Necrològica de Baltasar Corcero Lorenzo apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 28 d'octubre de 1973
El 14 d'abril de 1882 neix a San Roque (Campo de Gibraltar) l'anarcosindicalista Baltasar Corcero Lorenzo
Destacat militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià
Baltasar Corcero Lorenzo: El 14 d'abril de 1882 neix a San Roque (Campo de Gibraltar, Cadis, Andalusia) l'anarquista i anarcosindicalista Baltasar Corcero Lorenzo. El seu pare es deia Basilio Corcero i la seva mare, María Lorenzo.
Quan tenia 12 anys abandonà la seva família i la seva terra natal i anà i vingué per diversos territoris.
En 1903 residia a Palma (Mallorca, Illes Balears), on estudià a l'Acadèmia d'Arts i Indústries i Belles Arts. Obrer sabater especialitzat, s'establí a Inca (Mallorca, Illes Baleares), on milità en la Societat d'Obrers Sabaters «La Justícia», que havia estat creada en 1898.
L'abril de 1908 fou un dels signants de l'important «Manifest als treballadors nacionals, regionals i internacionals» promogut pel periòdic Tierra y Libertad de Barcelona.
En 1913 col·laborà en el periòdic anarquista El Rayo i aquest mateix any fou tresorer de «Solidaritat Obrera».
El gener de 1914 fou un dels creadors del Sindicat Obrer del Calçat, adherit a la Confederació Regional del Treball (CRT) de les Illes Balears de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
L'agost d'aquest mateix any era president i comptador de l'acabada de crear Federació Regional de Societats Obreres «Solidaritat Obrera» de les Illes Balears.
El 15 d'octubre de 1916 va intervenir en un míting a Inca organitzat per la Societat d'Obrers Sabaters «La Justícia», on també parlaren Jaume Bauçà Far, Antoni Bestard Seguí, Llorenç Bisbal Barceló, Simón Fullana Font, Juan Puig i Cosme Salvà.
Aquest mateix any fou membre de la Comissió Pro Subsistències, de la qual també formaren part el Foment del Civisme i la Cambra de Comerç, institució creada per controlar la Junta Provincial de Subsistències governamental.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i s'exilià a França, on es casà amb Reine Éléonore Gonnot.
Milità en la Federació Local d'Ais de Provença de la CNT-AIT en l'Exili, de la qual era secretari fins el seu darrer moment.
Baltasar Corcero Lorenzo va morir el 21 de maig de 1973 a l'Hospital d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània) i donà el seu cos a la ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada