MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de desembre de 1969 mor a Tolosa de Llenguadoc l'anarcosindicalista Enrique Jiménez

Necrològica d'Enrique Jiménez en el periòdic tolosà Espoir 

Passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental durant la Segona Guerra Mundial interimperialista essent detingut per les autoritats feixistes del govern de Vichy i internat com a càstig al ser qualificat de “comunista perillós” als camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Vernet d’Arièja i després deportat en una gran expedició de refugiats i tancat als camps nord-africans a  Bulayda (Blida) i a al-Jalfa (Djelfa).  

Milità en la CNT-AIT en l’Exili a La Bruguièira on residí amb la seva família.  

Enrique Jiménez:   

El 28 de desembre de 1969 mor a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) l'anarcosindicalista Enrique Jiménez. Havia nascut cap el 1904 a Blacha, a La Torre (Valle de Amblés, Àvila, Castella la Vella).

Emigrat a l’hexàgon francès en el anys trenta del segle XX, quan el cop militar feixista de juliol de 1936 retornà a la Península per militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i poder participar en la revolució col·lectivista autogestionària.

Quan l'ofensiva de Catalunya va caure presoner a mans de l'exèrcit franquista i passà per diverses presons i camps de concentració, però finalment va poder escapar després de ser enviat a un batalló de treball, essent amagat un temps per uns nons amics.

Passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental durant la Segona Guerra Mundial interimperialista essent detingut per les autoritats feixistes del govern de Vichy i internat com a càstig al ser qualificat de “comunista perillós” als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Vernet d’Arièja (Occitània) i després deportat en una gran expedició de refugiats i tancat als camps nord-africans a  Bulayda (Blida, Argèlia) i a al-Jalfa (Djelfa, Algèria).

Després de desembarcament aliat a l'Àfrica del Nord, s'integrà en una batalló britànic amb el qual va lluitar tota la guerra.

Després del conflicte bèl·lic, en 1946 es va poder reunir amb la seva família i s'instal·là a La Bruguièira (Tarn, Occitània), on milità en el Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l'Exili (CNT-AIT).

Greument malalt des de 1966, Enrique Jiménez va ser hospitalitzat i va morir el 28 de desembre de 1969 a l'Hospital Purpan de Tolosa i va ser enterrat al cementiri nou d'aquesta ciutat.