MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST<. El 17 de novembre de 1889 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista Camil Piñón i Oriola

Després del Congrés de la CNT a Sants realitzarà una gira propagandística, amb Monteagudo, Rovira i Palleja, arreu de Catalunya.  

En 1926 participà en els contactes cenetistes amb Francesc Macià per a la preparació de l’alliberament de Catalunya des de Prats de Molló i la Presta cap a la caserna d’Olot, amb Viadiu i Botella, i tots tres van formar un comitè revolucionari.  

Durant la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i després de passar per diversos camps de concentració retornant al Principat de Catalunya en 1943 per participar en la lluita clandestina contra el franquisme, però va ser ràpidament detingut i empresonat durant 27 mesos.  

Camil Piñón i Oriola:   

El 17 de novembre de 1889 neix a Barcelona el militant anarcosindicalista Camil Piñón i Oriola. De pares valencians amb antecedents liberals i carlistes, va estudiar a escoles municipals i en un col·legi privat fins al 12 anys. Després de treballar en un taller de confecció de capses de cartró, va començar a fer feina en el ram del metall.

En 1909 ja coneixia nombrosos anarquistes (Andreu, Guadayol, Tárrida...) i freqüentava el Cafè Espanyol, on es reunien Bisbe, Viadiu, Seguí, Herreros i altres.

Durant la vaga general revolucionària de juliol de 1909, anomenada Setmana Tràgica per la burgesia i Setmana Roja o de Glòria Proletària per l’anarquisme social, els va passar empresonat per no haver denunciat un company que en tumult havia matat algú i va ser condemnat a 20 mesos de presó.

En 1910 va ser posat en llibertat provisional i va formar part del comitè de vaga, amb Surroca, Rueda i Jover, en la vaga de lampistes.

Va assistir com a espectador al Congrés fundacional de la Confederació General del Treball (CGT) que per imperatiu governamental va haver de canviar el nom per Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant els anys següents a la fundació de la CNT va ocupar càrrecs de responsabilitat en la central sindical: secretari de la Federació Local de Barcelona i del Comitè Regional de Catalunya en 1912, i president del Sindicat de Lampistes i Llautoners, representant aquest sindicat en la comissió d'estatuts de l'Assemblea Catalana de la CNT de 1913.

En 1914 va encapçalar el Comitè de la Federació Local de Barcelona i va ser detingut durant la vaga del ram fabril. En 1917 va ser tresorer del ram del Metall de Catalunya.

Arran del Congrés de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT a Sants (Barcelona) de 1918, que va organitzar amb Salvador Seguí, va ser elegit tresorer del Comitè Regional, càrrec que ocuparà fins al juny de 1920. Després d'aquest congrés realitzarà una gira propagandística, amb Monteagudo, Rovira i Palleja, arreu de Catalunya. Participà en la vaga de La Canadenca.

En 1919 va ajudar a organitzar el Congrés de la CNT al Teatre de Comèdia, a Madrid (Castella la Nova), al qual va assistir com a delegat del Comitè Regional de Catalunya.

En 1920 va ser membre del comitè de vaga del Transport i va ser deportat el novembre d'aquell any al castell de la Mola de Maó (Menorca, Illes Balears) amb els militants cenetistes de Catalunya més destacats.

En tornar a Barcelona, els patrons del metall li van aplicar el «pacte de la fam» i va haver de canviar d'ofici, treballant en el ram del peix, al Mercat Central, adscrit al Sindicat del Transport.

En 1922 va ser elegit president del Sindicat del Transport i es va encarregar de la campanya pro alliberament d'Acher, que va incloure un míting a Madrid.

En 1923 va dirigir la vaga del transport, va fer un míting a Saragossa (Aragó) el juny amb Peiró i Monteagudo, i va haver de fugir a l’hexàgon francès arran del cop militar del general Miguel Primo de Rivera.

Ben aviat va tornar i durant la Dictadura va ser detingut nombroses vegades i va ser dels pocs que van continuar en la CNT al mercat de pels pescaters quan molts treballadors es van afiliar al Sindicat Lliure o a altres opcions.

El gener de 1926 va signar el manifest de Vida Sindical. Aquest mateix any va participar en els contactes cenetistes amb Francesc Macià per a la preparació de l’alliberament de Catalunya des de Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir) cap a la caserna d’Olot (la Garrotxa), amb Viadiu i Botella, i tots tres van formar un comitè revolucionari. En 1929 va formar part del Comitè Nacional de la CNT-AIT de Pestaña.

Durant la dictadura de Berenguer va ser l'encarregat d'aconseguir la legalització dels Sindicat del Transport cenetista de Barcelona, del qual serà vicepresident, assistint per aquest sindicat al Congrés de la CNT-AIT de 1931, i ocupant el càrrec fins a finals de 1932.

Abans de la proclamació de la República era membre de la comissió organitzadora del periòdic cenetista Solidaridad Obrera i com a tal va anar a Madrid per fer-se càrrec de la maquinària de la rotativa.

Quan es van aprovar les Federacions Nacionals d'Indústria (FNI), va organitzar la del Federació del Transport, viatjant força arreu l'Estat espanyol fins al setembre de 1932 i fent mítings alhora.

Enfrontat amb Garcia Oliver i amb la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), va signar el «Manifest dels Trenta» i va formar part dels Sindicats d'Oposició. En 1934 va assistir en representació de Barcelona al Congrés de la Federació Nacional de la Indústria Pesquera.

El maig de 1936 va representar el transport barcelonès en el IV Congrés de la CNT, celebrat a  Saragossa, on es reunificà l’organització sindical, i poc després a la mateixa ciutat va representar Barcelona en el Congrés de la Federació Nacional de la Indústria Pesquera.

Durant la guerra es va dedicar a crear una Federació Nacional de la Indústria Pesquera per a tot el territori controlat per la República, del congrés valencià de la qual va sortir nomenat secretari general i director del periòdic mensual Mar y Tierra. Durant la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i després de passar per diversos camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial interimperialista abandonà el territori francès, retornant al Principat de Catalunya en 1943 per participar en la lluita clandestina contra el franquisme, però va ser ràpidament detingut com a membre del Comitè Regional de la CNT de Catalunya quan assistia a una reunió del Front Nacional de Catalunya (FNC), formació independentista catalana d’ampli abast a la qual s’havia adherit com anarcosindicalista, i empresonat durant 27 mesos.

Posteriorment va participar en la Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) i amb el pas dels anys va minvar la seva militància.

Fidel a l'anarcosindicalisme revolucionari i contrari als grups d'acció i a l'espontaneisme revolucionari armat de Garcia Olivers i Durruti, va passar a prop de 15 anys empresonat.

Camil Piñón i Oriola va morir el 15 de març de 1979 a Barcelona. En 1989 Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera va publicar una biografia seva, Sindicalistes i llibertaris: l'experiència de Camil Piñón, editat per Rafael Dalmau (Barcelona), 75 pàgines.