En marxa pels presos. Des de diumenge s'està fent una caminada per etapes entre Olot i la presó de Lledoners per reclamar l'alliberament dels polítics. El dilluns es va cobrir l'etapa més llarga, entre Joanetes i Sant Vicenç de Torelló
Marxa groga fins a Girona des d'unes 15 poblacions
Presenten proves noves per a la demanda contra l'alcaldessa de Roses per l'1-O. El jutjat ha reobert les diligències per petició del fiscal i s'ha continuat la investigació. La defensa de l'alcaldessa ha presentat recurs
Arxiven la causa contra l'alcalde de Sant Pere de Torelló pel seu suport a l'1-O. S'autoinculpa de la mateixa causa que acusen als presos i exiliats polítics
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/01/2019 Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional comarcal que una esquadra unionista van arrencar aquesta matinada les estelades municipals, davant l'ajuntament de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i al Passeig --on a més van tombar el pal--, i la pancarta de suport als presos polítics al balcó consistorial, que el govern municipal ha reposat avui mateix.
En marxa pels presos, d'Olot a la presó de Lledoners
Una seixantena de persones pujaven dilluns al matí la collada de Bracons amunt, entre Sant Pere de Torelló (Vall del Ges, Osona, comtat d'Osona) i la Vall d'en Bas (la Garrotxa), des del veïnat de Joanetes, ben abrigades i amb estelades i llaços grocs. Es tractava de la marxa entre Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) i la presó de Lledoners, Sant Joan de Vilatorrada (Bages, comtat de Manresa), que han organitzat Bianya Sobiranista i Òmnium Garrotxa per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics, molts dels quals estan ingressats en presó preventiva en aquell centre penitenciari.
La marxa es fa per etapes i culminarà diumenge. El dilluns es cobria el tram entre Joanetes i Sant Vicenç de Torelló (Vall del Ges, Osona, comtat d'Osona). En ser un dia feiner, hi van prendre part sobretot jubilats, majoritàriament gent acostumada a caminar. Molta més participació hi va haver diumenge, quan es va fer l'etapa Olot-Joanetes. S'hi van apuntar unes 320 persones de totes les edats, procedents tant de la Garrotxa com de la resta del país. Van sortir del davant de l'ajuntament, van creuar la ciutat (en els seus carrers s'hi va afegir molta més gent) i, passant per la Via Verda, van cloure a mitja tarda la primera jornada, de prop de 10 quilòmetres, a l'entrada de Joanetes.
La d'aquest dilluns era, amb prop de 22 quilòmetres, l'etapa més llarga de la setmana. El grup el tancava un cotxe d'assistència, equipat amb una farmaciola i brou per ajudar a aguantar el fred. La beguda i el menjar se l'ha de dur cadascú. Un cop superat la collada de Bracons, Jaume Toldrà, de Bianya Sobiranista, ens explicava des d'aquest cotxe escombra que el sorprenia el bon ritme de la marxa, tenint en compte que es tractava de gent gran, i la col·laboració espontània d'un home que havia pujat a la collada i muntat una parada per repartir taronges als participants, per així aguantar fins a l'aturada per dinar, a les dues. A l'arribada a Sant Vicenç de Torelló un autocar contractat pels organitzadors portà a les quatre de la tarda la gent a l'aparcament de Can Barris de Joanetes, on els participants hi tenien els cotxes particulars.
Aquest sistema de tornada s'anà repetint cada dia, ja que no es compta que la gent es quedi a dormir al final dels trams. El dimarts, la marxa transcorre íntegrament per Osona, de Sant Pere de Torelló a Manlleu (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona), fent un itinerari de 16,5 quilòmetres.
Aquest dimecres s'ha fet el trajecte entre Manlleu i Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d'Osona), fent 21 quilòmetres.
Per demà dijous s'ha programat l'itinerari entre Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona, comtat d'Osona) i Santa Maria d'Oló (Moianès, comtat d'Osona), fent 19 quilòmetres. Divendres es farà l'etapa entre aquest poble i Artés (Bages), fent-se 15,6 quilòmetres.
Dissabte, Artés-Manresa (19,7 quilòmetres), i finalment, diumenge es cobriran els 3 quilòmetres que separen Manresa de la presó de Lledoners. Tant dissabte com diumenge --sobretot diumenge-- hi haurà probablement molta més participació i s'espera que l'arribada a la presó esdevingui una concentració reivindicativa que reuneixi molta gent vinguda d'arreu del país.
Marxa groga fins a Girona des d'unes 15 poblacions
Llegim en la premsa convencional gironina que la plaça 1 d'Octubre 2017 de Girona tornarà a ser, el 20 de gener, un punt de trobada i d'unió del clam ciutadà. Està prevista una marxa groga en defensa dels drets civils i nacionals del poble català, que tindrà múltiples punts de partida, com ara Quart, Celrà, Salt, Sant Julià de Ramis, Campdorà, Sant Gregori, Bescanó, Sant Martí Vell, Bordils, Llambilles, Sant Jordi Desvalls, Cervià, Medinyà, Sarrià o Banyoles.
Els participants, des del Gironès i el Pla de l'Estany, aniran a peu, en bici o en cotxe fins a la ciutat de Girona. També se sortirà des de diferents barris de la ciutat mateixa en direcció al centre, com per exemple des de Montjuïc i Sant Daniel. Hi ha marxes organitzades per entitats, CDR, per l'ANC o per associacions de veïns. Les diferents columnes de gent es trobaran a la plaça 1 d'Octubre 2017, on a les 12:30h es farà una concentració.
Entre altres, una marxa s'iniciarà a les 9 del matí des de l'ajuntament de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona). A les 10 del matí arrencarà del barri gironí de Campdorà, des de la plaça del poble de Sant Gregori (Gironès, comtat de Girona) i des de l'Estació de Bescanó (Gironès, comtat de Girona). A les 10:30h es partirà del pavelló de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i de la plaça de l'ajuntament de Quart (Gironès, comtat de Girona). I, a les 11 del matí, de davant del consistori de Salt (Gironès, comtat de Girona).
El gener del 2018 va tenir lloc una marxa groga promoguda inicialment pel CDR de Celrà. S'hi van anar adherint altres municipis i es van acabar reunint 5.000 persones a la plaça 1 d'Octubre 2017. Enguany s'ha impulsat des del CDR Ter Gavarres, i també s'ha fet extensiva.
Presenten proves noves per a la demanda contra l'alcaldessa de Roses per l'1-O
Llegim al Diari de Girona que el Jutjat d'Instrucció número 1 de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) va arxivar a l'abril la causa oberta per desobediència contra l'alcaldessa de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), Montse Mindan (PDeCAT), per haver donat suport a l'1-O. La Fiscalia va recórrer contra aquest arxivament, l'Audiència Provincial de Girona va ordenar reobrir la investigació i es van obrir diligències de nou. Mindan ha presentat un recurs del qual està pendent.
L'alcaldessa va explicar en una entrevista a la televisió local Empordà Televisió que l'advocat l'ha informat que «s'han presentat noves proves per part del demandant» i «es reactiva, en el sentit que queda demostrat, o per precisament dir nosaltres el que considerem que semblava, que hi havia hagut desobediència».
El jutjat va proposar l'arxivament provisional i el fiscal ho va recórrer. «Qui va dir que no va ser el fiscal i, per tant, es van obrir diligències altra vegada», diu Mindan. Hauria estat citat a declarar, segons les informacions de l'alcaldessa, el cap de la Policia Local, i es van demanar més proves a la Guàrdia Civil. En concret, que s'investiguessin Twitter i Facebook, diu Mindan.
Pendents del judici oral
Segons ha explicat l'alcaldessa a Diari de Girona, ara s'està a l'espera de si s'accepta el recurs presentat o es posa data per a un judici oral.
La causa va començar arran de la denúncia per part d'un escorta al Jutjat de Guàrdia de Figueres. Demanava que s'investigui l'alcaldessa per haver donat suport a la celebració del referèndum de l'1-O.
Arxiven la causa contra l'alcalde de Sant Pere de Torelló pel seu suport a l'1-O
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la fiscalia de Manresa (Bages, comtat de Manresa) ha arxivat les diligències contra l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Vall del Ges, Osona, comtat d'Osona), Jordi Fàbrega (ERC), per haver donat suport al referèndum de l'1-O.
La Fiscalia ja va fer el mateix la setmana passada amb l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià (Moianès, comtat d'Osona), Dionís Guiteras.
Fàbrega va ser citat el 5 d'octubre de 2017 als jutjats de Manresa, però es va negar a declarar.
En una piulada a les xarxes, l'alcalde de Sant Pere de Torelló ha fet públic el decret d'arxivament que li ha arribat de la Fiscalia i ha aprofitat per autoinculpar-se "de la mateixa causa que acusen els presos i exiliats polítics".
Jordi Fàbrega era un dels cinc alcaldes de la Catalunya Central que l'octubre de 2017 van ser citats a declarar arran de la instrucció de la Fiscalia de l'Estat espanyol d'investigar els alcaldes de tots els ajuntaments que haguessin signat el decret de suport al referèndum de l'1-O. En el cas de l'alcalde de Sant Pere de Torelló, també se l'acusava d'haver obert l'escola del municipi com a centre de votació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada