Glòria Prades Nuño

El 14 d'abril de 1896 neix a l'alqueria de La Capona d'Almàssera l'anarcosindicalista Glòria Prades Nuño

Presidenta a Catalunya del Partit Sindicalista, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, on aconseguí reunir-se a l'exili amb els seus tres fills (Eduard, Eliseu i Josep)

Glòria Prades Nuño: El 14 d'abril de 1896 neix a l'alqueria de La Capona d'Almàssera (Horta Nord, País Valencià) l'anarcosindicalista Glòria Prades Nuño. Era la filla major d'una família acomodada d'hortolans. El seu pare, Miquel Prades, militava en el republicanisme federal.

Ben aviat es traslladà a València (l'Horta de València, País Valencià), a casa de la seva tia Josefa, per a fer estudis i en un «col·legi de senyoretes» aprengué les coses que s'estilaven (brodar, música, cultura general, etc.). Els propietaris de l'habitatge eren els pares d'Eduard Pons Sisternas, el seu futur company, qui després d'enfrontar-se a l'encarregat de la fàbrica de joguines on treballava d'ebenista, va ser inclòs en la llista negra de la patronal («pacte de la fam») i en 1915 decidí marxar cap a Barcelona a la recerca de feina, i ella va decidir acompanyar-lo, juntament amb la seva tia.

En arribar a Barcelona la parella s'afilià al Sindicat Únic de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El gener de 1918 participà en la revolta de dones contra la pujada del preu del carbó («Revolta de Subsistències») de Barcelona i l'agost de 1920 participà, embarassada, en la protesta d'un centenar de dones a l'estació de França per a impedir la sortida d'un tren de reclutes amb destinació a la guerra colonial d'Àfrica.

Durant els anys vint va fer costat, contràriament a l'opinió del seu company, els grups d'acció confederals, on hi participava el seu germà Miquel Prades Nuño, del Sindicat del Transport de la CNT, exercint diverses tasques (observació, informació, enllaç, aixopluc, etc.).

Durant la República, a partir d'octubre de 1932, gràcies a la seva amistat amb el conseller Martí Barrera Maresma, entrà a fer feina de telefonista a la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya.

En aquests anys s'afilià al Partit Sindicalista (PS) d'Ángel Pestaña Núñez.

Des del seu lloc de cap de la centraleta de telèfons exercí un paper fonamental durant la resposta al cop militar feixista de juliol de 1936 i el mateix 18 de juliol, juntament amb Ángel Pestaña Núñez, Josep Robusté Parés i Enrique Rueda López (Rodín), s'entrevistà amb el president de la Generalitat Lluís Companys Jover i mantingué un estret contacte amb el capità d'Artilleria Eduardo Medrano Rivas, tot de cara a controlar la informació que entrava i sortia des dels telèfons, sempre mantenint informats el PS i la CNT-AIT. Sovint el seu fill, Eduard Pons Prades, va servir de correu entre ella i les autoritats republicanes i els sindicats.

Va caure ferida a l'espatlla i al braç esquerrans durant un bombardeig, però, així i tot, presidí la reunió fundacional de la Defensa Passiva al Sector Nord del Districte V de Barcelona, de la qual va ser nomenada delegada.

També va ser vicepresidenta del Comitè Català d'Ajuda a Euskadi, presidí el Comitè Regional del PS i fou secretaria de Propaganda de la Secció Femenina d'aquest partit.

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, on aconseguí reunir-se a l'exili amb els seus tres fills (Eduard, Eliseu i Josep) --el seu company s'havia suïcidat en 1936--.

S'establí a Blomac (Aude, Occitània), on el seu domicili es convertí en refugi de militants i lloc de contacte de l'exili. En aquesta època mantingué una estreta amistat amb Amparo Poch Gascón.

Glòria Prades Nuño va morir el gener de 1972.