 |
| Gaspar Lloret de Aguiar (2006). |
En 1961 va viatjar en missió orgànica a Perpinyà, Marsella, Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.
Va
treballar de mestre d’aixa a Barcelona, Palamós, Roses i altres ports
de la Costa Brava. S’establí a Roses on hi viu amb la seva companya,
Anna.
Gaspar
Lloret de Aguiar:
El 3 de gener de 1934 neix al barri de la Barceloneta
de Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Gaspar Lloret de Aguiar,
sovint citat erròniament
com Llobet o Lloret de Aguilar, conegut com El Marí. Era fill d'una família confederal. El seu pare pertanyia des de jove a la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
A
partir de 1950, vivint al núm. 55, 5è pis, 5a porta, del carrer del
Mar, a la Barceloneta, quan encara era adolescent, amb Manuel Llatser
Tomàs (Rosendo) i Antoni
Miracle Guitart --que el 4 de gener de 1960 fou assassinat aplicant-li
la llei de fugues en l’operatiu dirigit per l’oficial de la Guàrdia
Civil José Blázquez Pedraza al mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit,
Pla de l’Estany)--, participà en la reorganització
de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, mentre treballava de mestre d’aixa, el seu ofici.
En
1954 formà part del petit nucli de militants (Manuel Llatser Tomàs,
Antoni Miracle Guitart i Antonio Ramia Antequera) que muntaren la
impremta clandestina de
Solidaridad Obrera en un local situat al número 4 bis del carrer
Sant Paulí de Nola, els primers números de la qual van sortir el juny de
1954. En aquesta època treballava de mestre d'aixa.
Arran
de la descoberta durant la primavera de 1955 de la impremta, el 8 de
juny d'aquell any va ser detingut a Cartagena (Múrcia) on feia el servei
militar obligatori.
Jutjat, va ser condemnat a dos anys, quatre mesos i un dia de presó i a
una multa de 50.000 pessetes, i a una pena complementària de tres mesos
en cas d'impagament de la multa.
El
3 de gener de 1958 va ser posat en llibertat condicional, però el 21 de
gener va ser novament detingut per la Guàrdia Civil i enviat a la
Casería de Ossío de San Fernando
(Badia de Cadis, Cadis, Andalusia) per fer tres mesos de servei militar
que li quedaven, essent alliberat el 26 d'abril de 1958.
Un
cop al carrer continuà participant en la militància clandestina i
viatjà sovint a Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur),
on intercanviava informacions
amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI); a Bordeus (Gironda,
Nova Aquitània, Occitània), on conectava amb Vicent Llansola; a Tolosa
de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on Manuel Llatser Tomàs era
aleshores secretari de Defensa de la
CNT-AIT en l’Exili i amb el qual participà en un projecte
d'atemptat contra el dictador Francisco Franco amb la preparació tècnica
i logística del militant Llansola, que comptava amb un enginyer
electrònic de Bordeus com a fabricant de dos artefactes
explosius d’alta potència. A partir d’una reunió a Perpinyà (Plana del
Rosselló, Rosselló), en 1961, amb Roque Santamaría, a proposta de
Fernando Serrano Usón. Ambdós van anar a Tolosa de Lleguadoc i aleshores
es preparà el projecte d’acció sota la responsabilitat
de Llansola, membre de Defensa Interior de CNT, FAI i FIJL (Consell Ibèric d’Alliberament, DI-CIL). Segons ell, va acceptar executar Franco pel fet que “la mort d’en Miracle, em va afectat molt, i com va morir”. Després es
van aclarir detalls en una reunió a Perpinyà a casa d’en Francisco Soler, de la
Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertaries (FIJL) i Defensa Interior.
Serrano també hi participaria fent-se responsable de preparar el
terreny per l’acció, mentre ell es va fer responsable d’activar
l’aparell. A la segona reunió a Tolosa de
Llenguadoc hi va participar Ángel Caballeira, aleshores secretari
d’organització del cenetista
Secretariat Intercontinental (SI). Es tractava del primer intent,
l’estiu de 1961, de matar Franco a Aieteko jauregia (Palau d’Aiete,
Donostia, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria). Un dels dos aparells va
ser activat per
Defensa Interior l’estiu de 1962. L’acció de Lloret es va aturar a causa,segon ell, quan Juan Pintado, secretari de coordinació del
SI, el va avisar que per una indiscreció hi havia massa gent del
Moviment Llibertari Espanyol que coneixia el pla, cosa que obligava a
suspendre l’operació. L’altre aparell fabricat a Bordeus el va utilitzar
en 1973
Euskadi Ta Askatasuna (ETA), passat per la FAI, a Madrid (Castella la Nova), per executar Carrero Blanco, dins la col·laboració fins a 1976 entre
FAI i ETA, que es descobrí en 1974 a causa de la caiguda del grup a Madrid de suport a
ETA de la Oposición d’Izquerda del PCE (OPI) (escissió esquerranista a Madrid i Barcelona del
Partit Comunista d’Espanya).
Duran el franquisme tardà participava en activitats de la
FAI a Catalunya.
Després de la mort de Franco, milità en la
CNT-AIT. Es any 1976 i 1977 també en reunions de grups de la Federació Anarquista Regional Catalana, adherida a la
FAI.
Establert a Roses (Alt Empordà) on feia de mestre d’aixa,
després de treballar en el seu ofici a Barcelona, Palamós (Baix Empordà)
i altres ports de la Costa Brava es jubilà i es quedà a viure amb la
seva companya, l’Anna, a aquesta població marinera
de la badia. A Roses rebé visites de companys com Vicent Llansola i
Manuel Llatser.
El maig de 2018 va publicar, amb l'ajuda de Jaume Badias Mata, la seva autobiografia sota el títol
Gaspar Lloret, mestre d'aixa i llibertari [Pagès editors, Lleida,
2018], que realment és un història de l’anarquisme a Catalunya entre
1950 i 1977, amb moltes dades inèdites que revelen el paper destacat de
la FAI durant el franquisme en l’oposició clandestina
contra la Dictadura. https://www.pageseditors.cat/ca/gaspar-lloret-mestre-d-aixa-i-llibertari.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada