MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 25 de gener de 1907 neix a Barcelona la dibuixant, dissenyadora, publicista i cartellista anarcosindicalista Carme Millà Tersol
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, com el seu marit, el dibuixant anarcosindicalista Ramon Saladrigas Balbé, el qual fou internat al camp de concentració de Barcarès
Carme Millà Tersol: El 25 de gener de 1907 --algunes fonts citen erròniament 1911-- neix a Barcelona la dibuixant, dissenyadora, publicista i cartellista anarcosindicalista Carme Millà Tersol. El seu pare es deia Francesc Millà Gàcio i la seva mare, Isabel Tersol.
Estudià a l'Escola Municipal Patronat Domènech de la vila de Gràcia, a Barcelona, on coincidí amb el pedagog Artur Martorell i Bisbal.
En 1930 participà en el concurs per al cartell del Club Femení i d'Esports de Barcelona, sense ser premiada.
Entre els anys 1931 i 1934 fou alumna en els cursos de gravat artístic de l'Institut Català de les Arts del Llibre.
En 1931 treballava en l'agència de publicitat Valor i entre 1934 i 1936 realitzà els dibuixos per a les cobertes i interiors de la revista La Piel y sus industrias. També realitzà figurins de moda i composicions decoratives en laca.
Vinculada amb la impremta obrera col·lectiva i cooperativa «La Neotipia», regida pel seu pare Francesc Millà, dibuixà per a la publicitat d'aquest establiment i realitzà el seu calendari per a l'any 1936.
Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, fou una de les creadores, juntament amb altres companys (Enric Money, Gustau Cochet, Frank Alpresa, Ricardo Fernández, Lluís Alsina, Enrique del Amo, Enric Saperas, Josep Ballús, Ramon Saladrigas Ballbé, Joaquim Cadena, Josep Company, Eduard Badia Vilató, Albert Sanmartí i altres), l'agost de 1936, de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Barcelona, conegut com «Dibuixants CNT», i va ser nomenada vocal de la seva Secretària de Dibuix.
El juliol de 1936 redactà els estatuts del Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU) i dissenyà el seu cartell Escola Nova, Poble Lliure.
L'octubre de 1936, amb Ramon Saladrigas Ballbé, formà part, en nom de la CNT-AIT, del Comitè Permanent d'Enllaç amb el Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP), afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT).
El maig de 1937, arran dels fets sagnants que es produïren a Barcelona, signà, amb altres militants confederals i ugetistes, un manifest demanant que s'aturés tota violència entres els obrers.
En aquest temps, va ser nomenada professora d'art de la Generalitat de Catalunya.
En 1938 es casà amb el dibuixant anarcosindicalista Ramon Saladrigas Ballbé, amb qui romandrà fins a la separació de la parella en 1959.
El març de 1938 va ser nomenat vicepresidenta de la Junta Directiva de «Dibuixants CNT», presidida pel seu company Ramon Saladrigas.
L'abril de 1938 signà, juntament amb els companys cenetistes Ramon Saladrigas, Eugenio Vicente, Ramon Arqués, Felipe Prado, Emili Freixes, Josep Company, Gaietà Marí i Joan Abellí, un manifest dirigit al poble de Catalunya demanant la resistència contra l'atac feixista.
En el decurs de la Retirada republicana de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, com el seu marit, el dibuixant anarcosindicalista Ramon Saladrigas Balbé, el qual fou internat al camp de concentració de Barcarès (Vall de l'Aglí, la Costa Salanquesa, Salanca, Rosselló).
Posteriorment pogué embarcar, amb el seu company, cap a Amèrica. El 27 de juliol de 1939 arribà a bord del vaixell Mexique al port de Veracruz (Veracruz, Mèxic).
En 1941, amb Pere Calders i Ramon Saladrigas Ballbé, va fer una exposició a Veracruz.
A Mèxic il·lustrà nombrosos llibres, com ara 13 ½ cuentos, de José M. Francés, i Los senderos fantásticos, de Jaime F. Gil de Terradillos, i encapçalà l'equip de dibuixants, amb Pere Calders, Mercè Casals, Vicente Rojo i Ramon Saladrigas Ballbé, del Diccionario Enciclopédico de l'editorial UTEHA, a més de pintar murals i dedicar-se a la decoració d'interiors.
En 1959 la parella es separà i es perd el rastre de Ramon Saladrigas Ballbé, mentre ella, en 1959, tornà a Barcelona, on el maig realitzà una exposició d'aiguades sobre indis mexicans a la sala «Selecciones Jaimes».
En 1960 retornà a Mèxic i en 1961 s'instal·là definitivament a Barcelona, dedicant-se a la publicitat.
Un cop jubilada continuà amb activitats artístiques, fent dibuixos sobre ceràmica, i participant en diferents activitats culturals, com ara les realitzades per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC).
Carme Millà Tersol va morir l'1 de desembre de 1999 a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i va ser incinerada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada