El gener de 1939 es va exiliar al Rosselló. Milità activament a
SIA de Perpinyà i també de Besièrs, on tractà de rescatar els
internats dels camps de concentració francesos, com en el cas del seu
company, Jesús Guillén Bertolín.
Sara
Berenguer:
L'1 de gener de 1919 neix al Poble Sec de Barcelona la
poetessa i militant anarcofeminista Sara Berenguer Laosa, també coneguda
a l’exili com Sara Guillén
--pel llinatge del seu marit, el pintor i il·lustrador anarquista Jesús
Guillén Bertolín,
Guillembert.
La major de cinc germans i filla d'un paleta anarcosindicalista de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) que va morir al front
d'Almudébar (Foia d’Osca, Osca, Aragó) en 1936, va treballar des dels
13 anys en una carnisseria i en un taller de brodats. Després va fer de
costurera, professió que va exercir, després
d'un breu temps com a assalariada, pel seu compte fins al juliol de
1936.
A partir de l'aixecament militar feixista, va començar una intensa relació amb el moviment anarquista: va col·laborar amb el
Comitè Revolucionari de la barriada de les Corts fins als juny de 1937, on es va encarregar del repartiment d'armes; va pertànyer al
Comitè Regional de la Fusta al costat d'Antonio Santamaría, on va fer de mecanògrafa i de comptable; va militar en el
Comitè Local de les Joventuts Llibertàries i va participar en la secretaria de l'Ateneu
Llibertari; alhora que treballava de mestra d'infants sense escolaritzar a l'Ateneu
Cultural de les Corts i en tasques de propaganda.
En maig de 1937 va lluitar a les barricades contra la reacció burgesa i stalinista.
i durant la primavera de 1938 va passar al Consell Nacional de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), amb Ángel Aranzáez, visitant freqüentment el front.
Durant la tardor de 1938 va assistir al
Ple Regional i va ocupar la secretaria de propaganda de «Mujeres Libres», per acord d'un
Ple Regional; alguns mesos més tard, va ocupar la secretaria general de «Mujeres Libres» en substitució de Maria Claramunt.
El gener de 1939 es va exiliar a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló). Milità activament a
SIA de Perpinyà i també de Besièrs (Erau, Occitània), on tractà
de rescatar els internats dels camps de concentració francesos, com en
el cas del seu company, Jesús Guillén Bertolín.
Entre 1941 i 1945 va pertànyer al
Grup Confederal de Bram (Aude, Occitània) i es va desplaçar pels
departaments occitans de l'Aude, l'Arieja, l'Erau i l'Alta Garona en
tasques d'enllaç de la resistència antinazi.
Va organitzar
SIA a la comarca de Bram i va promoure la reorganització de les Joventuts Llibertàries.
Després de l'Alliberament va instal·lar-se a Montpeller (Erau, Occitània), on el seu company era secretari de la
CNT al Llenguadoc, i després a Besièrs en 1946, on s’establí la
parella després de Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta
d'Azur), Bram i Montpeller.
Va dirigir un curs de taquigrafia organitzat per la
CNT per a tot l'exili en 1947 i va interessar-se pel teatre, una
afició que mantingué al llarg del temps. La seva militància es va veure
interrompuda un temps a causa d'una afecció intestinal.
A
començaments dels anys seixanta va aparèixer lligada als grups d'acció
antifranquista, arran de la reunificació confederal dels anys 1960 i
1961, al costat d'Alberola,
de Mera, de Cañete i d'altres.
En 1963 va ser detinguda amb el seu company, arran de l'execució de Granado i de Delgado, per «associació de malfactors».
Després del Congrés de 1965, va abandonar la
CNT-AIT en l’Exili a causa de les lluites internes, però no l'anarcosindicalisme, acostant-se als grups de «Frente Libertario», de la
Comissió de Relacions del qual va formar part en 1973.
En 1965, amb Suceso Portales, reprendrà la redacció de la revista
Mujeres Libres.
Durant els seus últims anys continuà la tasca en
SIA, realitzant activitats culturals (teatre, poesia), formant part de grups de dones.
En 1998 va ser condecorada pel Govern francès amb la
Creu de la Legió d'Honor per la seva participació en la Resistència francesa durant l'Ocupació alemanya.
Va col·laborar, fent servir diversos pseudònims (Alisma, Blanca, Anade, Sara Lahosa, Sandra Berenguer, Evora), en diverses publicacions llibertàries, com
Adarga, Amicale Durruti, Ateneo de Alcoy, Cultura Libertaria, ECA,
Evocación, Gramenet del Besòs, Libre Pensamiento, Mujeres Libertarias,
Mujeres Libres, El Noi, Noticiari, Polémica, Pueblo Libertario,
Quaderns, Rojo y Negro, Ruta, Solidaridad Obrera, Tierra
y Libertad, El Vaixell Blanc, La Voz Anárquica, etc.
Col·laborà en antologies poètiques, com ara
Fleurs du Midi (1977, 1980 i 1981) Les deux arbres (1977), A Juan Ramón Jiménez (1981),
España sangra (1985), Antología de novísimas poesías de habla hispana (1986),
Nostre club (1989), Poemas de luz (1994); i és autora de Cardos y flores silvestres (1982),
Jardín de esencias (1986), Entre el sol y la tormenta: treinta y dos meses de guerra (1936-1939) (1988 i 2006, autobiografia),
Las tres adelfas (1989), El lenguaje de las flores (1992), Mujeres Libres. Luchadoras libertarias (1999, en col·laboració),
Sentiments (2004), entre d'altres.
Jacinte Rausa va publicar l'octubre de 2000 a l’Estat francès la biografia Sara Berenguer.
En 2004 Sara Berenguer va participar en el documental de Susana Koska
Mujeres en pie de guerra, amb María Salvo, l’empordanesa Rosa Laviña, Rosa Díaz, Neus Catalá, Teresa Buígues, Carme i Merçona Puig Antich.
El 13 de desembre de 2008 es presentà a l'Ateneu de Madrid el seu llibre
Mujeres de temple, un recull biogràfic de 26 dones lluitadores
(Simone Weil, Maria Bruguera, Ligia de Oliveira, Jeanne Ragaudin, Ana
María Cruzado, Mollie Steimer, May Piqueray, etc.).
Sara
Berenguer Laosa va morir el 8 de juny de 2010 a Montadin (Erau,
Occitània) i va ser inhumada dos dies després al cementiri d'aquella
localitat al costat del seu
company, Jesús Guillén Bertolín, Guillembert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada