En el decurs de la Retirada, el 10 febrer de 1939 creuà el pont internacional a Puigcerdà cap a Llívia amb les restes
de la 26 Divisió del X Cos de l’Exèrcit Popular de la
República, del qual era capità, en perfecta formació de la tropa mentre
una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor, vers i
la Guingueta d’Ix.
Florencio Edo (esquerra) i Ricard Sanz en el comandament de la "Columna Durruti" a Madrid. |
Florencio Edo:
El 20 de novembre de 1962 va ser enterrat a Ais de Provença (Boques del Roine, Provence-Alpes-Côte d'Azur,
Occitània) l'anarcosindicalista Florencio Edo.
Obrer en una foneria, milità en la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Quan
l'aixecament militar de juliol de 1936 lluità contra els feixistes als
carrers de Barcelona i després en les milícies
al front d'Aragó. Encapçalà l'anomenada Oficina Auxiliar confederal.
Com a miner a Utrillas (Conques Mineres, Terol, Aragó), fabricà
explosius per a la «Columna Durruti». Després de la mort Buenaventura Durruti, fou capità auxiliar de Ricard
Sanz García al front de la columna, després 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, on arribà al grau de capità.
En el decurs de la Retirada, el 10 febrer de 1939 creuà el pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) cap a Llívia
(Baixa Cerdanya) amb les restes de la 26 Divisió del
X Cos de l’Exèrcit Popular de la República en perfecta formació de
la tropa mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes
d’honor, vers i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya).
A
l’exili, treballà a l'embasament de l'Aigle situada sobre el riu
Dordonha, entre Chalvinhac (Cantal, Auvèrnhe Ròse
Aups, Occitània), i Sorçac (Corresa, Nova Aqutània, Occitània), on va
caure malat per la dura feina i hagué de passar sis anys en un sanatori.
El 6 de juny de 1946 assistí al Ple clandestí del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Mauriac (Cantal, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània).
En l'exili milità en la
Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) i en la
Federació Local d'Ais de Provença de la CNT-AIT en l’Exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada