Ordre de crida i cerca emès per la Direcció General de Policia franquista de Barcelona contra Joaquim Bassons Viñas, i altres «activos elementos rojos» de la Companyia General d'Autobusos de Barcelona (Boletín Oficial de la provincial de Cáceres del 18 d'octubre de 1939)
El 20 d'abril de 1903 neix a Mataró l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Bassons Viñas
Destacat militant de la CNT-AIT, durant la Guerra Civil fou membre del Consell de Transports Públics Urbans, càrrec que mantingué fins a l'ocupació militar franquista de tot el Principat de Catalunya, a primers de febrer de 1939, quan passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'Exili i fou internat al camp de concentració de Bram
Joaquim Bassons Viñas: El 20 d'abril de 1903 neix a Mataró (Baix Maresme) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Bassons Viñas.
El seu pare es deia Josep Bassons i la seva mare, Teresa Viñas.
Fill i germà d'obrers vidriers, passà la seva infantesa a Cervelló (Baix Llobregat).
Assistí durant vuit anys a l'escola i després passà a l'Escola Racionalista de València (l'Horta de València, País Valencià) i al Centre Republicà «El Pueblo».
Entre 1917 i 1927 treballà com a vidrier a València i milità en diferents grups anarquistes.
Entre 1920 i 1922 fou secretari del grup anarquista «La Verdad», que més endavant va estar adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Entre 1927 i 1929 treballà de vidrier a Badalona (Barcelonès Nord) i després passà al sector dels autobusos a Barcelona.
El setembre de 1930 va ser detingut i empresonat arran de la vaga de la construcció.
Aquest mateix any va ser nomenat membre, pel Sindicat del Vidre, del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en 1931 del Comitè Nacional del Vidre a Mataró, amb Manuel Mascarell, Llibert Peiró, Pedro Conejero i altres.
Entre 1931 i 1936 fou secretari de la Secció d'Autobusos del Sindicat del Transport de la CNT-AIT.
A causa de la seva militància, va ser detingut governativament en diverses ocasions i tancat a la presó Model de Barcelona.
Quan esclatà la revolució de l'estiu de 1936, fou un dels principals responsables de la col·lectivització dels autobusos i tramvies barcelonins des dels seus càrrecs de membre de Comitè de Control, de secretari de la col·lectivitat i del Consell de Transports Públics Urbans, càrrec últim que mantingué fins a l'ocupació militar franquista de tot el Principat de Catalunya, a primers de febrer de 1939, quan passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'Exili i fou internat al camp de concentració de Bram (Aude, Occitània).
Més tard romangué durant molts d'anys a Sant Ponç de Tomièiras (Erau, Occitània), on treballà a la fàbrica de vidres Fleur de Verre i ocupà la secretaria de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.
En 1949 morí la seva companya, Carmen Calvo.
En aquests anys participà en la major part de reunions orgàniques del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili.
A més de diferents premis per la seva feina artesana, el juliol de 1972 va ser guardonat amb un premi com a millor obrer vidrier de França.
Col·laborà en diferents publicacions periòdiques llibertàries, com ara Cenit, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Solidaridad Obrera i altres.
La seva nova companya, Antonia Balta, morí en 1988.
Joaquim Bassons Viñas va morir el 19 de juliol de 1993 en una residència de La Bastida Roairós (Tarn, Occitània).
Deixà un llibre inèdit sobre les seves experiències al camp de concentració de Bram i el seu testimoni va ser recollit en el documental de Richard Prost Otro futuro (1998).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada