Ignasi Sabater: "Ens hem d'organitzar, sortir al carrer, cuidar-nos molt i recuperar l'esperit de l'1 i el 3 d'octubre". La gent de Verges, "d'ensurt en ensurt"
Crida per blindar la Universitat de Girona. Fan una tancada indefinida per impedir més detencions d'estudiants
Mobilització a tot el país en protesta per les detencions de la policia espanyola. Els alcaldes cupaires de Verges i Celrà diuen que es tracta d'un nou muntatge policial de l'Estat i afirmen que no aconseguiran que tinguin por
Suspeses les comissions al Parlament de Catalunya com a protesta. Els grups independentistes abandonen totes les sessions del dia i demanen la compareixença de Cunillera al Parlament de Catalunya i de Marlaska al Congrés de Diputats
Natàlia Sànchez, sobre les detencions: ''El que fan és reprimir per pensar i participar en un procés polític''. La diputada de la CUP-CC diu que forma part d'una macrocausa
Unes 4.000 persones es concentren a Girona contra les detencions intimidatòries de la policia espanyola. S'han desplaçat de la plaça u d'Octubre fins al rectorat de la UdG
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/01/2019 Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries).- Enèsima actuació desproporcionada de les forces de seguretat de l'Estat per criminalitzar i desmobilitzar l'independentisme. Aquesta vegada centrat en la CUP i el seu entorn d'esquerra independentista. Un degoteig inaudit de detencions protagonitzades ahir per la Policia Nacional del Regne d'Espanya a les comarques gironines va generar arreu del país una allau de solidaritat, des del PDeCAT, JxCat, Carles Puigdemont, ERC i CUP fins els CDR, l'ANC i els Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana (CADRC) amb les 16 persones que van ser arrestades, entre les quals hi havia dos alcaldes de la CUP: el de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries), Ignasi Sabater, i el de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), Dani Cornellà. Diversos dels afectats van ser abordats de manera totalment per sorpresa per agents encaputxats, en el moment que sortien de casa per anar a treballar. No va ser fins passades unes hores, i mentre ja eren dins la comissaria del Cos Nacional de Policia del Regne d'Espanya Girona on van ser traslladats, que se'ls va comunicar de què se'ls acusava. Tots ells estan sent investigats per un delicte de desordres públics per haver participat, presumptament, en el tall de les vies del TAV a Girona que hi va haver l'1 d'octubre del 2018, en el marc de l'aniversari en commemoració d'un any de l'1-O. La persecució política que s'entreveu en l'operació policial colonial espanyola, però, va trastocar fins i tot l'activitat al Parlament de Catalunya, on els diputats de JxCat, ERC i la CUP no van dubtar a abandonar les comissions sectorials en senyal de protesta contra l'actuació policial, i alguns es van dirigir a Girona per donar suport als detinguts.
Detenen una veïna de Girona que el passat 1 d'octubre era a les vies esperant que passés el tren que agafa diàriament per anar a treballar a Barcelona
Al matí, la Policia Nacional espanyola va arrestar inicialment onze persones (nou homes i dues dones), vinculades diverses d'elles amb els CDR, l'ANC, a un agrupament escolta, a col·lectius de jovent independentista o, fins i tot, una veïna de Girona que l'1-O del 2018 era a les vies esperant que passés el tren que agafa diàriament per anar a treballar a Barcelona. Tots ells es van acollir al seu dret de no declarar i, entre dos quarts d'una del migdia i les tres de la tarda, van anar sortint en llibertat els detinguts d'aquesta primera tongada. Tot feia pensar, però, que l'operació no havia quedat aquí, ja que va córrer que la Policia Nacional espanyola estava buscant més gent (17 en total). Els presagis es van acabar complint i, a la tarda, es van practicar cinc detencions. Van arrestar un fotoperiodista que al matí de l'1 d'octubre de 2018 cobria els fets de Girona i quatre persones més, entre les quals activistes de La Forja i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). També tots ells van quedar en llibertat i, a partir d'ara, els investigats per aquesta causa hauran de comparèixer als jutjats, en el supòsit que se'ls enviï la citació.
Decisió policial
Entre els detinguts a la tarda, hi havia alumnes de la Universitat de Girona (UdG). Hores abans, alguns estudiants van ser alertats per les seves famílies que la Policia Nacional espanyola els havia anat a buscar a casa, no els hi van trobar i van decidir no moure's del campus. Mentre dos d'aquests alumnes s'adreçaven a la Facultat d'Educació per refugiar-se, però, van ser arrestats a les portes de la de Lletres. A dins, s'hi van acabar atrinxerant desenes d'estudiants per vetllar per un altre company i impedir la seva detenció. I, per la seva seguretat i per evitar que fos arrestat al carrer, van decidir quedar-se a dormir la nit a Educació.
En cap cas van ser ordre del jutge del Jutjat d'Instrucció Núm. 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia
A banda, la incògnita que durant bona part del matí va planar sobre qui havia ordenat les detencions va fer que des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'emetés un comunicat, en el qual es deixava clar que en cap cas van ser ordre del jutge del Jutjat d'Instrucció Núm. 4 de Girona, que era el que estava de guàrdia l'1-O del 2018. En aquest jutjat hi ha una causa amb un atestat policial, sense autor conegut, en què s'hi recull una relació de fets durant l'ocupació a les vies. En aquest atestat no s'identificava ningú i s'havia arxivat provisionalment. Ara, des de la Policia Nacional espanyola s'ha fet un nou atestat que es podria sumar a la causa, arran d'una denúncia d'Adif. Els advocats Benet Salellas i Montserrat Vinyets, que han assistit els detinguts, sospiten que la Policia Nacional espanyola ha utilitzat les imatges de les càmeres de l'estació i de les xarxes socials per identificar persones que, suposadament, eren en el tall. Alguns dels arrestats, però, van negar en declaracions als mitjans haver participat en l'ocupació a les vies. Va ser el cas, entre altres, de l'alcalde de Verges, que va afirmar que aquell dia era a l'institut on treballa i, per tant, hi ha testimonis que podran corroborar que no era a la ciutat de Girona.
Ignasi Sabater: "Ens hem d'organitzar, sortir al carrer, cuidar-nos molt i recuperar l'esperit de l'1 i el 3 d'octubre"
Un dimecres molt complicat, després de comprovar que diversos companys que havien acordat de trobar-se en la mobilització de protesta al davant de la comissaria de la Policia Nacional espanyol a la ciutat de Girona no apareixien ni tampoc contestaven al telèfon. Amb aquestes absències es van anar deduint i coneixent molts dels noms dels afectats. Va ser el cas de l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP). Quan a primera hora es va assabentar que el seu homòleg a Verges, Ignasi Sabater, havia estat arrestat, Cornellà va parlar immediatament per telèfon amb l'advocat Benet Salellas i van quedar a la concentració de Girona. L'alcalde de Celrà, però, ja no va ser ni a temps d'agafar el cotxe per anar-hi, perquè va ser detingut poc després al poble. Ningú pensava en aquell moment, ni de lluny, que la causa estaria relacionada amb l'aniversari de l'1-O, que es va viure sense incidents destacats a la capital gironina. Davant la incertesa i la preocupació, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), acompanyada del diputat Joan Olòriz i Joan Margall, es va adreçar a la comissaria de la policia espanyola per reclamar explicacions. Els van deixar entrar a dins i van aconseguir parlar amb l'agent que instrueix la causa. Segons van dir després, el policia els va reconèixer que "havia estat una decisió seva" el fet d'haver ordenat les detencions. "Ell ha creat tot aquest incendi! És molt i molt greu", va lamentar Madrenas, que va avançar que "demanaran responsabilitats".
Sabater va quedar en llibertat a la una del migdia. Com la resta de detinguts --entre els quals hi havia un nebot del president de la Generalitat, Quim Torra; i una mare i la seva filla--, va ser rebut enmig d'abraçades, d'aplaudiments i de crits de "no esteu soles!". Rodejat de periodistes, Sabater va decidir esperar que sortís Cornellà per atendre la munió de mitjans de comunicació que hi havia aplegats a fora. L'alcalde de Celrà, que va creuar la porta de la comissaria amb el braç enlaire i el puny tancat, va quedar en llibertat a les 14:06h. Ja davant els micròfons, el primer que van fer tots dos va ser donar les gràcies a les persones que havien anat fins allà a donar-los suport. Hi havia els regidors dels seus respectius equips de govern, treballadors dels dos ajuntaments, veïns i veïnes, batlles vinguts d'arreu, diputats al Parlament, al Congrés... Una important mobilització de suport, en una operació policial espanyola que era qualificada entre els concentrats com "un avís a navegants" per part de l'Estat, en un intent de frenar la mobilització al carrer, amb vista al judici contra els presos polítics catalans.
Lesions al canell esquerra de Verges a causa de les manilles i va haver de rebre assistència mèdica
Sabater va relatar que havia estat detingut a les portes del seu domicili poc després de les set del matí, quan sortia per anar a treballar. Va ser abordat per 4 agents de paisà, encaputxats. A causa de les amenaces de mort anònimes que ha rebut els darrers mesos i la visita ja habitual de la ultradreta a Verges, es va atemorir, es va resistir a pujar al cotxe on el volien introduir i va començar a cridar, fet que va mobilitzar les veïnes i els veïns. Diverses d'elles i diversos d'ells es van adreçar fins allà ràpidament, van encerclar els desconeguts i van avisar els Mossos d'Esquadra, que van mirar d'aclarir la situació. Al final, en comprovar que es tractava de policies del Cos Nacional de Policia del Regne d'Espanya, es van endur Sabater. El van emmanillar només d'un canell, l'esquerre, i el van arrossegar fins al vehicle policial, fet que li va provocar lesions. Va haver de rebre assistència mèdica i li van embolicar la mà i part del braç. Tant ell com Cornellà van subratllar que les estratègies de la por no faran que la gent es quedi a casa, sinó que es continuarà lluitant pel dret d'autodeterminació, i tenint més present que mai que "no hi ha rendició".
La gent de Verges, "d'ensurt en ensurt"
La calma que habitualment es respira a Verges, de dia, s'ha trastocat des de ja fa més d'un any de matinada. Primer va ser la punxada de rodes clandestina a un centenar de vehicles; més tard, diverses irrupcions de grups ultres per arrencar estelades, llaços grocs i fer pintades de manera indiscriminada, i ahir, novament i quan tot just clarejava amb el cel mig emboirat, quatre agents encaputxats de la Policia Nacional del Regne d'Espanya que s'enduien l'alcalde a comissaria. La incertesa sobre la detenció va trigar a dissipar-se, com la boirina, mentre la notícia corria pels carrers del poble accelerada pels grups de Whatsapp, que treien fum. Al bar del Centre, diverses veïnes i diversos veïns comentaven a primera hora, mentre feien el cafè, però en un poble on tothom es coneix, malfiaven d'un foraster --que en aquest cas era un periodista del diari El Punt Avui-- assegut a la barra i ningú alçava la veu gaire més del compte. No fos cas. I pels carrers molts veïns restaven atents a la pantalla del mòbil, i s'escoltaven els testimonis enregistrats en les xarxes socials amb les ràdios i televisors de fons.
Al migdia, les treballadores de l'Ajuntament no sabien res més del que es tramava a Twitter, en espera d'esdeveniments. I els edils del Consistori, que ja van haver d'anar a declararen en bloc --govern (CUP) i oposició (ERC i PDeCAT)-- al desembre davant la Guàrdia Civil, se'n feien creus. Des d'ERC, Susagna Mustera es declarava "en estat de xoc", i amb Cosme Hugas, del PDeCAT, refermaven que, davant la repressió: "No hi ha diferències polítiques", "Anem tots a l'una", coincidien.
Al migdia, quan va saltar la notícia que Sabater havia estat alliberat, en Xavi, amic de l'alcalde, no perdonava les formes: "Encaputxats i sense ordre judicial, encara encendran més la gent", mentre comentava les novetats amb en Lluís, un altre veí que mai havia votat la CUP, però sí Sabater, "una persona raonable, pacífica i un bon alcalde". Rememorava que ell havia estat un dels damnificats per les punxades de rodes --totes quatre-- i la feina que van fer plegats, amb l'alcalde, perquè diversos tallers les reparessin a preu de cost.
Sabater i la seva llista van vorejar el 46,7% dels vots el 2015. I sigla al marge, se'n valora la seva implicació en el teixit associatiu del poble, com explicava el president de la processó de Verges, Tono Casabò, que, a banda de dirigir el muntatge en què Sabater ha fet de Jesucrist una bona colla d'anys --i espera relleu per al 18 d'abril, dijous sant--, va ser mestre seu i li reconeix la implicació en diferents vessants. La nit abans, dimarts, s'havien acomiadat a Girona després d'anar a visitar la consellera de Cultura, Laura Borràs, amb Sabater i Lluís Llach, per parlar de la nova edició de la festa, d'Interès Nacional per la seva Dansa de la Mort.
Una altra veïna, en canvi, s'estimava més no donar el nom perquè durant el franquisme a casa li havien recomanat que no parlés de política, i en veure tot el que passa, "ja se sap...", diu. Coneix "l'Ignasi" des de petit. Van anar a escola amb la seva mare, i la seva filla també va anar a escola amb ell, i el defineix com a "bon jan", mentre una coneguda travessa apressada, però, s'afegeix a la conversa, "indignada" i "amb l'estómac regirat" de tot el que li ha anat arribant. Com a àvia polivalent, ve de recollir la mainada a l'escola i deixar-la a casa dels fills. i lamenta que ha vist els avis del fill de l'alcalde amb el net després de classe. Tot i això, totes dues, a través del mòbil, ja estaven al cas que l'acabaven de deixar en llibertat, i esperaven que sigui el darrer malson: "Només que anem d'ensurt en ensurt", ironitzaven.
Concentració veïnal de suport a l'alcalde
Al capvespre, el veïnat i molts conveïns dels pobles de la rodalia s'han tornat a citar a la placeta, uns 300 en total, per donar suport a Sabater. L'alcalde els va desitjar "que ningú més hagi de passar" un tràngol que va inscriure en l'"estratègia de la por davant el que ve", primer el judici de l'1-O i, més tard, les eleccions. La regidora Susagna Ribas va garantir que continuaran "defensant el dret a l'autodeterminació del poble català", i va cridar la gent a mobilitzar-se davant qualsevol detenció arbitrària, no només d'un alcalde.
Fan una tancada indefinida per impedir més detencions d'estudiants
L'actuació de la Policia Nacional espanyola ha tocat directament el cor de l'associacionisme juvenil i estudiantil gironí. I amb això no s'hi juga. La detenció de dos estudiants a les portes de la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona (UdG) ha tingut una resposta contundent i unànime. "La universitat serà altre cop el refugi d'aquelles persones perseguides per l'Estat, per la seva ideologia", assegura Carla Costa, portaveu de La Forja Gironès, que alhora ha estat una de les persones detingudes durant l'operació indiscriminada de la Policia Nacional espanyola. Les estudiantes i els estudiants s'han aplegat en una de les aules de la Facultat de Lletres i amb el suport del Rectorat han fet "una crida solidària" per fer una tancada indefinida a la UdG. Aquesta nit, desenes d'estudiantes i estudiants s'hi han quedat a dormir. L'objectiu és doble, per una banda és un acte de protesta contra la repressió judicial, policial i política de l'Estat, i, per l'altra, impedir que hi hagi una detenció més. Perquè la Policia Nacional espanyola ha volgut, com a mínim, detenir tres estudiants. En van detenir dos, però un tercer va poder amagar-se amb el suport de companys de facultat que es van atrinxerar al campus del Barri Vell gironí.
#CaputxinadaUdG en un punt neuràlgic del moviment independentista
"A la universitat, amb els nostres cossos al davant, impedirem l'entrada de la Policia Nacional, tal com vam fer l'1 d'octubre", assegura Cirera, del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Per fer aquesta tancada indefinida s'han inspirat en altres estudiants que l'any 1966 van desafiar la dictadura militar feixista del general Franco tancant-se al convent dels Caputxins de Barcelona. "Per això engeguem la #CaputxinadaUdG, una acció d'autodefensa i denúncia del Règim del 78", afirma Carla Costa. "És ben sabut que les comarques gironines són un punt neuràlgic del moviment independentista, que ha apostat i continuarà apostant per la desobediència civil no violenta", explica la portaveu de la Forja Gironès. "Per aquest motiu ens hem proposat fer-nos forts a la universitat tot defensant les persones que encara no han estat atrapades per les urpes de l'Estat espanyol", sosté. En aquest sentit, des del SEPC i de La Forja adverteixen que, "per molt que ens detinguin, no ens desviem dels nostres objectius i ens repleguem per plantar cara".
Mobilització a tot el país en protesta per les detencions de la policia espanyola
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies prop de 300 persones a Celrà i uns 250 a Verges s'han concentrat aquest dimecres al vespre per protestar per les detencions de la Policia Nacional espanyola per desordres públics durant el tall de vies de l'AVE per l'aniversari de l'1-O.
Els alcaldes cupaires dels dos municipis, que han estat detinguts aquest dimecres al matí, asseguren que no aconseguiran que abandonin l'objectiu d'aconseguir la República. "És una estratègia més de la por però crec que ens hem de moure amb determinació i ens hem d'organitzar", ha dit el de Verges, Ignasi Sabater.
"Un nou muntatge orquestrat des de Madrid"
Per la seva banda, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha assegurat que és "un nou muntatge orquestrat des de Madrid" però "l'únic que han aconseguit és que els detinguts estiguem més convençuts". Els concentrats s'han dirigit a la manifestació convocada a les vuit a Girona.
Les manifestacions de protesta, però, no s'han limitat a aquestes dues poblacions. A Girona, prop de 4.000 persones han sortit al carrer en protesta per les detencions que han acabat amb els detinguts a la comissaria de la Policia Nacional espanyola que hi ha a la ciutat. També altres poblacions com ara Lleida (Segrià), Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona), Manresa (Bages, comtat de Manresa), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), on ha participat el diputat d'ERC Joan Tardà, Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), amb la participació del cupaire Vidal Aragonés, Vilanova i la Geltrú (Garraf) o Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona), han fet concentracions amb centenars de persones.
A Barcelona diversos centenars de persones han baixat per la Via Laietana i s'han concentrat davant de la tristament famosa comissaria de la Policia Nacional --edifici que fou de la franquista Prefectura Provincial de Policia--, que es trobava envoltada de tanques i furgons dels Mossos d'Esquadra. Una part dels manifestants han acabat tallant les vies del tren a l'Estació de França durant mitja hora.
Suspeses les comissions al Parlament de Catalunya com a protesta
Els grups parlamentaris JxCat, ERC i CUP-CC han rebutjat "normalitzar" les detencions "arbitràries i inadmissibles" aquest dimecres per la commemoració de l'1-O a la ciutat de Girona, i com a protesta les diputades i els diputats de JxCat, ERC i la CUP-CC han abandonat les sis comissions convocades al llarg del dia, fet que a la pràctica ha obligat a suspendre-les per la falta de quòrum per debatre i votar les resolucions previstes. En la d'Afers Socials, han esperat a marxar que parlés la representant citada ahir, Carme Pous, de l'Associació Ajudam Predegent. El vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Territori, Damià Calvet, que havien de comparèixer a la tarda davant la comissió de Medi Ambient per informar sobre la recuperació d'AigüesTer-Llobregat, també han acabat registrant, després de reunir-se al migdia a la Cambra, un escrit en què assenyalaven que, "atesa la situació d'alteració de la vida política", no els era "possible assistir" a la cita, i han proposat la data alternativa del dimecres 30 de gener per fer-ho.
Els grups parlamentaris JxCat, ERC i CUP-CC --i també els Comuns, tot i que aquests alhora van demanar, en va, que no s'aturés l'activitat parlamentària-- han denunciat que l'operació policial d'aquest dimecres, sense cap ordre judicial, té l'única voluntat d'"atemorir, perseguir i criminalitzar" el moviment amb vista a les mobilitzacions anunciades amb motiu del judici al procés. A més, han criticat les formes. "Amb una citació n'hi hauria hagut prou, no calien detencions ni encaputxats", reblava la cupaire Maria Sirvent. El seu grup i també JxCat registrarien sengles peticions urgents de compareixença de la delegada estatal, Teresa Cunillera, a qui feien co-responsable de l'actuació policial, davant la comissió d'Interior per donar explicacions. "En les pròximes hores ha d'analitzar què ha passat, per què ho ha permès, quina responsabilitat té i segurament el següent pas és la dimissió", assenyala el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, que la titlla de "governadora civil", i es pregunta: "Aquesta és la voluntat de diàleg del Govern espanyol?". ERC ha donat suport a la mesura, tot i que la petició de compareixença ha estat presentada al Congrés de Diputats --com ha fet Podemos-- i per al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. "Intenten alimentar una causa general contra l'independentisme des de fa un any i mig", denuncia el portaveu adjunt d'ERC, Gerard Gómez del Moral. Si bé no han entrat en detalls, JxCat, ERC i CUP-CC han enviat un avís per a navegants: el funcionament del Parlament de Catalunya tampoc podrà ser "normal" mentre duri el judici.
La CUP-CC diu que forma part d'una macrocausa
L'Agència Catalana de Notícies la diputada de la CUP-CC Natàlia Sànchez assegura que les detencions que s'han produït en el marc d'una operació de la Policia Nacional espanyola per desordres públics busquen "reprimir per pensar, participar i col·laborar en un procés polític, que és el procés independentista". "Aquesta macrocausa contra el dret a l'autodeterminació, que tindrà el màxim exponent amb el judici als presos, té tota una estructura que toca a activistes que exerceixen els seus drets fonamentals", assegura Sànchez. La diputada ha cridat a participar a la concentració que a hores d'ara hi ha a les portes de la policia espanyola a Girona i que aplega més d'un centenar de persones.
