 |
| Necrològica de Mariano Ibáñez en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 9 de gener de 1975 |
El de 10 de febrer 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el pont internacional a Puigcerdà amb les restes de la
26 Divisió, comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació
militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi
presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia i la
Guingueta d’Ix, essent tancat junt a centenars de
soldats de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») als camps francesos de concentració.
Mariano
Ibáñez:
El 16 de desembre de 1974 mor a París (Illa de França)
l'anarcosindicalista Mariano Ibáñez. Havia nascut cap el 1904 a
Aldeanueva de Barbarroya (La Jara,
Toledo, Castella la Nova). Quan era molt jove s'instal·là amb sa
família a Talavera de la Reina (Toledo, Castella la Nova).
En
1931, després de la proclamació de la República espanyola, amb el seu
germà Gregorio i alguns companys (Dámaso, Román, Bautista, etc.), fou un
dels fundadors del
Sindicat d'Oficis Diversos de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Talavera de la Reina i un dels organitzadors de la
Federació Comarcal cenetista.
Durant
la revolució autogestionària de l’estiu de 1936 participà en les
col·lectivitats de Talavera del Tajo, nou nom de la localitat que
substituí “la Reina”, però el
3 de setembre de 1936, amb l'entrada de les tropes feixistes a la
ciutat, fugí i passà a Catalunya.
Una vegada a Barcelona s'enrolà al front d’Aragó en la
26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República espanyola (antiga «Columna Durruti»), amb la que va combatre fins al passà a l’exili.
El
de 10 de febrer 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el pont
internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb les restes de la
26 Divisió, comandada per Ricard Sanz, però en perfecta formació
militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi
presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia i la
Guingueta d’Ix, essent tancat junt a centenars de
soldats de la 26 Divisió als camps francesos de concentració.
Després de la Segona Guerra Mundial milità en la
CNT-AIT en l’Exili de la regió parisenca.
Mariano
Ibáñez va morir el 16 de desembre de 1974 a París i fou enterrat quatre
dies després al cementiri de Pantin (Sena Saint-Denis, Illa de França).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada