divendres, 26 d’abril del 2019

[17/03/2019] Alfons Rosquillas Magriñà

Necrològica d'Alfons Rosquillas Magriñà apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 15 de maig de 1963

Necrològica d'Alfons Rosquillas Magriñà apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 de maig de 1963.


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 17 de març de 1963 mor a Sent-Jian-de-Môrièna (Savouè d'Avâl,) l'anarcosindicalista Alfons Rosquillas Magriñà. Havia nascut el 18 de juliol de 1906 a Barcelona

En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser internat en diversos camps francesos de concentració

Alfons Rosquillas Magriñà: El 17 de març de 1963 mor a Sent-Jian-de-Môrièna (Môrièna, Savouè d'Avâl, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) l'anarcosindicalista Alfons Rosquillas Magriñà --el segon llinatge també citat catalanitzat com Magrinyà--. Havia nascut el 18 de juliol de 1906 a Barcelona. El seu pare es deia Jaume Rosquillas i la seva mare, Antònia Magriñà. Germà de Jaume i d'Antoni, també militants anarcosindicalistes, milità des de l'adolescència en el moviment llibertari de Mataró (Baix Maresme).

El 16 de juny de 1933 va fer la conferència «Ficción y Realidad» a l'Ateneu de Divulgació Social de Mataró.

Durant la Guerra Civil fou capità de milícies i va ser ferit en dues ocasions al front. També a la rereguarda ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica.

En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser internat en diversos camps francesos de concentració.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en l'Exili de Sent-Jian-de-Môrièna i treballà a la foneria d'alumini Pechiney, feina en la qual emmalaltí de silicosi que el va portar a la mort.

Alfons Rosquillas Magriñà va morir el 17 de març de 1963 al seu domicili de Les Clappeys de Sent-Jian-de-Môrièna i fou enterrat civilment. Deixà companya (Jacinta Crespo) i tres fills (Libertad, Enrique i Aurora).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada