 |
Necrològica de Lluís Sanchís Miret en el periòdic tolosà Espoir
|
En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, camí cap a l’exili.
Durant els anys republicans pertanyia a un grup específic amb Dionís Eroles i altres companys anarquistes revolucionaris.
Lluís
Sanchís Miret:
El 21 de desembre de 1901 neix a València (l’Horta de
València, País Valencià) el destacat anarquista i anarcosindicalista
Lluís
Sanchís Miret --el seu segon llinatge citat erròniament de diferents
maneres (Sánchez, Sanchiz, etc.)--. El seu pare es deia Antoni Sanchís i
Dolors Miret.
Paleta de professió, durant els anys vint i trenta milità en la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del barri de Sants de Barcelona.
El
12 d'abril de 1923 va ser detingut sota l’acusació policial de portar a
sobre una pistola automàtica i carregadors després d'un tiroteig a
Sants
amb pistolers de la patronal, però van ser posat en llibertat dies
després.
Durant
la vaga general insurgent de febrer de 1932 a Barcelona va ser detingut
amb altres companys anarquistes revolucionaris, entre ells Dionís
Eroles
Batlle, acusat d’efectuar «coaccions» contra els tramviaris del
Poblenou i per col·locació d'un explosiu a la línia del metro a la
Bordeta i un altre en un dipòsit de conducció d'aigües, però jutjat amb
Dionís Eroles Batlle per aquests fets el 27 de juny de
1932 per un Tribunal Popular per «col·locació d'explosius i tinença
d'armes», ambdós en van ser absolts per manca de proves i no haver-s’hi
autoinculpat a comissaria. Estar en negativa, per més tortures policials
que un anarquista pateixi, moltes vegades l’allibera
d’anys i anys de presó, i a més estar lliure per poder treballar a
favor de la revolució proletària. Aquest fou el cas de Sanchís, que quan
morí seguia defensant la necessitat històrica de les federacions
anarquistes i el programa vers de Comunisme llibertari
de la CNT-AIT acordat en el Congrés a Saragossa el maig de 1936.
En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, camí cap a l’exili.
Després de la Segona Guerra Mundial treballà en una fàbrica i formà part de la
Federació Local de La Bastida de Roairós de la CNT-AIT en l’Exili. La seva companya fou Ramona Royo.
Lluís
Sanchís Miret va morir el 27 de setembre --algunes fonts citen
erròniament el 23 de setembre-- de 1966 a La Bastida de Roairós (Tarn,
Occitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada