[17/03/2019] Teresa Montaner i Cabarrocas

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 17 de març de 1888 neix a Palamós l'anarcosindicalista Teresa Montaner i Cabarrocas

En un pis del núm. 82 del carrer Hospital, de Barcelona, en 1917 s'hi redactava la premsa obrera i llibertària, si reunien els comitès superiors de la CNT en moments de clandestinitat i, segons va escriure Frederica Montseny, el creixement de la CNT, amb els seus grans moviments reivindicatius d'aquells anys, encerta mesura, va tenir el seu punt de gravetat en aquest habitatge de Teresa Montaner

Teresa Montaner i Cabarrocas: El 17 de març de 1888 neix a Palamós (Gavarres mar, Baix Empordà) l'anarcosindicalista Teresa Montaner i Cabarrocas.  

Teresa Montaner, amb el seu germà Agustí, formava part del Centre Instructiu Obrer (CIO), entitat que aglutinava els anarquistes de la població i rodalies.

A Palamós es casà amb el barber de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà) i destacat compositor de sardanes Antoni Puig i Artigas, anarquista individualista i anarcosindicalista, conegut com a Tonet. Tingueren dues filles: Pepita, nascuda en 1907, i Ofèlia, que va néixer tres anys més tard i era una mica retardada.

A principi de la segona dècada del segle XX, la major part dels militants més inquiets i compromesos en la lluita política, obrera i sindical (Martí Barrera, Hermós Plaja, Mestres, Montaner, Carbó, etc.) abandonaren Palamós i la comarca per establir-se a Barcelona, atrets pel l'efervescència obrerista i anarquista que s'estava organitzant de la mà del que es convertiria en el líder més carismàtic de l'anarcosindicalisme, Salvador Seguí i Rubinat, el Noi del Sucre. També fou el cas d'Antoni Puig i Teresa Muntaner.

La parella anarquista de Rirette Maîtrejean i Victor Serge, procedent de París (Illa de França) establerta a la Barcelona de 1917, s'allotjà en una habitació a la Gran Via (núm. 416), i militaven al Sindicat d'Impressió de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Es feren molt amics de Salvador Seguí i de la parella llibertària empordanesa, que tenia una mena de pensió en el segon pis del núm. 82 del carrer Hospital, formada per Teresa Montaner i de Tonet Puig, on s'amagava  Seguí [Agustí Cabruja i Auguet, Antoni Puig, el barber de l'Escala, a Polítics i escriptors gironins durant la Segona República, Ajuntament de Salt i Diputació de Girona, Girona (1987), pàgines 136-142]. També si allotjava el barber Agustí Castellà i Trulls, de Sant Vicenç de Castellet, tots ells de la CNT [Josep Maria Huertas Claveria, El Noi del Sucre, Revista Triumfo, Madrid (30/02/1973), pàgines. 31-35]. Seguí dormia en una mena de rebost, segons relatà més tard Víctor Serge, que junt amb Rirette Maîtrejean anaven sovint al pis en reunions del Comitè Revolucionari que preparava la vaga general revolucionària de l'estiu de 1917 o bé per parlar amb Seguí. Segons Frederica Montseny en aquell pis del carrer Hospital aleshores s'hi redactava la premsa obrera i llibertària, si reunien els comitès superiors de la CNT en moments de clandestinitat, tot afirmant aquesta militant anarquista que el creixement de la CNT, amb els seus grans moviments reivindicatius d'aquells anys, encerta mesura, va tenir el seu punt de gravetat en aquest habitatge de Teresa Montaner i Antoni Puig [Frederica Montseny, En el cincuenta aniversario de la muerte de Salvador Seguí. Lo que fue la represión de los años 20, al setmanari de la CNT-AIT en l'Exili Espoir, Tolosa de Llenguadoc (11/03/1973), pàgines. 3 i 4]. Victor Serge explica que en aquest pis es gestà la vaga general revolucionària de 1917, on el Comitè Revolucionari volia fer una insurrecció proletària per fer caure la monarquia borbònica [Victor Serge, El nacimiento de nuestra fuerza, Ediciiones Amargord, Madrid (2017)].

La parella Teresa Muntané i Antoni Puig es separà, aquest anarquista establí una barberia a l'Escala, i ella fou parella de Salvador Seguí fins al seu assassinat [Josep Maria Huertas Claveria, op. cit. ]. Sobre la vida i activitats de Tonet Puig hi ha el llibre de Rafel Bruguera Batalla Antoni Puig, Tonet. Barber, àcrata i savi. L'anarquisme i la Guerra Civil a l'Escala, CCG Edicions (Girona, juny 2012).

Seguí i Muntaner tindrien dos fills: Hel·leni, que morí als disset anys víctima d'una afecció pulmonar, i Teresa, que va néixer tres mesos després de l'assassinat de Seguí, el 1923, i que s'exiliaria a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a les darreries de la Guerra Civil amb la seva mare.

Teresa Montaner i Cabarrocas es quedà a Tolosa de Llenguadoc, ciutat on va morir.