Ciro Beltrandi
El 7 d'abril de 1900 neix a Imola el mestre d'escola elemental i militant anarquista Ciro Beltrandi
A finals de 1936 marxà a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, per ocupar-s'hi en tasques de propaganda anarquista
Ciro Beltrandi: El 7 d'abril de 1900 neix a Imola (Emília-Romanya) el mestre d'escola elemental i militant anarquista Ciro Beltrandi. Fou fill d'Antonio Beltrandi i de Maria Rosa Frontali.
De jove formà part de la Federació de la Joventut Socialista, quan en aquella època encara mantenia posicions revolucionàries i antimilitaristes.
Després de la Gran Guerra s'adherí als grups anarquistes i en 1920 començà els estudis de pedagogia a la Universitat de Bolonya.
L'11 de juliol de 1921 a Imola fou apallissat per un escamot feixista i es defensà a trets. Detingut per haver disparat l'exrepublicà Mansueto Cantoni, esdevingut cap del feixisme local, i inculpat de temptativa d'homicidi, fou condemnat el 16 de maig de 1924 a nou mesos i 10 dies de presó. Però fou alliberat per una amnistia i per fugir de la repressió feixista s'instal·là a Roma.
En 1926 passà clandestinament a França. Després de viatjar per Moscou i per Odessa en 1927, entre 1929 i 1930 s'instal·là a Suïssa, on fou ajudat per companys arran d'una hospitalització per tuberculosi.
Després de viure entre Suïssa i Bèlgica, freqüentant diversos sanatoris (Ginebra, Zuric i altres), tornà a França, on entre l'11 i el 12 de novembre de 1933 representà els grups de Savoia en el II Congrés Anarquista dels Exiliats Italians realitzat a Puteaux (Alts del Sena, Illa de França) i on es decidí la publicació del periòdic Lotte Sociale (1933-1935), els principals redactors del qual foren Leonida Mastrodicasa, Virgilio Gozzoli, Amleto Astolfi i Remo Franchini.
A causa de la seva mala salut no podia treballar i sobrevivia gràcies a la solidaritat dels companys.
El 16 de juliol de 1935 fou detingut per expulsar-lo, però el seu estat de salut ho impedí i s'instal·là a Chambéry (Saboia) amb la seva mare, on col·laborà amb Giustizia e Libertà.
A finals de 1936 marxà a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, per ocupar-s'hi en tasques de propaganda anarquista.
El 6 de març de 1937 deixà Barcelona i amb Giuseppe Tinti passant de nou la frontera del Pirineu Oriental en direcció a Suïssa. Segons la policia circulaven amb un automòbil farcit de llibres i de propaganda anarquista de la Revolució llibertària peninsular.
Restà a l'hexàgon francès i el 8 d'octubre de 1938 fou expulsat i es refugià a Brussel·les amb el suport dels companys Ugo Guadagnini i Celso Bendanti, naturals d'Imola.
Ciro Beltrandi va morir el 7 de maig --alguns apunten el 9 de maig-- de 1941 en un hospici de Brussel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada