Nord-est Llibertari: Juan Lobo Gago

dilluns, 20 d’abril del 2020

Juan Lobo Gago

Foto policíaca de Juan Lobo Gago (1930)

El 20 d'abril de 1909 neix a Gilena (Sierra Sud de Sevilla) --algunes fonts citen Gerena (Corredor de la Plata)-- l'anarquista expropiador i anarcosindicalista Juan Lobo Gago

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili. En 1952, des d'Alemanya, col·laborà en la publicació anarquista Tierra y Libertad de Mèxic

Juan Lobo Gago: El 20 d'abril de 1909 neix a Gilena (Sierra Sud de Sevilla, Sevilla, Andalusia) --algunes fonts citen Gerena (Corredor de la Plata, Sevilla, Andalusia)-- l'anarquista expropiador i anarcosindicalista Juan Lobo Gago, que va fer servir diversos pseudònims (Fernando García Jiménez, José María Pagès Avilés i altres).

Fuster de professió, fou un actiu militant del Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Sevilla.

Va ser detingut en diferents ocasions acusat de d'estafa i atracaments. Detingut en relació a un assalt a la finca, a prop de Dos Hermanas (Àrea Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia). El 13 de setembre de 1930, també segons la policia, amb altres companys (José María Jiménez Bermúdez, Miguel León Sánchez i Eduardo Cabeza Ferrete), hauria paricipat en una expropiació a la Venta de la Salud (La Campiña del Bajo Guadalquivir, Utrera, Sevilla, Andalusia) i fou detingut un mes després a Cadis (Ària Metropolitana de la Badia de Cadis, Cádiz, Andalusia). El 5 de gener de 1932 va ser detingut, juntament amb Juan Marín y Marín, acusat d'haver assaltat un fabricant de juguetes i un dependent a Madrid (Castella la Nova). Ambdós empresonats, el 15 de novembre d'aquell any van ser jutjats en la Secció IV de l'Audiència de Madrid i van ser alliberats a compte del temps que havien passat en presó preventiva. El novembre de 1933 va ser detingut, juntament amb Manuel Herrador Merino, en un hostal a prop de la Cruz del Campo de Sevilla per negar-se a pagar les consumicions.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili. En 1952, des d'Alemanya, col·laborà en la publicació anarquista Tierra y Libertad de Mèxic.

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...