MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 21 de gener de 1882 neix a Mortizza (Piecenza) l'anarquista i anarcosindicalista Savinio Fornasari
El gener de 1937 fou nomenat membre del Comitè Anarquista de Suport a Espanya i realitzà nombrosos viatges des de París a Barcelona, travessant la frontera del Pirineu Oriental
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/01/2019 Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló).- Savinio Fornasari: El 21 de gener de 1882 neix a Mortizza (Piecenza, Emília-Romanya,) l'anarquista i anarcosindicalista Savinio Fornasari.
Després de llicenciar-se de l'Exèrcit, a començaments dels any deu del segle XX començà a treballar com a obrer als ferrocarrils i s'adherí a la Cambra de Treball i al moviment anarquista de Piacenza.
En 1914 era secretari de la Secció de Ferroviaris d'aquesta localitat, membre de la Cambra de Treball i col·laborador del seu òrgan d'expressió, La Voce Proletaria.
El juny de 1914, per les seves activitats polítiques i sindicals, va ser traslladat a Isola della Scala (Verona, Vèneto) i a Poggio Rusco (Màntua, Llombardia), i el setembre de 1917 a Praia d'Aieta di Tortora (Cosenza, Calàbria), on estava subscrit al setmanari L'Avvenire Anarchico (1911-1922) de Pisa (Toscana).
El maig de 1919 retornà a Piacenza i participà en el moviment contra l'encariment de la vida. També esdevingué membre de la comissió executiva de la Cambra del Treball, on desenvolupà una intensa propaganda.
Per tota aquest activitat, va ser detingut i empresonat entre el novembre de 1919 i el febrer de 1920. Va ser nomenat secretari de la Unió Anarquista de Piacenza, creada el 22 de febrer de 1920 per 16 grups. En aquesta època va ser apallissat en dues ocasions per escamots feixistes.
L'1 de setembre de 1923 va ser acomiadat dels ferrocarrils. Constantment amenaçat pels feixistes, en 1925 el seu domicili va ser escorcollat per la policia a la recerca de documents sobre el Sindicat de Ferroviaris.
El 2 de juliol de 1925 marxà a Occitània i s'instal·là d'antuvi a Plasença deu Toish, a prop de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) amb el seu germà Giuseppe. Més tard s'establí a Sartrouville (Yvelines, Illa de França).
Com a membre de la Unió Sindical Italiana (USI), el setembre de 1925 participà en un congrés celebrat a París (Illa de França) i, segons la policia, que apuntà que era amic íntim d'Armando Borghi, el 8 de novembre de 1925 en una reunió secreta d'anarquista italians celebrada a la Sala Garrigues (número 20 del carrer Ordener) de París.
En 1929 va ser nomenat membre de la Comissió de Correspondència de la Unió Anarquista Italiana (UAI), encarregant-se de les relacions amb els companys que lluitaven a la Itàlia feixista.
Arran de la crisi que patí la UAI, participà activament en la seva reorganització i esdevingué membre de la Comissió de Correspondència de la Unió Comunista Anarquista dels Pròfugs Italians (UCAPI), on polemitzà amb Camillo Berneri, que volia obrir-se a les altres organitzacions antifeixistes mentre Fornasari era partidari de construir abans una forta i solidària organització anarquista.
En 1930 fou responsable de la Cooperativa d'Edicions de Sartrouville.
Després de la transformació en 1934 de la UCAPI en Federació Anarquista dels Pròfugs Italians (FAPI), entrà a formar part del Comitè Federal d'aquesta nova organització i en la redacció del seu òrgan d'expressió Lotte Sociali.
L'octubre de 1935 fou un dels organitzadors del Congrés Italià de Sartrouville que donà lloc a la fundació del Comitè Anarquista d'Acció Revolucionària (CAAR), que se celebrà entre l'1 i el 2 de novembre i on participaren, entre altres, Umberto Tommasini, Rodolfo Gunscher, Angelo Bruschi, Antonio Cieri, Giulio Bacconi i Enzo Fantozzi.
En 1936, arran de la constitució de la Federació Anarquista Italiana (FAI), va ser nomenat responsable de la seva Federació Regional parisenca.
El gener de 1937 fou nomenat membre del Comitè Anarquista de Suport a Espanya i realitzà nombrosos viatges des de París a Barcelona, travessant la frontera del Pirineu Oriental.
En 1938 s'instal·là en una petita localitat a prop de Tolosa de Llenguadoc.
A finals de 1939 retornà a París.
El 17 de novembre de 1940 va ser detingut per la policia alemanya i, després de 16 mesos d'empresonament, va ser deportat a un camp de concentració alemany a Treviti. El març de 1942 va ser lliurat a les autoritats italianes. Condemnat per un tribunal feixista a dos anys de confinament, va ser internat a illa de Ventotene (Illes Pontinas, Tirreno, Laci).
En 1943 retornà a Piacenza, però la seva delicada salut, agreujada per les estades als camps de concentració, li van impedir participar en la Resistència.
La seva companya i els seus fills van morir en un bombardeig.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista participà de vell nou en la reorganització del moviment llibertari i esdevingué secretari de la Unió Comunista Llibertària (UCL).
Savinio Fornasari va morir el 16 de setembre de 1946 a Piacenza després de ser atropellat per un jeep de l'Exèrcit britànic.
--- fi del missatge ---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada