Essent capità del
Servei d'Informació Perifèric, 
en el decurs de la Retirada, el 10 febrer de 1939, creuà el pont internacional a Puigcerdà cap a Llívia amb les restes de la
26 Divisió del X Cos de l’Exèrcit Popular de la República, en
perfecta formació de la tropa mentre una secció de soldats francesos els
hi presentava armes d’honor, vers i la Guingueta d’Ix. Patí els camps
de concentració francesos i les
Companyies de Treballadors Estrangers.
en el decurs de la Retirada, el 10 febrer de 1939, creuà el pont internacional a Puigcerdà cap a Llívia amb les restes de la
26 Divisió del X Cos de l’Exèrcit Popular de la República, en
perfecta formació de la tropa mentre una secció de soldats francesos els
hi presentava armes d’honor, vers i la Guingueta d’Ix. Patí els camps
de concentració francesos i les
Companyies de Treballadors Estrangers.
Demetrio García Pérez:
El 21 de novembre de 1906 neix a Moscardón (Serra d'Albarrasí, Sesma de Fredes d’Albarrasí, Terol,
Aragó) l'anarcosindicalista Demetrio García Pérez, també conegut com
El Chato de Gràcia, ja que es trencà el nas fugint de la policia.
Establert a Barcelona des de molt jove, en 1925 s'afilià al
Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del barri de Gràcia.
En 1932 fou delegat de la
Comissió de Paletes. A més de tresorer del Sindicat de la Construcció de Gràcia, va ser fins a finals de 1933 tresorer del
Comitè Regional de la Construcció de la CNT-AIT. Participà activament en la constitució d'ateneus llibertaris.
Inscrit en la llista negra de la patronal, durant la gran vaga de la construcció de 1933 fou empresonat i també en 1934
arran de la insurrecció proletària d'octubre d'Astúries.
En 1936 va combatre en la
Columna Ascaso, on va ser responsable d'Intendència
fins a 1937.
Amb la militarització, fou nomenat capità del
Servei d'Informació Perifèric (SIP) de la 121 Brigada de la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República.
En el decurs de la Retirada, el 10 febrer de 1939 creuà el pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) cap a Llívia
(Baixa Cerdanya) amb les restes de la 26 Divisió del X Cos de
l’Exèrcit Popular de la República, en perfecta formació de la tropa
mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor,
vers i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya).
Patí els camps de concentració francesos i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Durant l’Ocupació alemanya actuà a la guerrilla del Cantal i durant sis mesos es va veure obligat a amagar-se a les mines
de Gard.
Amb l'Alliberament milità organitzant federacions locals de sindicats, en la
CNT-AIT en l’Exili de Pàmias (Arièja, Occitània) i, més tard, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
A començaments dels anys seixanta mantingué contactes amb Joan García Oliver --a qui havia conegut a les presons republicanes--
a Estrasburg (Alsàcia, Baix Rin) quan es gestava l'organització de Defensa Interior (DI). En 1968 formà part del grup editor d'El
Luchador.
Sempre es mantingué afí a la línia confederal anarcosindicalista antiparlamentarista i contrari a l'Aliança
Sindical Espanyola (ASE) amb la Unió General dels Treballadors (UGT).
Demetrio García Pérez va morir, després de caure greument malalt a Banhèras de Luishon (Luixonès, Gascunya, Alta Garona,
Occitània), el 21 de juny de 1976 a Tolosa de Llenguadoc. La seva companya fou Evarista Pérez Murciano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada