 |
| Necrològica de Julio Gimeno apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 12 de febrer de 1994. |
Després de 7 anys empresonat pel franquisme, un cop en llibertat provisional es trobà amb odi franquista al seu poble natal i passà la frontera del Pirineu per la Cerdanya i s'uní amb el seu germà Demetrio a Tarascó d'Arièja, treballant en l'agricultura i en la construcció al departament
Julio Gimeno:
El 16 de desembre de 1914 neix a Massalió (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Julio Gimeno.
Juntament amb sos germans grans, fou membre de les Joventuts Llibertàries de Massalió i arran de l'aixecament
feixista de juliol de 1936, que l'agafà fent el servei militar, s'uní a la «Columna Carod-Ferrer», després amb la militarització 25 Divisió de
l’Exèrcit Popular de la República espanyola, amb la qual va lluitar al
front
d’Aragó. Arran de la partició peninsular a la demarcació de Terol fins a
la Mediterrània, a Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià), la 25 Divisió quedà partida, amb
la majoria de soldats a la banda sud del
País Valencià. Aleshores va combatre de nou contra les tropes
franquistes a fi d’impedir l’ocupació franquista de la part republicana
de la demarcació de Castelló de la Plana i la de València, i més tard,
estacionat el front de Llevant, a la zona peninsular
central, per Castella i la Manxa i també a Andalusia fins el final de
la guerra sempre amb la 25 Divisió.
En
1939 va ser detingut al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i va
ser empresonat primer al castell de la ciutat i després durant set
anys a Alcanyís (Baix Aragó, Terol, Aragó).
Un
cop en llibertat provisional es trobà amb odi franquista al seu poble
natal i passà la frontera del Pirineu per la Cerdanya i s'uní amb
el seu germà Demetrio a Tarascó d'Arièja (Occitània) --destacat
militant anarcosindicalista i maqui que havia tornat de la deportació a
l’Alemanya nazi--, treballant en l'agricultura i en la construcció al
departament occità de l'Arièja. Aleshores conegué
la que fou la seva companya, Isabel Correa.
En
1966 es traslladà, junt amb la seva famíia, a Montpeller (Erau,
Occitània), on treballà en la construcció fins a la seva jubilació. Va
ser tresorer de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l’Exili (CNT-AIT) i membre del Comitè Comarcal de l'Alta Garona
i Llenguadoc (HGL).
Julio Gimeno va morir el gener de 1994 i fou incinerat l'11 de gener d'aquest any a Montpeller, on hi havia un crematorium.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada