En
el decurs de la Retirada republicana de 1939 passà la frontera del
Pirineu Oriental. Després aconseguí marxà a la República Dominicana i
després a l'Equador, on residí
organitzant la CNT-AIT en l’Exili. Va escriure a Le Combat Syndicaliste, de París, com també van fer altres antics membres de «Los Amigos de Durruti».
Antonio
Bonilla Albadalejo:
L'1 de gener de 1981 mor a Saragossa (Aragó)
l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Bonilla Albadalejo. Havia
nascut en 1909 a Almeria
(Andalusia).
Desterrat
de la seva terra natal, a finals de la dècada dels anys deu del segle
XX arribà al Berguedà, on va fer feina a la fàbrica
Asensio («El Canal») de Berga, militant en la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Més tard viurà a Portman, veïnat de La Unión (Sierra minera La Unión-Cartagena, Múrcia).
En 1928 s'instal·là a Barcelona i, després de la caiguda del dictador Primo de Rivera, s'afilià al
Sindicat de Productes Químics de la CNT-AIT quan aquesta central sindical es començà a reorganitzar.
Arran d'una vaga general cenetista, fou acomiadat de la seva feina a la
Casa Tussell del Poble Nou, a Barcelona, i després va guanyar-se
la vida fent totxos a la bòbila del barri de la Salut de Badalona
(Barcelonès Nord).
La
seva activitat militant el portà a la presó de Barcelona fins el 20 de
juliol de 1936, arran de la resposta obrera i popular al cop d'Estat
feixista, fou alliberat
pels obrers revolucionaris i s'incorporà a la Columna Durruti que marxà cap al front d'Aragó, on fou delegat general de la secció de tancs blindats --conduïa el cèlebre camió blindat «King Kong»--.
El
novembre de 1936 va ser un dels membres de la columna al front de
Madrid (Castella la Nova). Fou qui informà Buenaventura Durruti de la
situació a la Ciutat Universitària
i anava amb el cotxe on Durruti va caure ferit de mort a Madrid. Es
negà a col·laborar amb el general José Miaja Menant i de bell nou marxà
al front d’Aragó, on sembla que s'encarregà provisionalment amb Ricardo
Rionda del comandament de la
Columna Durruti fins a l'arribada de Ricard Sanz.
En 1937 va pertànyer al grup anarquista
Margalef de Pla de Besòs (nom republicà de Sant Adrià de Besòs) al qual representà en el
Ple Regional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de juliol d'aquell any.
Aquest any col·laborà en el periòdic anarquista revolucionari
El Amigo del Pueblo, solidaritzant-se amb «Los Amigos de Durruti» quan aquests van ser desautoritzats pels comitès cenetistes superiors.
En
el decurs de la Retirada republicana de 1939 passà la frontera del
Pirineu Oriental. Després aconseguí marxà a la República Dominicana i
després a l'Equador, on residí
organitzant la CNT-AIT en l’Exili. En l'exili va escriure a Le Combat Syndicaliste.
En 1973 retornà a Saragossa i s'instal·là al barri de Torrero.
A finals de 1976 va fer contactes amb vells companys i participà en la secció d'antics militants enquadrada en el
Sindicat de Jubilats de la CNT-AIT. Ocupà diversos càrrecs locals orgànics, formà part del
Comitè Regional de la CNT-AIT i fou secretari del Comitè Pro-Presos.
El juny de 1979 presidí un míting a Saragossa.
Sobre la mort de Buenaventura Durruti, Bonilla argumentà la tesi que la bala que matà Durruti sortí del
naranjero que portava el sergent d'artilleria José Manzana Vivó i el tret, segons ell, fou intencionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada