Mariano Baglioni.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 30 de gener --algunes fonts citen el 30 de novembre-- de 1904 neix a Serra San Quirico (Ancona) l'anarquista i resistent antifeixista Mariano Baglioni
El 4 de novembre de 1936, amb altres companys (Luigi Brazzorotto, Giovanni Dall'Agnol, Gualtiero Nubola, Libertario Tassi, etc.), abandonà Dudelange (Luxemburg) en un comboi a París on prengué un tren especial amb 1.400 voluntaris amb direcció a Perpinyà i d'allà a la frontera. L'11 de novembre de 1936 s'enrolà en la formació «Guido Picelli», enquadrada en el «Batalló Garibaldi», i enviat durant els primers dies de desembre de 1936 al front de Madrid. Havia signat un contracte d'allistament de sis mesos, però va combatre fins a la Retirada de primers de febrer de 1939. Els informes dels espies stalinistes que actuaven dins les tropes el qualificaren d'«element anarcoide»
L'11 de març de 1937 va ser ferit a la mà esquerra a Guadalajara i un cop guarit retornà al seu destí, combatent fins a finals d'agost de 1938. Quan el «Batalló Garibaldi» es va retirar del front, marxà cap a la frontera del Pirineu Oriental i en el decurs de la Retirada republicana el 8 de febrer de 1939 va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers, on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte»
Mariano Baglioni: El 30 de gener --algunes fonts citen el 30 de novembre-- de 1904 neix a Serra San Quirico (Ancona, Marques) l'anarquista i resistent antifeixista Mariano Baglioni. El 23 de maig de 1911 s'instal·là amb la seva família a Fabriano (Ancona, Marques). Sense interès pels estudis, no acabà l'escola primària i començà a treballar a la barberia dels republicans Gisleno Carelli, Amleto Schicchi i Giovanni Schicchi.
De mica en mica la seva consciència política es va anant desenvolupant de la mà de les idees subversives i anarquistes.
En 1926 marxà cap a Gualdo Tadino (Perugia, Úmbria) buscant feina i l'octubre d'aquell any un empresari luxemburguès de la construcció el va contractar just perquè pogués aconseguir els papers per a expatriar-se.
Amb passaport en regla, emigrà a Luxemburg i s'establí a Dudelange (Esch-sur-Alzette, Luxemburg), on va obrir una barberia al carrer des Minières.
El 6 d'octubre de 1930 es casà amb Elvira Bucari, resident a Dudelange, encara que originària de Gualdo Tadino, i la parella tingué una filla.
Durant la seva estada a Luxemburg desenvolupà una intensa propaganda antifeixista que li va portar amenaces dels feixistes locals. En aquesta època va ser fitxat per la policia com a «simpatitzant comunista».
El 25 de febrer de 1935 va ser inscrit en el registre policíac de fronteres i el 25 d'octubre de 1936 va ser expulsat de Luxemburg per les seves activitats polítiques, decidint marxar cap a Catalunya.
El 4 de novembre de 1936, amb altres companys (Luigi Brazzorotto, Giovanni Dall'Agnol, Gualtiero Nubola, Libertario Tassi, etc.), abandonà Dudelange en un comboi organitzat pel Partit Comunista i a París (Illa de França) prengué un tren especial amb 1.400 voluntaris amb direcció a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i d'allà a la frontera. L'11 de novembre de 1936 s'enrolà en la formació «Guido Picelli», enquadrada en el «Batalló Garibaldi», i enviat durant els primers dies de desembre de 1936 al front de Madrid (Castella la Nova). Havia signat un contracte d'allistament de sis mesos, però va combatre fins al 8 de febrer de 1939.
Els informes dels espies stalinistes que actuaven dins les tropes el qualificaren d'«element anarcoide».
L'11 de març de 1937 va ser ferit a la mà esquerra a Guadalajara (Castella la Nova) i un cop guarit retornà al seu destí, combatent fins a finals d'agost de 1938.
Quan el «Batalló Garibaldi» es va retirar del front, marxà cap a la frontera del Pirineu Oriental i en el decurs de la Retirada republicana el 8 de febrer de 1939 va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers, on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte».
Requerit per la justícia luxemburguesa, va ser enviat a Dudelange, on va reprendre les seves activitats polítiques.
Quan l'evacuació de la població a resultes de l'entrada de les tropes alemanyes al país, va ser denunciat per alguns feixistes locals i s'establí amb la seva família a Charolles (Saona i Loira, Borgonya).
Després de l'armistici francoalemany, el juliol de 1940 retornà amb la seva família a Dudelange, on va reprendre el seu ofici de barber, però sense deixar de banda les seves activitats antifeixistes.
El 22 d'agost de 1940 va ser detingut per la policia alemanya, enviat a la frontera italiana i lliurats a les autoritats feixistes italianes. Detingut el 30 d'agost de 1940 a Brenner (Wipptal, Tirol del Sud), signà amb altres companys una petició on es penedia de les seves activitats polítiques passades i demanava clemència, però el consolat italià de Luxemburg vetà aquesta demanda.
El 14 de setembre de 1940 va ser interrogat a la Prefectura de Policia, on va negar la seva militància al Partit Comunista i haver fet propaganda per a aquest partit, encara que va afirmar haver anat a la guerra d'Espanya per les seves conviccions anticapitalistes i haver lluitat en un batalló italià fins a la Retirada de febrer de 1939.
El 14 d'octubre de 1940 va ser condemnat a cinc anys de deportació a la colònia penitenciària de l'arxipèlag de Tremiti (Foggia, Pulla).
El 18 d'agost de 1943 va ser alliberat i retornà immediatament a Fabriano. Participà activament en la guerrilla d'alliberament a les muntanyes de l'Úmbria i les Marques, i animà una ràdio clandestina a través de la qual, en estreta relació amb les forces aliades, indicava els llocs idonis a bombardejar, participant alhora en l'avituallament de les tropes i en altres missions.
Mario Baglioni va morir el 21 de març de 1969 a Dudelange.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada