Nord-est Llibertari: José Aure

dissabte, 11 d’abril del 2020

José Aure

Necrològica de José Aure apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 17 de juliol de 1977

Necrològica de José Aure apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 17 de juliol de 1977

L'11 d'abril de 1977 mor a Montastruc e la Conselhièra l'anarcosindicalista José Aure. Havia nascut cap el 1893

Militant de la CNT-AIT al Cinca Mitjà, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili

José Aure: L'11 d'abril de 1977 mor a Montastruc e la Conselhièra (Alta Garona, Occitània) l'anarcosindicalista José Aure. Havia nascut cap el 1893.

En la dècada dels trenta dels segle XX milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la Comarcal de Montsó (Cinca Mitjà, Osca, Aragó)

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista formà part de la Federació Local de Montalban (Guiena, Tarn i Garona, Occitània).

Participà en el II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT-AIT en l'Exili celebrat en 1947 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

Posteriorment s'instal·là, amb la seva companya i el seu fill José, i milità a Montastruc e la Conselhièra.

José Aure va morir l'11 d'abril de 1977 a Montastruc e la Conselhièra i fou enterrat civilment dos dies després a Dònevila (Lauraguès, Alta Garona, Occitània).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...