Unes 4.000 persones es concentren a Girona contra les detencions intimidatòries de la policia espanyola
Fins a 4.000 persones són les que avui s'han concentrat a les vuit del vespre a la plaça U d'Octubre 2017 de Girona segons la Policia Municipal després de la crida que ha fet l'AMI en rebuig a les detencions intimidatòries per part de la Policia Nacional del Regne d'Espanya al llarg d'avui. Entre els assistents s'hi troba el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el qual ha assegurat que les accions de la policia espanyola són una estratègia per a intimidar a les persones independentistes.
La manifestació ha abandonat la plaça i s'han dirigit fins davant de l'edifici del rectorat de la Universitat de Girona (UdG), on han volgut donar suport a les persones detingudes que algunes hi estudien. Allà, han anunciat que comença una tancada indefinida a la universitat per impedir que la policia espanyola detingui una persona buscada també.
La manifestació, que ha passat pel Barri Vell de Girona, ha arribat davant el rectorat de la UdG a les nou del vespre. 4.000 persones han participat en aquesta mobilització unitària contra l'operatiu de la policia espanyola que aquest dimecres s'ha saldat amb un total de setze activistes detinguts que, després de passar a disposició policial, han anat sortint d'un en un en llibertat al llarg del dia.
La mobilització s'ha traslladat fins la UdG perquè entre els detinguts hi ha estudiants de la universitat i, també, per anunciar una tancada indefinida batejada com a #caputxinadaUdG a la facultat de Lletres i Turisme. El motiu és que una de les persones que la policia espanyola preveia detenir es troba dins la universitat.
La manifestació ha comptat amb la presència de bona part dels detinguts, entre els quals hi havia l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà. El degà de la UdG, Quim Salvi, ha criticat que agents de paisà esperessin diversos estudiants per detenir-los abans d'entrar a classe "davant dels seus companys i amics". També ha instat a combatre que es conculquin drets fonamentals com ara la llibertat d'expressió.
L'alcalde de Verges (CUP) ha assegurat que aquesta onada de detencions és una passa més en la macrocausa contra l'independentisme i creu que només persegueix l'objectiu de fer agafar por la ciutadania per desmobilitzar-la a les portes del judici. "Ens volen a casa i ens trobaran als carrers", ha dit. A més, ha instat totes aquelles persones que ara dubtin en vincular-se en política municipal a no fer un pas enrere cara a les municipals: "No dubteu, presenteu-vos".
També han llegit manifestos arrestats vinculats al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i del col·lectiu La Forja. A banda de denunciar que han estat detencions arbitràries cap a cares visibles de l'independentisme a la demarcació de Girona, també han carregat contra el malanomenat govern efectiu, assegurant que n'estan tips de "paraules buides dels partits independentistes majoritaris". Per això, han instat a implementar la República. "La repressió dona raons a seguir lluitant per la República, ni 10.000 piolins ni una Constitució a la que ens volen encadenats evitaran que tombem l'estaca", han afirmat llançant una última advertència: "estat espanyol, Borbó, règim; som u poble digne, lliure, guerrer i lluitador, la única sentència és la independència".
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié, també ha recollit el guant de menar les presses al Govern de la Generalitat i ha recordat que els resultats del 21-D avalen la Repúblic catalana. "Govern, Parlament, poseu-vos en marxa", ha instat.
Centenars de càrrecs electes
Mitja hora abans que comencés la manifestació a Girona, l'AMI ha convocat una concentració d'alcaldes i càrrecs electes a la mateixa plaça U d'octubre 2017. El seu president, Josep Maria Cervera, ha assegurat que les detencions són un "pas més" de l'estat espanyol "cap a l'empobriment democràtic, que ja estava a nivells de misèria" i ha afirmat que l'única garantia de democràcia és la independència de Catalunya.
També ha intervingut l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que ha animat el món local "absolutament compromès amb la llibertat de país" a no desistir en el camí cap a la independència. "Es fa evident que ara han volgut possiblement atacar la CUP, però crec que no trigarem gaire a veure la voluntat d'il·legalitzar partits, està essent la seva estratègia", ha exposat.
La concentració ha comptat amb la participació de centenars d'alcaldes i càrrecs electes d'arreu del territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada