Teresa Castilla va donar a llum dos bessons idèntics en un hospital de monges, les quals li van dir que un dels nens havia mort
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/12/2018
Lloret de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).-
Llegim al
Diari de Girona que el 17 de setembre del 1953, Teresa Castilla
va donar a llum dos bessons idèntics en un hospital de Granada (Vega de
Granada, Andalusia). D'aquells dos nadons, només un, en Miguel, va ser
retornat a la mare. L'altre, en Jesús, “oficialment”,
segons unes monges, va morir sis hores després del part. La família,
però, no va veure mai el cadàver del menut. Tampoc va rebre cap
certificat de defunció. Ni tan sols apareix registrat en cap document.
Ara,
65 anys després, una neboda d'aquests dos bessons granadins ha decidit
esbrinar què va passar aquell dia. Si el seu tiet Jesús va morir com van
assegurar les monges als seus avis o és viu i va ser entregat a una
altra família i es tracta d'un altre cas de nadó «robat» durant el
franquisme. «La meva àvia sempre em deia que ella sentia que aquell nen
era viu», explica Cristina Chinchilla, qui, des de
Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona), ha fet una crida a
través de les xarxes socials per si algú reconeix el rostre del seu
tiet Miguel, el mateix que hauria de tenir en Jesús. «L'àvia sempre
m'explicava que, quan van néixer, els metges van
dir que eren com dues gotes d'aigua. Per això pensem, que encara que un
pugui estar més desgastat que l'altre, haurien de ser molt iguals»,
ressalta la neboda, qui mostra les fotografies del seu tiet Miguel (les
dues imatges que acompanyen la notícia) per
si algú hi reconeix el rostre d'en Jesús.
La
família sempre havia tingut la sospita que la mort del nadó podria
haver estat un muntatge per com es van produir els fets aquell 17 de
setembre
de 1953. «Després del part, les monges van informar el meu avi que
l'àvia s'estava morint i que havia tingut dos bessons idèntics. Ell es
va enfonsar perquè ja tenien dues filles i es veia sol amb dos nens
més», relata Chinchilla, qui destaca que, després
d'aquell fet, les monges de seguida li van comunicar que un dels nens
havia mort. «Creiem que van aprofitar la desesperació de l'avi --Lorenzo
Muñoz-- per donar-lo en adopció o vendre'l a alguna família adinerada»,
indica aquesta veïna de Lloret, qui afegeix
que els seus avis eren persones humils que no havien anat mai a
l'escola.
Identificat el possible bessó en un camioner a una gasolinera de Pinos Puente
Tot
i això, no va ser fins fa quatre anys, quan un altre succés va acabar
d'encoratjar Chinchilla per intentar descobrir la veritat sobre el
petit.
«El meu tiet Miguel va parar en una gasolinera de la carretera de Pinos
Puente a Montefrío, en direcció a Màlaga, i quan va entrar el cambrer
li va preguntar què tornava a fer allà si feia només deu minuts que
havia marxat. Es va quedar en xoc», relata la
neboda, qui indica que el cambrer no va tenir «cap dubte» sobre que es
tractava de la mateixa persona. «Per deu minuts no es van trobar. Si no
hagués estat per aquest succés, segurament hauríem seguit creient que
era mort», remarca la neboda.
De
moment, Chinchilla, està intentant saber on va parir la seva àvia, ja
que Teresa i Lorenzo no recordaven el nom de l'hospital. «Podria ser el
Ruiz de Alda o el San Cecilio, però no ho sabem amb
certesa», subratlla aquesta jove de 27 anys, qui recorda que a Granada
s'han denunciat molts casos de nens «robats» en néixer. Concretament, fa
uns anys, l'Associació
Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) va calcular
que només a la província de Granada es podrien haver produït uns 200
casos de «nens robats» entre els anys 1953 i 1990.
Cristina
Chinchilla explica que, de moment, 800 persones ja han compartit la
seva història, moltes de les quals a Andalusia, i que això els dona
«esperança».
«La meva àvia va morir fa 15 anys amb la pena de no saber què havia
passat amb el seu fill», lamenta aquesta lloretenca, disposada a arribar
fins on faci falta per poder reunir de nou tota la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada