Més de 45 consistoris catalans, entre ells els de Barcelona, Tarragona i Girona, aproven mocions d’adhesió a una iniciativa de la plataforma SOS Menjadors que qualifica el canvi normatiu que ha proposat la conselleria d’Ensenyament de “mercantilització dels menjadors escolars”, i sis més també s’hi han pronunciat en contra a partir d’iniciatives locals.
Paral·lelament,
AMPA, agents educatius i un gran espectre de col·lectius socials s’adhereixen a un manifest contra la proposta de decret.
En alguns plens municipals la moció contra la normativa ha trobat el suport de les representacions municipals d’ERC i el
PDeCAT, tot i que la proposta del nou decret sorgeix des del govern català d’aquests dos partits en coalició.
El
manifest reclama que l’espai migdia hauria de ser un servei públic
universal, i l’única forma d’assegurar-ho seria amb una gestió directa
de l’administració,
sense recórrer a la concessió a grups empresarials privats.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/11/2018
Girona (Gironès, comtat del Gironès).-
Llegim a
DIRECTA que la coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics qualifica de “molt exitosa” la campanya iniciada per presentar als plens municipals una moció contra la proposta de
Decret de Servei de Menjador Escolar que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel conseller Josep Bargalló (ERC),
pretén aprovar per posar en funcionament a partir del curs 2019-2020,
una iniciativa que la coordinadora
que aplega diversos agents vinculat al món educatiu qualifica de
“mercantilització dels menjadors escolars públics”. Des de la fundació
de la coordinadora, el setembre passat, la moció ha estat presentada i
aprovada a 45 municipis --incloent-ho Barcelona,
Tarragona i Girona--, xifra indicativa de la forta oposició general al
decret si es contrasta amb els cinc plens que hi han votat en contra.
Anteriorment, ja s’havien presentat i aprovat mocions per tombar el
decret impulsades en aquest cas per iniciatives
locals, sobretot a les comarques gironines, fent que el nombre
d’Ajuntaments en contra del decret sumi 52 municipis al dia d’avui, i la
coordinadora preveu que s’hi sumin més consistoris. De moment, en 17
municipis més la moció ha estat registrada i resten
a l’espera de la votació.
Aquest
divendres SOS Menjadors ha fet públic un comunicat analitzant l’èxit de
la campanya, i agraint el suport de formacions polítiques com la
CUP, En Comú Podem o el PSC, principals impulsors
de les mocions als plens municipals. Fins i tot, comenta Jordi
Estarlich, portaveu de la plataforma, en alguns plens la moció ha trobat
el suport de les representacions municipals d’ERC
i el PDeCAT, tot i que la proposta del nou decret sorgeix des
del govern català d’aquests dos partits en coalició. La iniciativa també
s’està començant a presentar a plens de consells comarcals i
diputacions. Fins ara només ha estat rebutjada als plens
de la Diputació de Barcelona, als consells comarcals de l’Anoia i el
Tarragonès i als ajuntaments de Vila-Seca, Torelló, Olot, Sant Vicenç de
Castellet i Llinàs del Vallès. L’ampli suport per tot el territori,
segons el comunicat emès per
SOS Menjadors, indica que “pot propiciar que en breus setmanes el
departament anunci l’aturada oficial dels treballs de redacció del nou
decret de menjadors”.
FAPAC: “Ningú no dona suport al decret”
Des
del llançament del primer esborrany del decret, aquesta proposta de
modificació normativa ha topat amb una forta oposició de gran part de la
comunitat
educativa i són molts els diferents òrgans i col·lectius que han
lamentat reiteradament la falta de cooperació per part del Departament
d’Ensenyament per obrir el debat sobre el model d’escola pública amb les
agents i professionals del sector i amb les famílies.
L’oposició a diverses decisions del departament és forta ha conduït a
la mobilització de docents i estudiants al llarg d’aquesta setmana i a
la vaga en contra de les retallades en el sector d’ahir dijous, 29 de
novembre.
El passat 17 de novembre, durant els parlaments finals de la manifestació que reclamava el 6% del
PIB en inversió pública en l’àmbit de l’educació pública, les entitats que conformen el
Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) van presentar un
manifest per fer front al decret de menjadors, el formulari d’adhesió al
qual es va obrir a partir d’aquest passat dilluns, 26 de novembre.
La intenció del manifest, igual que la de la campanya de
SOS Menjadors, és pressionar al Departament d’Ensenyament perquè aturi la tramitació del
Decret i obri un espai real de debat des de zero sobre el model
d’espai migdia –denominació que proposa la comunitat per referir-se a
les hores no lectives que inclouen el servei de menjador i l’espai de
lleure al pati i que representa quasi un terç
de la jornada a l’escola. “L’objectiu d’aquesta campanya és contrastar
els missatges que llença el departament als mitjans intentant fragmentar
la comunitat educativa”, comenta Lidon Gasull, directora tècnica de la
Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC),
associació integrada dins del MUCE. Fent referència a l’enorme espectre
de col·lectius socials que han donat suport al manifest, Gasull afegeix
que les reivindicacions de la FaPaC i del
MUCE sobre el temps migdia “no afecten només a la comunitat
educativa sinó que transcendeixen i afecten a tots els agents socials.
És un tema transversal que importa a tothom”. En aquest sentit, entitats
no vinculades directament a l’educació, com la
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o Justícia Alimentària també s’han adherit al manifest. La
FaPaC esperarà a calibrar la dimensió dels seus suports a partir de l’adhesió al manifest abans de fer públiques noves accions.
Entre el
MUCE i SOS Menjadors Escolars s’hi integren els principals sindicats generalistes, de docents i d’estudiants, més de 2.500
AMPA i AFA, la Coordinadora del Lleure, l’Assemblea
Groga i col·lectius com Justícia Alimentària Catalunya, la Xarxa de Consum Solidari i l’Associació de Menjadors Ecològics.
SOS Menjadors, també busca representar pagesia i ramaderia com a part del moviment de sobirania alimentària.
El decret “no garanteix els drets fonamentals a l’educació i a l’alimentació”
Les principals denúncies manifestades pel
MUCE i SOS Menjadors sobre el Departament d’Ensenyament
són la postura inflexible d’aquest pel que fa a la contractació pública
com a model únic d’atorgació del servei malgrat que el cost integral
recaigui sobre les famílies; i el dret de l’empresa
adjudicatària de no prestar el servei si aquest no és rendible
econòmicament. Aquestes condicions (entenen les plataformes) afavoriran
als grans grups empresarials que operen en el sector --Compass Group,
SEHRS, Serunion, ISS…-- que busquen absorbir el
negoci milionari que representa la gestió del servei de menjadors
escolars públics, que mou al voltant de 2 milions i mig d’euros cada
dia. El manifest reclama que l’espai migdia hauria de
ser un servei públic universal, i l’única forma d’assegurar-ho seria
amb una gestió directa de l’administració, que hauria d’assegurar
l’equipament d’aquest servei a tots els centres i contractar el personal
de cuina, de monitoratge i d’educació especial sense
la intervenció d’una empresa privada intermediària, així com fer-ho
sempre en connivència amb les famílies i sota criteris socioeducatius,
inclusius, ambientals i de proximitat que emfatitzessin la qualitat
nutricional i pedagògica de l’escolarització dels
infants.
La
setmana prèvia a la manifestació del 17-N, el Departament d’Ensenyament
va modificar la seva posició i va anunciar que acceptava seure a la
taula
de negociacions. “Aquesta és la forma de procedir d’aquesta
administració --explica la directora tècnica de la
FaPaC--. Es van limitar a inventar un procés participatiu
unilateral en forma de bústia de reclamacions”. I el divendres 16 de
novembre, un dia abans de la manifestació, va enviar a totes les
entitats un nou esborrany del decret amb algunes modificacions,
per, opina Gasull, “millorar la seva imatge davant dels mitjans per tal
que ens fessin preguntes sobre els canvis quan nosaltres, òbviament, no
havíem tingut temps ni d’analitzar jurídicament el document.”
Tanmateix, les primeres conclusions que en van poder
extreure van ser que “sí que algun dels articles poden sonar millor que
abans havien modificat algunes paraules –per exemple han prescindit de
l’expressió “servei complementari” per denominar la funció dels
menjadors escolars–, però mantenien quasi intacte
el contingut del decret”, comenta Gasull. “Quan els analitzem
jurídicament ens adonem que estan buits de contingut, que plantegen
impossibles que segur no es compliran o que segueixen sense resoldre
certes problemàtiques reals amb les quals ja ens trobem”,
rebla. La resposta després de l’anàlisi jurídic es farà pública en els
pròxims dies.
Accions el 19 de desembre i el 19 de gener
Paral·lelament,
SOS Menjadors ha proposat realitzar dues accions per demostrar el
suport popular en contra del nou decret. El 19 de desembre s’ha
proposat una acció simultània arreu del territori, on es convida a
transportar, per un dia, els menjadors escolars als patis
de les escoles, a les places de les viles, davant dels consells
comarcals o de les seus dels diferents Serveis Territorials del
Departament d’Ensenyament. I el dissabte 19 de gener es proposen aquesta
mateixa acció davant del Parlament de Catalunya i de les
seus territorials de la Generalitat a Lleida, Girona i Tarragona, per
tal d’interpel·lar els partits polítics perquè donin suport públic en
contra del decret.
Jordi Estarlich, portaveu de
SOS Menjadors, ens explica que “el problema és que s’ha de
canviar tot el marc legal per poder parlar de qualitat i no de lucre” i
és per això que un cop tombat el decret, la plataforma vol presentar una
Iniciativa de Legislació Popular on s’ajunti la gratuïtat i la universalitat del servei menjador amb la gestió directa de les
AMPA, que es presentarà abans de la finalització del primer trimestre del 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada