L'11 d'abril de 1896 neix a Llión (Terra de Lleó, Lleó) el destacat anarquista i anarcosindicalista Florentino Monroy Quirós. Amic de la infància de Buenaventura Durruti Domínguez, quan encara era adolescent s'afilià a la CNT en fundar-se a Llión. També milità en la FAI
En el decurs de la Retirada republicana de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili
Florentino Monroy Quirós: L'11 d'abril de 1896 neix a Llión (Terra de Lleó, Lleó) el destacat anarquista i anarcosindicalista Florentino Monroy Quirós. El seu pare es deia Juan Monroy i la seva mare, Ignacia Quirós.
Amic de la infància de Buenaventura Durruti Domínguez, quan encara era adolescent s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) en fundar-se a Llión.
Quan l'atemptat mortal contra el tinent coronel i ex governador de Biscaia (País Basc, Euskal Herria) Fernando González Regueral, executat el 17 de maig de 1923, va ser detingut, però va ser alliberat per manca de proves.
També va ser membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de l'Ateneu Obrer, del qual va ser nomenat president.
Obrer fuster, treballà a les prestigioses fusteries de Miguel Pérez Vázquez i de Bernardo Trobajo.
Subvencionat per les autoritats, el gener de 1930 visità, amb altres obrers, l'Exposició Internacional de Barcelona.
Secretari de la Federació Local de Llión de la CNT-AIT, entre l'11 i el 16 de juny de 1931 fou delegat pel Sindicat de la Fusta al III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a Madrid (Castella la Nova).
El 28 de setembre de 1932 fou delegat al cenetista III Congrés de la Confederació Regional d'Astúries, Llión i Palència, on participà en la redacció de la ponència sobre les «Reivindicacions i conflictes» i presidí la mesa en la segona sessió.
En 1933 va ser nomenat president del Sindicat de la Fusta de la CNT-AIT.
Arran de l'aixecament revolucionari anarquista de desembre de 1933 va ser empresonat.
Participà activament en la revolució proletària d'octubre de 1934 i pogué fugir de la repressió, però el 18 de gener de 1935 es lliurà a les autoritats militars i va ser empresonat fins el 13 d'abril de 1935, quan el seu sumari i el d'altres companys van ser sobreseguts.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, la CNT-AIT aconseguí evacuar-lo de Llión per passar a zona lleial i fou soldat de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola als fronts.
Paral·lelament a la zona franquista, el 17 de maig de 1937 se li va obrir expedient de responsabilitats civils per part de les autoritats franquistes i l'11 d'octubre de 1937 va ser multat amb 2.500 pessetes.
En el decurs de la Retirada republicana de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental camí de l'exili.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista es traslladà a Ralvila (Tarn i Garona, Occitània), on treballà de fuster i continuà militant, en la CNT-AIT en l'Exili.
En 1967 va fer una conferència a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
El seu testimoni va ser recollit per Hans Magnus Enzensberger per al seu llibre Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod (1971).
Sense pensió de jubilació, visqué reparant la marqueteria dels rics mobles de la burgesia i de l'aristocràcia.
Ja gran, va caure malalt i després de la mort del dictador Francisco Franco retornà a la Península i visqué una temporada en una llar d'ancians de Ferrol (La Corunya, Galícia).
Participà, amb Juan Manuel Porto García i Jesús Rodríguez Pérez, en la reconstrucció del Sindicat de Jubilats de la CNT-AIT de Ferrol.
Florentino Monroy Quirós va morir el 15 de febrer de 1983 a Llión. El fill, Florentino Monroy, va ser militant de la CNT clandestina durant el franquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada