En el decurs de la Retirada de principis de febrer de 1939 passà
la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps
de concentració francesos.
En 1949 fou elegit membre del Secretariat Intercontinental cenetista en l’Exili i treballà per la unitat confederal en 1960.
En 1949 fou elegit membre del Secretariat Intercontinental cenetista en l’Exili i treballà per la unitat confederal en 1960.
Manuel Luis Blanco:
El 17 de novembre de 1971 mor d'un atac de cor a Dijon (Costa d'Or, Borgonya - Franc Comtat) l'anarquista
i anarcosindicalista Manuel Luis Blanco, també citat com Luis Blanco Manuel. Havia nascut en 1906 a Minas de Rio Tinto (Cuenca Minera, Huelva, Andalusia).
Cap al 1923 emigrà a Badalona (Barcelonès Nord) i durant els últims anys de la dictadura del general Miguel Primo de
Rivera s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)
i ingressà en els grups anarquistes, activitat que s'incrementà a
partir de la instauració de la República. Durant els anys republicans va
fer de mestre a l'Ateneu
«El Progrés» de Badalona.
Arran de l'aixecament militar feixista, el juliol de 1936 representà la
CNT-AIT i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en el
Comitè de Milícies i de Salvació Pública de Barcelona.
A partir d'agost de 1937 exercí de regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que mantingué en la remodelació
municipal que es produí l'octubre d'aquell any. En aquest mateix 1937 col·laborà en el periòdic confederal
Siderometarlurgia. El 28 de febrer de 1938 fou mobilitzat i marxà a lluitar al front d'Aragó.
En el decurs de la Retirada de principis de febrer de 1939 passà
la frontera del Pirineu Oriental i fou internat als camps de concentració francesos.
Durant l'ocupació nazi alemanya organitzà la
CNT de Costa d'Or i en 1947 assistí com a delegat de diverses
localitats de la regió (Chatillon, Montbard, Gevrolles, Sombernon,
Frolois i Dijon) al
Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) de la
CNT-AIT i del Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
En el
Congrés cenetista en l’Exili de 1949 va ser elegit secretari del primer
Secretariat Intercontinental (SI), càrrec que exercí entre 1950 i 1951.
Llenyataire a la Costa d'Or durant els anys bèl·lics i la postguerra mundial, en 1950 es passà a l'ofici de paleta, feina
que mantindrà la resta de la seva vida.
A Dijon s'encarregà de lluitar per la reunificació confederal i fou un dels promotors del
Congrés cenetista en l’Exili de Lemòtges (Nauta Vinhana, Alta Viena, Nova Aquitània, Occitània) de 1960.
Va ser assidu de plens i de congressos de l'MLE
en l'Exili, on sempre combaté el sectarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada