion (1932)

--

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 30 de maig de 1902 neix a Houdeng Coegnies (La Louvière, Hainaut, Valònia) Marcel Camille Dieu, més conegut com Hem Day, una de les figures més importants dels anarquismes belga i internacional, vegetarià, pacifista i francmaçó

En 1937 Hem Day marxà a Barcelona després de passar per la frontera del Pirineu Oriental i participa en les emissions de Ràdio de la CNT-FAI i també visitarà el front

En 1962 hi havia ordre de detenció contra Hem Day de la franquista Direcció General de Seguretat per col·laborar amb Defensa Interior de la CNT-FAI-FIJL

Marcel Camille Dieu (Hem Day): El 30 de maig de 1902 neix a Houdeng Coegnies (La Louvière, Hainaut, Valònia, Bèlgica) Marcel Camille Dieu, més conegut com Hem Day, una de les figures més importants dels anarquismes belga i internacional, vegetarià, pacifista i francmaçó.

Inconformista i rebel des de la seva adolescència, es va declarar vegetarià quan el seu pare es va fer carnisser. 

Va repudiar la religió i rebutjà la idea d'un déu, i emprenyat perquè en el seu nom figurés «Dieu», va fer servir el pseudònim «M. D.», que ell escrivia «Hem Day».

Després de la Primera Guerra Mundial interimperialista va prendre part activa en la reconstrucció del moviment anarquista i va participar el 7 de gener de 1923 en el primer congrés de la Unió Anarquista de Bèlgica, que reunia les federacions valona i flamenca.  

Va col·laborar des de 1922 en el periòdic L'Emancipateur i després en Combat, del qual serà gerent. 

A finals de 1925 el congrés anarquista el designa com a secretari tresorer i gràcies a ell s'adopta la resolució antimilitarista que preconitza la vaga general per respondre a qualsevol mobilització.  

Va prendre part activa en la campanya per salvar Sacco i Vanzetti.

En 1927, quan es va crear el Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA), Hem Day va ser nomenat secretari, tasca que assumirà fins a 1939. 

En una gran mansió que havia adquirit obrí la seva botiga de llibreter de vell (Aux Joies de l'Esprit), al costat del Mont des Arts, en el carrer Montagne de la Cour a Brussel·les (Bèlgica) i la seva casa esdevenen aleshores un refugi per a nombrosos proscrits de totes les nacionalitats, com ara Ascaso, Durruti i Jover, que van romandre a casa seva abans de retornar a la Península en 1931. Antifeixistes italians durant els anys 30 del segle XX, desertors francesos i alemanys fugint de les presons militars en 1939, jueus i alemanys antinazis durant la repressió, insubmisos de les guerres colonials franceses (Indo-xina, Algèria)... 

En 1933, amb Léo Campion --cantant, actor, humorista, caricaturista, anarquista i francmaçó--, aleshores secretari de la Secció Belga de Resistents a la Guerra, seran els primers objectors de consciència anarquistes que van reenviar les seves cartilles militars.

Léo Campion escriu que va ell va participar en la iniciació a la Francmaçoneria d'Hem Day, l'any 1932, a la Lògia La Vérité, núm. 852 de Le Droit Humain, a Brussel·les, Taller maçònic al que va pertànyer Hem Day fins a la seva mort. Voluntàriament, va voler limitar-se a la Maçoneria Blava (els graus d'aprenent, company i mestre maçó) [Léo Campion, Le Drapeau Noir, l'Équerre el le Compas, Editions Goutal - Darly, 4art trimestre 1978, pp. 132-141]. 

Hem Day, com a objector al servei militar obligatori, fou detingut poc després de tornar la cartilla militar quan es trobava enmig del carrer i jutjat, amb Léo Campion, el 19 de juliol de 1933, davant d'un consell de guerra. Nombroses personalitats li feren costat, com ara l'anarquista individualista Han Ryner, que també havia estat iniciat en la Francmaçoneria. 

El veredicte va ser feixuc: dos anys de presó per aquest i 18 mesos pel Léo. Aleshores van engegar una vaga de fam i es desencadenà una campanya internacional de suport, fet que obligà el Govern belga al seu alliberament el 3 d'agost d'aquell any i a expulsar-los de l'Exèrcit belga per «indignitat». 

En 1937 Hem Day marxà a Barcelona després de passar per la frontera del Pirineu Oriental i participa en les emissions de Ràdio de la CNT-FAI i també visitarà el front.

Aquest mateix any serà expulsat de l'Estat francès per haver fet una conferència contra el nazisme.  

Seguint la petjada del pensament pacifista de Han Ryner, amic d'Émile Armand i de Sébastien Faure, anarquista també francmaçó, va continuar durant la guerra la seva tasca solidària. 

En 1945 va reeditar la revista Pensée et Action, que esdevindrà en 1953 Les Cahiers de Pensée et Action.

Durant el franquisme segueix actiu contra la Dictadura. Així, en la circular del comissari general, Eduardo Comín, de la franquista Comissaria General d'Investigació Social de la Direcció General de Seguretat (Registre de Sortida núm. 9395, Madrid, 6 de setembre de 1962), amb destí "a totes les plantilles del Cos General de Policia", amb el títol "Individus afectos al anarquismo mundial", hi surt esmentat Hem Day. Es tracta de la transcripció de la documentació robada durant la seva estada al Rosselló de Jacinto Guerrero i microfilmada per agents de la Direcció General de Seguretat Nacional / Direcció d'Informacions General  del Ministeri d'Interior de la República Francesa, que a manera d'intercanvi d'informació amb les activitats de la OAS a la Península es va passar a la franquista Direcció General de Seguretat i estudiada pel comissari Eduardo Comín. En la documentació hi consta la xarxa internacional de complicitats i suports personals (Estat francès, Europa i Amèrica Llatina) de Defensa Interior (DI) del Moviment Llibertari Espanyol / Consell Ibèric d'Alliberament (CIL). Es va donar el cas que el 5 de juliol de 1962 aquests serveis francesos van robar dins l'automòbil de Jacinto Guerrero, aparcat a (Costa Sorenca, Plana del Rosselló, Rosselló), una cartera amb la esmentada documentació. Posteriorment, la Gendarmeria li va tornar aquesta cartera amb els documents. El comissari Eduardo Comín escriu que el 5 de juliol de 1962 "fué descubierto" (sic) a Sant Cebrià de Rosselló un "saco de cuero" amb documentació de la CNT d'Espanya en l'Exili, i molt específicament de la FIJL, que pertanyia a Jacint Guerrero Lucas, "miembro relevante de las Juventudes Libertarias, actualmente en situació de huido al vecino país." Atribueix al militant de la FIJL la tasca encarregada per la direcció de l'organització de reorganitzar-la a l'Interior i haver establert contacte amb el responsable aleshores de la CNT en l'Exili Roque Santamaría Cortiguera (Quintana del Pidio (Burgos)-Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) 19 d'abril de 1980), segon Comín, que afegeix que la documentació se li havia confiat abans de reintegrar-se a l'Interior per poder estar al corrent de l'anarquisme al món i que havia de tornar. A més, el comissari franquista exposa que "según noticias oficialmente facilitadas por las Autoridades francesas, las direccions de la F.I.J.L. y de la C.N.T." havien manifestat la seva intenció de rellevar-lo de tota responsabilitat orgànica, "señalando al propio tiempo que los supremos dirigentes del anarcosindicalismo estan a punto de cambiar la mayor parte de los responsables locales de la F.I.J.L. 'con el fin de evitar cualquier fuga', según texto del informe [procedent de França], frase que acaso pudiera interpretarse por la de qe tratan de evitar cualquier dsidencia". Escriu que aquesta "intención" de rellevar a Guerrero caldria ser considerada un descàrrec i simple justificació davant la Policia francesa, "sin otra trascendencia". Sobre els llistats escriu que es reprodueixen en la circular a fi de coneixement d'aquests anarquistes per part de la policia espanyola, que en cas d'entrar a l'Estat espanyol haurien de ser interrogats i vigilats. També es remet el text d'un missatge i el seu xifrat sobre l'enviament d'un "paquete peligroso", ja que tant el text i el xifrat caldrà tenir en compte en qualsevol investigació que hi hagi sobre "elementos libertarios", doncs Comín pensa que es tracta possiblement d'explosius donades les activitats de Jacinto Guerrero, puix aquestes "han estado vinculadas a los artefactos recientemente colocados en Madrid y Barcelona." Exposat aquest context, a la pàgina 6 de la circular de Comín s'hi llegeix "Hem DAY, Boîte Postal 4, Bruselas 29". A la pàgina 8: "Ramón LIARTE VIU, 54 rue de la Providence, Toulouse (H.G.). Debe tratarse de Ramón LIARTE VIU, antiguo secretario general de la fracción 'colaboracionista' de la CNT", entre un gran nombre de companyes i companys, també gent que simpatitzava amb les activitats de Defensa Interior. Una prova documental més del compromís militant d'Hem Day. Si hagués passat la frontera espanyola hauria estat detingut, empresonat i jutjat pel franquisme.

La seva obra és considerable: fullets, biografies de militants, nombrosos articles en la premsa anarquista internacional, conferències, participació en nombrosos mítings (per la pau, pel dret d'asil i altres temes).

Hem Day va morir el 14 d'agost de 1969 a Evere (Regió de Brussel·les - Capital, Bèlgica), i va ser incinerat a Uccle (Regió de Brussel·les - Capital, Bèlgica) el 18 d'agost, rebent funerals maçònics. 

La seva biblioteca i els seus arxius, un dels més importants del moviment anarquista de postguerra, van ser lliurats a la Gran Biblioteca Reial de Brussel·les.