El 29 de desembre de 1936 arriba des de Suècia a París. El 31 de desembre rep de la mà del
Comitè Anarcosindicalista per a la Defensa i la Llibertat del Proletariat Espanyol el salva conducte (laissez-passer)
per ser rebut a Perpinyà com a milicià en defensa de la CNT-AIT i la
FAI en contesa bèl·lica. Passa la frontera del Pirineu Oriental amb un grup de voluntaris anarquistes i a Barcelona el 5 de gener de 1937 s’inscriu com a milicià de CNT-FAI, trobant la ciutat plena de referències a l’AIT, que considera un símbol de caire internacionalista del proletariat català en lluita. El 6 de gener es admès a la Columna Ortiz (futura 25 Divisió).
Nisse
Lätt:
El 30 de desembre de 1907 neix a Kjulaås (Södermanland, Suècia)
el militant, agitador i periodista anarquista i anarcosindicalista Nisse
Lätt, també conegut com Nils Lätt o Nils el Rojo (pel
color dels seus cabells). Es va criar en una granja al comtat de
Södermanland i quan tenia 15 anys s'enrolà en la marina mercant,
s'afilià a l'organització anarcosindicalista
Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs) i començà a aprendre l'esperanto.
A començaments de la dècada dels trenta, arran d'una escala marítima, va fer contacte amb la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Bilbo (Biskaia, País Basc, Euskal Herria).
Arran
de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, el 29 de desembre
de 1936 arriba des de Suècia a París. El 31 de desembre rep de la mà del
Comitè Anarcosindicalista per a la Defensa i la Llibertat del Proletariat Espanyol el salva conducte (laissez-passer) per ser rebut a Perpinyà (Plana del Rosselló, comtat de Rosselló) com a milicià en defensa de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) en contesa bèl·lica. Des de Perpinyà passa la frontera del
Pirineu Oriental amb un grup de voluntaris anarquistes i a Barcelona el 5
de gener de 1937 s’inscriu
com a milicià de CNT-FAI, trobant la ciutat plena de referències a l’AssociacióInternacional dels Treballadors, les sigles
AIT al costa de CNT i FAI, que considera un símbol de caire internacionalista del proletariat català en lluita. El 6 de gener es admès a la
Columna Ortiz, la futura 25 Divisió de l’Exèrcit Popular
de la República espanyola [documents del 31 de desembre i dels dies 5 i 6
de gener de 1937 que es troben a l’Arxiu
de la Guerra Civil, a Salamanca]. Marxa cap al front d'Aragó i s'allista en el
Grup Internacional.
A mitjans d'abril de 1937 fou ferit greument al
Pilaret
de Santa Quiteria, a Fraga (Baix Cinca, Osca, Aragó) per l'esclat d'una
granada i perdé l'ull esquerre. Després de la seva recuperació
en un hospital militar de Tarragona (Tarragonès) no pogué
reincorporar-se al front i s'integrà en un col·lectivitat agrícola de
Favara de Matarranya (Baix Aragó-Cas, Saragossa, Aragó ).
En 1938 tornà a Suècia i publicà el fullet
Som milisman och kollektivbonde i Spanien, on explicà les seves
experiències de milicià al front d’Aragó i de col·lectivista a la
revolució col·lectivista autogestionària.
En aquests anys treballà en diversos oficis (forestal, construcció, etc.) i milità en la
SAC de Göteborg (Västra Götaland, Suècia), essent conegut per la
seva tasca de difusió del pensament anarquista venent diaris i llibres
del moviment llibertari i anarcosindicalista.
En 1945 publicà el llibre
Havest arbertare, sobre la seva experiència en la marina mercant.
A finals dels anys quaranta començà a col·laborar en
Syndikalismen, òrgan de la SAC.
Durant els anys cinquanta s'oposà a la línia reformista seguida per aquesta organització sindical.
En els anys setanta edità la revista anarquista
Brand i la seva casa de Göteborg es convertí en lloc de reunió de militants anarquistes i anarcosindicalistes.
Entre 1972 i 1975 traduí al suec el llibre
La CNT en la Revolución española, de Josep Peirats.
Entre el 22 i el 25 de juliol de 1977 participà en les «Jornades Llibertàries Internacionals» de Barcelona, organitzades per la
CNT-AIT, per diversos ateneus llibertaris barcelonins i per la revista
Ajoblanco.
Nisse Lätt va morir el 14 de gener de 1988 a Göteborg.
Pòstumament, en 1993, s'edità el llibre
En svensk anarkist berättar. Minnesbilder ur Nisse Lätts liv som agitator och kämpe för de frihetliga idéerna
(Un anarquista suec parla. Records de la vida de Nisse Lätt, agitador i
lluitador per les idees llibertàries), autobiografia i testament
polític
llibertari que havia escrit en 1982.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada