L’Ajuntament
d’Olot demana la derogació del delicte d’injúries al rei. El ple
municipal aprova dues mocions molt crítiques amb la institució de la
monarquia borbònica.
La Campana de la Llibertat d’Olot sonarà la nit de cap d’any al Puig de les Basses dels Terrissers. La iniciativa de l’ANC garrotxina s’emmarca
en un programa d’activitats de solidaritat amb la consellera Dolors Bassa, empresonada a la presó figuerenca.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/12/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-
Llegim a
Llibertat.Cat que el militant independentista i represaliat en
diverses ocasions, Jordi Puig, va iniciar el passat 19 de desembre una
ruta en cadira de rodes que recorrerà els Països Catalans.
Jordi Puig piula cada dia des del compte
@Cami_Republica explicant l'itinerari, les rebudes i acolliment a
diferents poblacions, i exposant-hi reflexions personals i polítiques. I
porta a terme aquesta iniciativa per difondre la reivindicació de la
República Catalana arreu dels Països Catalans,
així com per dinamitzar la reivindicació dels presos polítics.
Entre
les piulades inicials va destacar que, des Cas Concos i passant per
Campos i Porreres, en arribar a Montuïri va recordar el company
traspassat
fa poc més d'un any: "Sortint de Porreres cap a Montuïri, amb Macià Manera al cor."
La
marató en cadira de rodes es pot fer en menys de dues hores, més ràpid
que corrent. Però la fan atletes i van amb cadires especials. Jo vaig
amb
la meva, la de cada dia, l'única que tinc, i no soc atleta. Hauria de
menester 8 o 10 hores per fer 40 km. pic.twitter.com/b9ULV3BpIt.
Fi de ruta a la plaça de l’ajuntament de l’Escala
 |
| Avui la lluna s'ha afegit als cants de llibertat |
La Corresponsalia de l’Escala i Empúries de
Tramuntana Vermella Mail informa que en el decurs de la cantada solidària del divendres
21-D --llibertat presos independentistes-- que la popular i espontània
Coral Groga fa cada divendres, a les 8 del vespre, a la plaça de
l’ajuntament de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries),
iniciada pel músic Ramon Manen i Folch des del moment dels
empresonaments de les i dels independentistes catalans de 2017,
es va anunciar aquesta ruta en cadira de rodes de Jordi Puig, la qual
acabarà un divendres al vespre a aquesta plaça escalenca i en cantada
popular.
L’Ajuntament d’Olot demana la derogació del delicte d’injúries al rei
Llegim
en la premsa comarcal convencional que el darrer ple municipal,
l’Ajuntament d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) va aprovar una moció
proposada
per Olot en Comú (OeC) en què es demana la derogació del delicte d’injúries a la Corona i una altra, presentada pel
Comitè de Defensa de la República (CDR), en què es mostra la
voluntat d’excloure els símbols monàrquics de les institucions
municipals. La primera es va aprovar amb els vots favorables de l’equip
de govern (PDeCAT),
ERC, la CUP i OeC, mentre que el PSC hi va votar en contra. La segona va tenir el suport del
PDeCAT, ERC i la CUP, mentre que, en aquesta ocasió, OeC es va sumar a la posició del
PSC en contra.
Injúries
La
derogació d’injúries al rei es demana arran de la impossibilitat de
jutjar els membres de la casa reial, tal com ha quedat palès després que
el
Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona hagin reprovat el
rei Felip pel seu discurs poc després de l’1 d’octubre del 2017. La
moció insta el Govern espanyol a derogar el delicte esmentat per així
“igualar la protecció penal de l’honor d’aquesta
figura [el rei i la casa reial] a la de la resta dels ciutadans”. També
s’insta a investigar les accions fetes per Joan Carles de Borbó des del
2014, moment en què deixa de ser inviolable jurídicament, “i sobre qui
recauen indicis suficients de delicte”.
L’esperit de l’1 d’octubre
Quant a la moció del
CDR, a més de demanar que s’excloguin els símbols monàrquics,
s’hi expressa “la voluntat de viure en uns Països Catalans plenament
lliures i democràtics, on es respecti la sobirania popular i la igualtat
entre ciutadans”, i s’insta les institucions catalanes
“a aplicar el que legítimament vam votar en referèndum el dia 1
d’octubre del 2017 i reafirmat el 21 de desembre del mateix any, amb
unes eleccions imposades per l’Estat espanyol sota la pressió del 155”.
La Campana de la Llibertat d’Olot sonarà la nit de cap d’any al Puig de les Basses dels Terrissers
L’ANC
d’Olot traslladarà la nit de cap dany la seva Campana de la Llibertat
davant l’entrada de la presó del Puig de les Basses, a Figueres
(Alt Empordà, comtat de Besalú), on tocarà les dotze campanades per tal
que la consellera Dolors Bassa, que hi està empresonada, les pugui
escoltar i se senti acompanyada en una nit tan especial. Es tracta d’un
“gest d’escalf per a ella i, per extensió, per
a la resta de presos i preses polítics catalans”, han manifestat els
promotors de la iniciativa.
La
participació de la campana garrotxina s’emmarca en un programa
d’activitats que diverses entitats sobiranistes estan preparant per la
nit de cap
d’any a l’exterior del Puig de les Basses, i en les quals s’espera la
presència de gent provinent d’arreu de les comarques de Girona.
Inspirada
en la cèlebre Campana de la Llibertat de Filadèlfia (Pennsilvània,
USA), la campana garrotxina es va estrenar l’octubre del 2013 i
representa
--expliquen des de l’ANC-- el desig d’una Catalunya “lliure,
justa i pròspera”. Des d’aquella data, la campana ha estat present en
algunes activitats festives i reivindicatives, tant a la Garrotxa com en
altres punts del país. La seva darrera sortida
va ser en la manifestació de la Diada d’aquest any a Barcelona. Com que
transportar-la és complex (sobretot, pel seu pes), no surt d’Olot tant
com voldrien a l’ANC, expliquen fonts d’aquesta entitat.
Un símbol independentista pagat amb aportacions particulars
La
Llibertat té un diàmetre de 60 cm i pesa 150 kg. Va costar 6.500 euros,
un cost que moltes persones van ajudar a cobrir a través d’una campanya
de micromecenatge i el nom de les quals està inscrit en l’estructura
que sosté la campana. El seu naixement i la seva estrena van estar plens
de simbolisme. El dia de la fosa pròpiament dita hi van assistir
diverses autoritats, a més de dirigents independentistes,
com ara Carme Forcadell, aleshores presidenta de l’ANC. Amb
motiu de la presentació pública, el 5 d’octubre del 2013, es va
organitzar una gran festa al centre d’Olot, amb espectacles i parades
amb productes propis de cadascun dels 21 municipis de la
Garrotxa. L’esdeveniment central, però, va ser la primera intervenció
de La Llibertat, consistent en uns tocs compostos pel músic Xavier
Pallàs, que van ser replicats per campanars d’esglésies de la ciutat.
Aquella presentació va esdevenir una multitudinària
manifestació del sentiment sobiranista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada