 |
| Maria Casares amb Albert Camus. |
Maria Victoria Casares Pérez:
El 21 de novembre de 1922 neix A Corunya (A Coruña, Galícia) la destacada actriu d’idees
llibertàries i activa antifeixista María Victòria Casares Pérez, coneguda com a
María Casares, filla de Santiago Casares Quiroga (Izquieda Republicana),
que havia estat ministre i cap de Govern de la República sota la
presidència de Manuel Azaña, entre el 10 maig i el 19 juliol del 1936, i
de Gloria Pérez Corrales.
Tingué una germana, Esther Casares.
Estudià en el
Colegio Grande Obra de Atochas, en el Campo de la Leña, a pocs
metres del seu domicili, al carrer Panaderas de A Corunya. En 1931, la
família es traslladà a Madrid (Castella la Nova),on començà a fer
teatre.
Residia
a l’Estat francès de jove i va ser una destacada actriu de teatre i
cinema que va triomfar a l'exili. Després
d’anys a l’Argentina en 1975 es nacionalitzà francesa per poder tornar a
la Península. El seu nom artístic en francès fou Maria Casarès. Integrà
al costat d'Edwige Feuillère i Madeleine Renaud el grup de tràgiques
franceses més notable de la seva generació.
En
el decurs de la Retirada, a l’alba del 5 de febrer de 1939, va
acompanyar al seu pare, Casares Quiroga, junt amb Azaña
i Martínez Barrio, a l'exili, passant des de Can Barris (la Vajol, les
Salines, Alt Empordà) pel Coll del Lli, a ponent del Coll de la Manrella
(Agullana, Albera, Alt Empordà) fins al poble de les Illes (Morellàs i
les Illes, Vallespir), vers Perpinyà (Plana
de Rosselló, Rosselló), per anar a viure a París (Illa de França).
Va estudiar interpretació al
Conservatori de París, on havia aconseguit entrar el 1941 malgrat
les seves dificultats amb l'idioma francès. El primer paper
professional que va obtenir va ser a
La Celestina.
A l'octubre de 1943 va representar amb gran èxit l'obra de Georges Neveux
El viatge de Teseu. L'any següent va conèixer a Albert Camus, amb
qui va mantenir una relació sentimental fins a la mort d'aquest el 4 de
gener de 1960, col·laborant amb ell en activitats antifranquistes
llibertàries. Va protagonitzar diverses
obres escrites per Camus, com El malentès, L'estat de lloc i
Els justos i va representar obres de Sartre, Jean Anouilh, Jean
Cocteau, Genet i Claudel, convertint-se en musa de l'existencialisme
francès.
El 1949, entra a la
Comédie Française i cinc anys més tard al Teatre Nacional Popular
(TNP), companyia pública amb una forta preocupació social. Va
participar en la creació i potenciament del Festival d'Avinyó. Maria
Casares va interpretar a Lady
Macbeth, Maria Tudor, Ana Petrova, etc. en obres de Shakespeare, Victor
Hugo i Antón Chéjov, Ibsen, Eurípides, entre molts d'altres.
Al cinema es va iniciar en el clàssic de Marcel Carnet,
Els enfants du paradis i poc després, el 1944, protagonitza
Les dames del Bosc de Boloña de Robert Bresson.
Jean Cocteau la va dirigir en
Orpheo (1950) i es va fer molt popular, si bé a l’Espanya franquista va ser silenciada.
Va fer memorables treballs al costat de Gerard Philipe, Jean Vilar i Jean Louis Barrault.
El 1975 va adquirir la nacionalitat francesa. Va tornar a l’Estat espanyol el 1976
per representar El adefesio de Rafael Alberti a Madrid i Barcelona.
Exiliada
des de jove a l’Estat francès, una vegada es nacionalitzà francesa en
1975, en 1976 quan tornà per primera vegada
des de la guerra a la Península, i per raons de seguretat no volgué
passar la frontera ferroviària de Portbou i baixà a l’estació de
Perpinyà, esmorzà al conegut
Cafè de la Gare, on coincidí casualment amb una cita de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) Exili i Interior, on estaven reunits Ferran Alemanys (Secretariat Intercontinental en l’Exili), Josep Carbó (CNT
Palafrugell, Baix Empordà) i Miquel-Dídac Piñero (CNT l’Escala, Alt Empordà),
emprenen tots seguit el viatge fins a
Barcelona passant la frontera del Portús, amb passaport francès, amb
autobús de línia a fi de passar desapercebuda com actriu, llibertària i
filla de Casares Quiroga. Es dóna
el cas que asseguda en una taula prop dels tres militants llibertaris
catalans, María Casares escoltà el nom de
CNT i s’apropà als companys, tot demanant permís per seure amb
ells abans d’anar a l’autobús vers Barcelona. Els digué qui era, que
ella era una companya d’idees al contrari del seu pare i que la feia
feliç trobar el moviment llibertari i la
CNT tot just poc abans de creuar la frontera, cosa que era un signe que
les velles generacions cenetistes i les noves emprenien una ruta comuna
vers l’alliberament de la Península. Una vegada acabaren tots quatre
d’esmorzar, Maria Casares, emocionada, es va
acomiadar afectuosament.
El 1989 va aconseguir el
Premi Moliére a la millor actriu de teatre i va ser nominada als
César. Va rebre del Govern francès el Premi Nacional de Teatre, i al Regne d’Espanya, la
Medalla al Mèrit de Belles Arts. Va obtenir el Premi Segismundo de l'Associació
de Directors d'Espanya.
També se li va concedir el títol de filla predilecta de A Corunya i la
Medalla Castelao.
El 1980 va publicar un llibre de memòries,
Resident privilegiada, títol que al·ludeix al seu estatus a la targeta de residència original emesa per França.
Va ser condecorada amb la
Legió d'Honor francesa.
En 1957 María Casares actua en Montevideo (Uruguai), en el decurs d’una gira del
TNP, dirigit per Jean Vilar, pel Brasil, Uruguai, Argentina, Xile
i Perú. Durant la seva estada a l’Argentina en 1963 actuà amb Maria
Xirgu i Alfredo Alcón el 23 de maig en la Sala Martín Coronado del
Teatro General San Martín. Es dóna el cas que alguns refugiats republicans a l’Argentina, que sabien que el seu pare era francmaçó com ells, amb el nom
Saint Just, quan hi parlaven, a vegades li deixen “hermanita”, fent broma sobre el “Hermano” Santiago Casares Quiroga.
El 1996, María Casares va acceptar que els premis de teatre de Galícia portessin el seu nom, però la mort li va impedir
assistir a la seva primera edició.
Va estar unida amb Jean Servais Tradueix, Gérard Philipe i Albert Camus. El 1978 es va casar amb l'actor alsacià Daddy
Schlesser (André Schlesser).
María Casares va morir de càncer el 22 de novembre de 1996, ja viuda, al casal de La Verge, a Alloue (Charente Marítime,
Poitou-Charentes, Nova Aquitània, Occitània).
Formació:
Conservatoire National Supérieur d'Art Dramatique, Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París, Cours Simon.
Filmografia:
Els enfants du paradis (1944), Els dames du Bois de Boulogne (1945),
Roger-La-Honte (1945), La revanche de Roger-La-Honte (1946), L'Amour
autour de la maison (1946), El presoner de Parma/La Chartreuse de Parme
(1947), Bagarres (1948), La septième port (1948),
L'Homme que revient de loin (1949), Orfeu/Orphée (1950), Ombre et
lumière (1950), Li testament d'Orphée (1959), La novícia
musulmana/Flavia, la monaca musulmana(1974), L'Adieu nu (1975), Blanche
et Marie (1984),De sabre et de sang (1987), La lectora / Li lectrice
(1988), Muntanya baixa (1989).
Filmografia relacionada:
Curtmetratge Crea:Maria Casares (2013) Amb Noelia Toledano com a actriu principal.
Teatre:
1942:
Deirdre des douleurs de John Millington Synge, dirigit per Marcel
Herrand, Théâtre des Mathurins. 1943: Solness le constructeur de Henrik
Ibsen, dirigit
per Marcel Herrand, Théâtre des Mathurins.1943: Le Voyage de Thésée de
Georges Neveux, dirigit per Jean Marchat, Théâtre des Mathurins. 1944:
Le Malentendu de Albert Camus, dirigit per Marcel Herrand, Théâtre des
Mathurins. 1944: Les Noces du rétameur de John
Millington Synge, Théâtre des Mathurins. 1944: Federigo de René
Laporte, Théâtre des Mathurins. 1945: Les Frères Karamazov de Fedor
Dostoïevski, dirigit per André Barsacq, Théâtre de l'Atelier. 1946:
Divines paroles de Ramón del Valle-Inclán, dirigit per Jean
Marchat, Théâtre des Mathurins. 1946: Roméo et Jeannette de Jean
Anouilh, dirigit per André Barsacq, Théâtre de l'Atelier. 1947: Les
Épiphanies de Henri Pichette, dirigit por Georges Vitaly, Théâtre des
Noctambules.
1948:
L'État de siège de Albert Camus, dirigit per Jean-Louis Barrault,
Théâtre Marigny. 1948: La Maison de Bernarda
Alba de Federico García Lorca, dirigit per Roger Leenhardt. 1949: Le
Roi pêcheur de Julien Gracq, dirigit per Marcel Herrand, Théâtre
Montparnasse. 1949: Les Justes d'Albert Camus, dirigit per Paul Œttly,
Théâtre Hébertot: Dora Doulebov.1951: La Seconde de
Colette, dirigit per Jean Wall, Théâtre de la Madeleine.
1951:
Le Diable et le Bon Dieu de Jean-Paul Sartre, dirigit per Louis Jouvet,
Théâtre Antoine: Hilda. 1952: Six personnages
en quête d'auteur de Luigi Pirandello, dirigit per Julien Bertheau,
Comédie-Française. 1952: Dom Juan de Molière, dirigit per Jean Meyer,
Comédie-Française: Elvire. 1952: Le Roi Jean de William Shakespeare,
Festival d'Angers. 1952: Jeanne d'Arc de Charles
Péguy, dirigit per Charles Gantillon, Festival de Lyon-Charbonnières.
1953: Le Carrosse du Saint Sacrement de Prosper Mérimée, dirigit per
Jacques Copeau, Comédie-Française. 1953: La Dévotion de la croix de
Pedro Calderón de la Barca, adaptació Albert Camus,
dirigit per Marcel Herrand, Festival d'Angers. 1953: Les Esprits de
Pierre de Larivey, dirigit per Albert Camus, Festival d'Angers. 1953:
Mithridate de Racine, dirigit per Jean Marchat, Festival d'Angers.
1954:
L'Ennemi de Julien Green, dirigit per Fernand Ledoux, Théâtre des
Bouffes-Parisiens. 1954: Jedermann de Hugo von
Hofmannsthal, dirigit per Charles Gantillon, Festival de Lyon. 1954:
Macbeth de William Shakespeare, dirigit per Jean Vilar, Festival de
Aviñón: Lady Macbeth. 1954: Le Père humilié de Paul Claudel, dirigit per
Pierre Franck, Festival de Lyon. 1955: La Ville
de Paul Claudel, dirigit per Jean Vilar, Festival de Aviñón, Lâla.
1955: Marie Tudor de Victor Hugo, dirigit per Jean Vilar, Festival de
Aviñón: Marie.1956: Macbeth de William Shakespeare, dirigit per Jean
Vilar, Festival de Aviñón: Lady Macbeth. 1956: Le
Triomphe de l'amour de Marivaux, dirigit per Jean Vilar. 1956: Platonov
de Antón Chéjov, dirigit per Jean Vilar. 1958: Le Triomphe de l'amour
de Marivaux, dirigit per Jean Vilar, Festival de Aviñón: Léonide. 1958:
Marie Tudor de Victor Hugo, dirigit per Jean
Vilar, Festival de Aviñón: Marie. 1958: Le Cid de Corneille, dirigit
per Jean Vilar. 1958: Le Carrosse du Saint Sacrement de Prosper Mérimée,
dirigit per Jean Vilar. 1958: Phèdre de Racine, dirigit per Jean Vilar.
