"Deriva espanyolista i repressiva dels Mossos d'Esquadra"

Ordre de detenció contra el membre del CDR Cerdanya que s'ha negat a declarar dues vegades a Puigcerdà. Se'l cita per un delicte de “manifestació il·legal”. Sayes va ser identificat pels Mossos d'Esquadra el 30 de març entre Alp i Das.  
Jordi Alemany, citat pels Mossos per desordres públics a Girona, es nega a declarar. L'investigat denuncia la "repressió".  
Un desena de persones comencen un dejuni a Celrà en solidaritat amb els presos polítics. La campanya continuarà a Bordils i Sant Martí Vell.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/12/2018   
Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya).-   

Segons un despatxa de l’Agència Catalana de Notícies el jutjat de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) ha emès una ordre de detenció contra el membre del CDR Cerdanya i del Secretariat Nacional de l'ANC Tomàs Sayes. L'ha emès dilluns després que Sayes hagi optat dues vegades per no presentar-se davant del jutge. L'última vegada era el dimarts 11 de desembre. El 28 de novembre ja va decidir no presentar-se a una primera citació.  L'ANC ha demanat a la gent que estigui preparada per a futures convocatòries de protesta.  Se l'investiga per un delicte de “manifestació il·legal” en el marc d'una protesta contra el jutge Pablo Llarena.  Els fets investigats estan relacionats amb una caminada reivindicativa que va tenir lloc el passat 30 de març entre Alp i Das, a la Baixa Cerdanya. Sayes, integrant del CDR Cerdanya, va ser identificat pels Mossos d'Esquadra com a portaveu de l'acció. Posteriorment el van vincular amb una pintada apareguda aquell dia contra Llarena, tot i que Sayes assegura que ell no la va fer.  

Guanyar temps davant els jutjats  
En la lògia contra la repressió estatal espanyola hi ha qui pensa que com més es retardin les compareixences als jutjats més s’allarguen les instruccions judicials i amb una mica de sort podria estar vigent la República Catalana abans del judici. Així va passar d’una el tardofranquisme amb persones reclamades pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que al no poder ser jutjades finalment amb quedar lliures de tot càrrec penal durant la denominada Transició. Per no anar tant lluny, hi ha els casos de nois reclamats pels jutjats com insubmisos al servei militar obligatori que no es van presentar en cap de tres compareixences judicials i finalment van quedar sense càrrecs penals al ser abolida la mili al Regne d’Espanya.    

Jordi Alemany, citat pels Mossos per desordres públics a Girona, es nega a declarar  
L’Agència Catalana de Notícies informa que a les nou del matí d’ahir dimarts, una cinquantena de persones s'han concentrat davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Girona per donar suport a l'activista citat a declarar per un suposat delicte de desordres públics. Poca estona després, Jordi Alemany ha anunciat que ha optat per desobeir. Ara, els Mossos el poden detenir o bé enviar directament l'atestat al jutjat, que decidirà si la investigació tira endavant i el cita a declarar.  Alemany, que també és membre del Secretariat Nacional de l'ANC, ha detallat que un dels motius pels quals ha decidit no anar a declarar és perquè desconeixen per què l'han citat. Sospita que pot ser per la seva participació en mobilitzacions "dels últims mesos" però desconeix per quins fets concrets el podrien investigar.  "Sóc conscient d'haver participat en protestes legítimes a favor de la llibertat d'expressió, contra la repressió i a favor de la República, i això xoca amb la legalitat de l'estat espanyol", ha denunciat. Entre les possibles mobilitzacions que investiguen els Mossos hi ha la de l'1 d'octubre davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona o la manifestació antifeixista del 6 de desembre a la plaça U d’Octubre.  

La "deriva espanyolista i repressiva dels Mossos d'Esquadra"  
A més, també critica la "deriva espanyolista i repressiva dels Mossos d'Esquadra". "El missatge és que no ens hem d'espantar, hi ha gent que està patint la repressió més cruenta amb la presó, l'exili o el confinament al seu domicili però la nostra via quan parlem de desobediència, República i unilateralitat és la de no cooperar amb la repressió", ha exposat l'activista que, alhora, insta a "no fer cas de les amenaces" i mobilitzar-se massivament divendres amb motiu del consell de ministres.  Alemany, cara coneguda de l'activisme gironí, ha denunciat l'ús de "fitxers policials il·legals" per identificar i investigar els participants en mobilitzacions. "La brigada d'informació dels Mossos apunta als membres de diferents col·lectius, això no és nou i ha tornat a passar un cop més", ha afirmat.  La concentració de suport ha acabat corejant la proclama "si en toquen a una, ens toquen a totes" i aplaudiments.  

Un desena de persones comencen un dejuni a Celrà en solidaritat amb els presos polítics  
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) s'ha unit a la campanya 'Prou ostatges' amb un dejuni col·lectiu que ha començat avui i que, a hores d'ara, secunden unes onze persones. Entre elles, l'alcalde del municipi, Dani Cornellà (CUP), i el primer tinent d'alcalde, Pitu Bartis (CUP). També hi participen veïns i membres d'entitats de la població i ho fan en solidaritat amb els presos polítics i exiliats però, sobretot, amb els empresonats independentistes que estan en vaga de fam.     

La campanya continuarà a Bordils i Sant Martí Vell  
"Comencem a Celrà però després passarà a Bordils (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i Sant Martí Vell (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i esperem que altres municipis s'hi vagin sumant", remarca Bartis. De moment, aquestes dues poblacions han confirmat que faran el relleu dimecres i dijous però estan en converses amb altres ajuntaments per aconseguir més adhesions.  La campanya, que va començar ahir dimarts a les vuit del matí, consisteix en dejunis de 12 o 24 hores i es complementa, segons ha explicat Bartis, amb una concentració a les set de la tarda que es farà davant dels ajuntaments dels municipis participants. Ahir es va fer a Celrà i avui a Bordils. "Serà una concentració per donar suport a la iniciativa però també als presos i preses polítiques", insisteix Bartis.  L'alcalde de Bordils, Albert Serrats, ha explicat que han decidit sumar-s'hi perquè cal "mantenir viu el caliu de la solidaritat" especialment, diu, ara que hi ha quatre persones en vaga de fam. "Cal que sàpiguen que no ens oblidem d'ells i que estem al seu costat", insisteix.  Un dels participants, Jordi Artigal, ha dit que participa en el dejuni com un "acte simbòlic" que es fa "en un moment de gravetat i impotència". "Penso que és una cosa més dels milers que sorgeixen cada dia de molta gent que no entén que hi hagi tant d'odi i que no puguem exercir amb senzillesa i democràcia uns mínims que semblava que havíem assolit", remarca.