Les hereves de les finques volen destruir aquest centre, que té més de deu anys, per tornar-hi establir una ruïna plena de rates i enderrocs. Aquesta lògica destructiva i antisocial se’n diu propietat privada, que no solament és un furt social, també és un atemptat a la mateixa societat i la cultura en el cas de Kan Kolmo, centre promotor de l’art i la cultura.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/12/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l'advocada de les dues dones propietàries dels immobles --que són mare i fill-- fa més de deu anys que la finca del Centre Social Okupat Kan Kolmo, una antiga fàbrica del suro abandona i deixada de la mà de déu com diu la gent, demana que es faci fora a totes les persones que hi viuen i que hi fan activitats culturals i de projecció social autogestionada, però, per contra, una cinquantena de persones de les centenars usuàries del centre social, situat al carrer del Carme de Girona, es van concentrar ahir dimarts al matí davant dels Jutjats per evitar el desallotjament. Ahir al matí es celebrava el judici en què les dues propietàries de les dues finques volien recuperar les seves parcel·les i per això demanaven desallotjar el Centre Social Okupat Kan Kolmo. De tota manera, la defensa ha assegurat que durant tots aquests anys, les persones usuàries han millorat els immobles fent-hi reformes i protegint-los de la degradació que patia per abandonament de les propietàries. L’advocat, Benet Salellas, ha afirmat que les dues finques havien estat en desús "durant 30 anys" fins que un grup de joves amb interès social van decidir utilitzar-les. Una vegada a dins "han cuidat i tingut cura" d'aquesta propietat. A més, l'advocat també creu que cal tenir en compte que les persones que han ocupat aquest espai ha estat per organitzar diferents activitats "socials, culturals i polítiques". En aquesta línia, dos testimonis han assegurat que a Kan Kolmo s'hi porten a terme debats, classes de ioga, tallers de reparació de bicis, entre d'altres. Els dos testimonis també han explicat al jutge que han fet el sostre d'una de les habitacions nou perquè estava molt degradat, han adequat uns lavabos i també han arreglat els desaigües. Salellas també ha explicat que abans de l'ocupació, els veïns del voltant s'havien queixat en reiterades ocasions del mal estat de les dues finques i la presència de rates al seu interior. Es demana aturar el desallotjament En un dels immobles també hi viuen diferents famílies en situació vulnerable. La seva advocada ha denunciat que les dues propietàries no hagin fet cap requeriment a les famílies abans de posar la denúncia, ni tampoc hagin avisat als serveis socials perquè actuïn. Per això l’avocat i l’advocada advocada de la defensa han demanat que s'aturi el desallotjament. Ara, el jutge haurà de dictar una sentència. En cas en què s'autoritzi el desallotjament, Salellas ha avançat que podria efectuar-se a partir de la primavera del 2019. A més, ha afegit que si el jutge ho autoritza, suposarà una "sentència de mort" a l'espai social i cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada