Nord-est Llibertari: Luis Portales Casamar

diumenge, 31 de maig del 2020

Luis Portales Casamar

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 31 de maig de 1918 neix a Zahínos (Sierra Suroeste) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Portales Casamar

Destacat militant de la FIJL Interior fou detingut a la frontera francesa, va ser traslladat a la Presó Provincial de Madrid (25/04/1948) i a la de Sevilla. En 1949 fou jutjat en consell de guerra (Núm. 2246/1949), va ser condemnat a 20 anys de presó. Sortí en llibertat condicional en Redempció el 20 de febrer de 1961 i finalment va poder passar la frontera del Pirineu camí de l'exili

Luis Portales Casamar: El 31 de maig de 1918 neix a Zahínos (Sierra Suroeste, Badajoz, Extremadura) l'anarquista i anarcosindicalista Luis Portales Casamar.

Forjador d'ofici i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), va ser empresonat pel franquisme en 1938 a la presó provincial de Sevilla (12/02/1938) i a començaments dels anys quaranta aconseguí la llibertat condicional.

A Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) fou responsable de les Joventuts Llibertàries, de les quals formaven part el seu germà petit Juan Portales Casamar, Manuel Ramos, Valeriana Pérez i Juan Soto, entre d'altres.

Arran del Ple Regional de la CNT celebrat el febrer de 1944 a Sevilla, va ser nomenat, amb el seu germà Juan, membre del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT.

Fugint de la repressió franquista en 1946 aconseguí fugí a França i després tornà a l'Interior i s'instal·là a Madrid (Castella la Nova), on el gener de 1947, amb el seu germà Juan, s'integrà en el Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).

El juliol de 1947 va ser nomenat delegat del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT per al Ple Nacional de l'FIJL que se celebrà a Madrid.

Detingut dies més tard a la frontera francesa, va ser traslladat a la Presó Provincial de Madrid (25/04/1948) i a la de Sevilla. En 1949 fou jutjat en consell de guerra (Núm. 2246/1949), va ser condemnat a 20 anys de presó.

Després de 14 anys, que purgà a la Presó Provincial de Sevilla, al Penal de Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella) i al d'Ocaña (Mesa de Ocaña, Toledo, Castella la Nova) va ser posat en llibertat condicional en Redempció el 20 de febrer de 1961 i passà finalment la frontera del Pirineu cap a l'exili francès.

La seva germana, Suceso Portales Casamar, també va ser una destacada militant anarquista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...