1959: Le Songe d'une nuit d'été de William Shakespeare, dirigit per Jean Vilar, Festival de Aviñón. 1960: L'Œuvre de
Lorca (anthologie de ses poèmes, Festival de Montauban.
1960: Hamlet de William Shakespeare, dirigit per Claude Barma, Grand Théâtre de la Cité Carcassonne. 1960: Cher Menteur
de Jerome Kilty, Théâtre de l'Athénée.
1961: À la recherche de Dom Juan de Maurice Béjart, Opéra National de Bruselas.
1963: Yerma de Federico García Lorca, dirigit per Margarita Xirgu, Teatro San Martín Buenos Aires. 1963: La Reine verte
de Maurice Béjart, música Pierre Henri, Théâtre Hébertot. 1964: Divines Paroles de Ramón del Valle-Inclán, dirigit per Jorge Lavelli, Teatro Coliseo Buenos Aires.
1965:
Les Enchaînés d'Eugene O'Neill, dirigit per Jorge Lavelli, Théâtre
Récamier. 1965: Le Repos du septième jour de Paul Claudel, dirigit per
Pierre Franck,
Théâtre de l'Œuvre. 1966: Les Paravents de Jean Genet, dirigit per
Roger Blin, Théâtre de l'Odéon. 1967: Le Triomphe de l'amour de
Marivaux, dirigit per Jean Vilar, Festival du Marais. 1967: Henry VI]]
de William Shakespeare, dirigit per Jean-Louis Barrault,
Théâtre de la Porte Saint-Martin: Marguerite d'Anjou. 1967: Médée de Séneca, dirigido por Jorge Lavelli, Festival de Aviñón: Médée.
1968:
La Nuit obscure de San Juan de la Cruz, coreografia Maurice Béjart,
Théâtre de la Monnaie Bruselas, Festival de Aviñón. 1968: La Nuit
obscure de San Juan
de la Cruz, coreografia Maurice Béjart, Festival de Aviñón. 1969: À la
recherche de... de Maurice Béjart, Théâtre de la Monnaie Bruselas. 1969:
Mère Courage de Bertolt Brecht, dirigit per Jean Tasso, Bobino. 1969:
La Danse de mort d'August Strindberg, dirigit
per Claude Régy, TNP Théâtre de Chaillot. 1970: Early morning d'Edward Bond, dirigit per Georges Wilson, Festival de Aviñón.
1970:
Le Borgne est roi de Carlos Fuentes, dirigit per Jorge Lavelli,
Festival de Aviñón: Donata. 1971: Le Borgne est roi de Carlos Fuentes,
dirigit per Jorge
Lavelli, Espace Cardin: Donata. 1971: Les Cuisines du château de Claude
Cyriaque, Théâtre de Malakoff. 1972: Les Frères Karamazov de Fedor
Dostoïevski, dirigit per Georges Vitaly, Théâtre Graslin. 1972: La
Célestine de Fernando de Rojas, dirigit per Jean Gillibert,
Festival de Châteauvallon. 1973: Penthésilée d'Heinrich von Kleist,
dirigit per Jean Gillibert, Festival de Châteauvallon. 1973: Bajazet de
Racine, dirigit per Jean Gillibert, Petit Odéon. 1975: Amers de
Saint-John Perse, dirigit per Guy Shelley.
1975:
Via 2 de Jean-Henri Meunier. 1976: Les Revenants d'Henrik Ibsen,
dirigit per Pierre Maxence, Maison de la Culture
de Grenoble. 1976: Le Repoussoir de José Luis Alonso, Madrid. 1977: La
Mante polaire de Serge Rezvani, dirigit per Jorge Lavelli, Théâtre de la
Ville. 1978: Faust de Christopher Marlowe, dirigit per Jean-Marie
Patte, Festival d'Automne de Paris.
1978:
La Première de Ohm Cromwell, dirigit per Valerio Popesco Bruselas.
1978: Agamemnon d'Eschyle, dirigit per Jean Gillibert, Festival de
Châteauvallon. 1980:
Œdipus Rex d'Ígor Stravinski, livret Jean Cocteau, dirigit per Jorge
Lavelli, Opéra de Paris.
1980:
Britannicus de Racine, dirigit per Jean Meyer, Théâtre des Célestins.
1980: Le Conte d'hiver de Shakespeare, dirigit per Jorge Lavelli,
Festival de Aviñón,
Théâtre de la Ville, temps. 1981: Peer Gynt d'Henrik Ibsen, dirigit per
Patrice Chéreau, Théâtre de la Cité Villeurbanne, Théâtre de la Ville.
1982: Les Possédés de Fedor Dostoïevski, dirigit per Denis Llorca,
Festival de Aviñón. 1983: Les Paravents de Jean
Genet, dirigit per Patrice Chéreau, Théâtre des Amandiers: la mère.
1984:
Le Sacre de la naissance de Saint-John Perse d'après Sophocle, dirigido
por Denis Llorca, Nouve de Besançon. 1985:
La Nuit de Madame Lucienne de Copi, dirigit per Jorge Lavelli, Festival
de Aviñón, Théâtre de la Commune: Vicky Fantomas. 1986: Elle est là de
Nathalie Sarraute, dirigit per Michel Dumoulin, Festival de Aviñón,
Théâtre de la Villette. 1986: L'Usage de la parole
de Nathalie Sarraute, dirigit per Michel Dumoulin, Festival de Aviñón,
(lectura). 1986: Tropismes de Nathalie Sarraute, dirigit per Michel
Dumoulin, Festival de Aviñón. 1986: Quai Ouest de Bernard-Marie Koltès,
dirigit per Patrice Chéreau, Théâtre Nanterre-Amandiers:
Cécile. 1987: Ce soir on improvise de Luigi Pirandello, dirigit per
Lucian Pintilie, Théâtre de la Ville. 1988: Les Chevaliers de la Table
Ronde de Denis Llorca, Nouve de Besançon. 1988: Hécube d'Eurípides,
dirigit per Bernard Sobel, Théâtre de Gennevilliers.
1989: La vie que je t'ai donnée de Luigi Pirandello, dirigit prr Michel
Dumoulin, Théâtre Hébertot: Donn'Anna Luna. 1989: Le Dépôt des
locomotives de Michel Diaz, dirigit per Georges Vitaly, Théâtre
Mouffetard. 1990: "Elle" de Jean Genet, dirigit per Bruno
Bayen, Théâtre de Gennevilliers. 1990: Tartufo de Molière, dirigit per
Bernard Sobel, Théâtre de Gennevilliers: Madame Pernelle. 1991: Les
Comédies barbares de Ramón María del Valle-Inclán, dirigit per Jorge
Lavelli, Festival de Aviñón Théâtre national de
la Colline: Dona Maria. 1991: Vie de la révolutionnaire Pélagie
Vlassova de Tver de Bertolt Brecht, dirigit per Bernard Sobel, Théâtre
de Gennevilliers. 1992: Oreste de Vittorio Alfieri, dirigit per Jean
Gillibert, Maison des arts et de la culture de Créteil.
1993: Ostinato de Louis-René des Forêts, dirigit per Michel Dumoulin,
Festival de Aviñón: voix off. 1993: Threepenny Lear de William
Shakespeare, dirigit per Bernard Sobel, Théâtre de Gennevilliers: Le Roi
Lear. 1993: Mein Kampf de George Tabori, dirigit per
Jorge Lavelli, Théâtre national de la Colline. 1994: Les Géants de la
montagne de Luigi Pirandello, dirigit per Bernard Sobel, Théâtre de
Gennevilliers: Isle. 1995: Dostoievsky va a la plage de Marc Antonio de
la Parra, dirigit per Frank Hoffmann, Théâtre
national de la Colline: Teresa. 1996: Les Œuvres complètes de Billy the
Kid de Michael Ondaatje, dirigit per Frank Hoffmann, Théâtre national
de la Colline: Celsa Gutiérrez.
Premis :
1961: Prix du Brigadier pour Cher Menteur de Jerome Kilty, Théâtre de
l'Athénée. 1988: Prix du Syndicat de la
Critique. 1988: Nominació Molière de la Comédienne. 1989: Molière de la
Comédienne. 1989: Nominació César de la meilleure actrice dans un
second rôle. 1990: Grand Prix National du Théâtre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada