Equo Gilioli

D'esquerra a dreta: Equo Gilioli, Bruno Gualandi i Luigi Evangelisti al front d'Osca (1936)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 23 de maig de 1910 neix a Novi di Mòdena (Emília-Romanya)  l'anarquista Equo Gilioli

Assabentat del cop militar franquista, l'agost de 1936 sortí amb Renzo Cavani, Bruno Gualandi i Luigi Evangelisti des de París amb un petit camió cap a Barcelona, creuant la fronera del Pirineu Oriental en direcció a Barcelona

Equo Gilioli: El 23 de maig de 1910 neix a Novi di Mòdena (Módena, Emília-Romanya) --algunes fonts citen erròniament el 23 de març de 1910 a Rovereto Ferrarese (Ostellato, Ferrara, Emília-Romanya)-- l'anarquista Equo Gilioli. El seu pare es deia Onofrio Gilioli i la seva mare, Maria Giuseppa Pelliciari. Era el quart dels nou germans i germanes (Rivoluzio, Libero, Siberia, Equo, Protesta, Soverte, Seintilla, Ribelle i Feconda Vendetta) d'aquesta destacada família llibertària.

L'agost de 1922, amb l'adveniment del feixisme al poder, s'exilià a l'hexàgon francès.

En 1924 vivia amb la seva família a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França) i participava en les activitats dels refugiats anarquistes italians.

Es guanyava la vida com a obrer en una fàbrica de ciment i fent de paleta i de fuster en la construcció.

En 1933 tingué un infant, Renzo Gilioli, amb la seva companya, Bruna Bice Eugénia Donetti.

L'estiu de 1936 fou el primer dels germans Gilioli que marxà cap a la Península per a lluitar contra el feixisme. Assabentat del cop militar franquista, l'agost de 1936 sortí amb Michele Centrone, Luigi Evangelisti, Socrate Franchi, Mario Girotti, Bruno Gualandi i Renzo Cavani des de París amb un petit camió cap a Barcelona, creuant la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Barcelona.

Membre de la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», lluità a la batalla de Monte Pelado (Almudébar, La Violada, Plana de Uesca, Osca, Aragó) i al cèrcol d'Uesca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) enquadrat en la secció de metralletes d'Umberto Tommasini.

Formà part del grup anarquista «Angiolillo» i fou xofer del comandant de la Secció Italiana de la columna.

El desembre de 1936 va ser greument ferit en un accident automobilístic quan conduïa una delegació de la secció (Camillo Berneri, Giuseppe Bifolchi, Umberto Marzocchi i el capità Ruso, del Partit Obrer d'Unificació Marxista, POUM) cap a Barcelona, a la seu del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) per a ratificar el reemplaçament de Carlo Roselli per Giuseppe Bilochi al cap de la Secció Italiana, i va ser hospitalitzat a Tarragona (Tarragonès).

Tornat a l'hexàgon francpes l'abril de 1937, va ser buscat per les autoritats de la República Espanyola per a detenir-lo.

L'octubre de 1940 el seu nom figurava en una llista d'«elements subversius perillosos» enviada a les autoritats alemanyes d'ocupació per la policia feixista italiana.

En aquesta època s'establí amb la seva família a Busiet (Nova Pirineus Atlàntics, Aquitània, Occitània) i col·laborà amb la Resistència francesa.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí de nou a Fontenay-sous-Bois.

El juliol de 1955 rebé la nacionalitat francesa i més tard participà en les jornades de «Maig i Juny del 68».

Equo Gilioli va morir el 23 d'agost de 1997 a la Residència de Jubilats «Les Jardins d'Ozoir» d'Ozoir-la-Ferrière (Seine-et-Marne, Illa de França) i va ser enterrat al costat de la seva companya difunta al cementiri de Fontenay-sous-Bois