 |
| Necrològica d'Antonio León Rubio en el periòdic tolosà Cenit |
Antonio León Rubio:
El 12 de novembre --algunes fonts citen erròniament el 12 de febrer-- de 1909
neix a Barcelona l'anarcosindicalista Antonio León Rubio. El seu pare es deia Nicolás León i la seva mare, Paulina Rubio.
Obrer impressor, en 1936 militava en el
Sindicat d'Arts Gràfiques d'Amposta (Montsià) de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i estava casat i tenia un fill.
Quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 s'enrolà en les milícies
confederals i va ser destinat
al front d'Aragó als serveis especials de Mines i Contramines.
Participà en els combats a Terol i a Samianigo (Alt Gàllego, Osca,
Aragó) i en 1938 va ser nomenat capità.
El
en decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del
Pirineu Oriental per la Tor de
Querol (Alta Cerdanya) amb la seva unitat i va ser internat al Fort de
Montlluís (Vilar d'Ovança, Comunitat de comunes Capcir - Alt Conflent,
Conflent) i als camps de concentració de Vernet d’Arièja (Occitània) i
de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània) fins
al desembre de 1939, moment en el qual va ser enviat a treballar a les
mines de carbó de La Grand Comba (Gard, Occitània).
Durant l'Ocupació, després d'una vaga, va ser detingut i reinternat al camp de Vernet d’Arièja. Cap
el 1944 va ser deportat a un camp de concentració alemany.
Després d'alliberament del camp nazis per part de les tropes aliades, s'allistà en l'Exèrcit nord-americà
fins al final de la guerra.
A finals de 1945 s'establí a La Grand Comba, on treballà sobretot al pou miner
Richard fins a la seva jubilació amb 55 anys.
Durant la seva vida ocupà nombroses vegades càrrecs de responsabilitat en la
Federació Local de
La Grand Comba de la CNT-AIT en l’Exili i en la
Comissió de Relacions Erau-Gard-Losera, de la qual va ser secretari.
Entre els anys seixanta i setanta fou secretari de Cultura i Propaganda del
Secretariat Intercontinental (SI) de la
CNT-AIT en l’Exili en tres ocasions i es traslladà a Tolosa de
Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on a començament dels anys setanta
fou l'administrador del setmanari cenetista
Espoir, dirigit per Antoine Turmo.
Va ser delegat en diferents congressos i plens de la
CNT-Moviment Llibertari Espanyol
en l'Exili (MLE), com ara el Congrés de Llemotges (1961), de Marsella (1975), i plens, com els intercontinentals de 1967, 1971 i 1980.
Durant el
Congrés Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili --amb presència del secretari general del
Comitè Nacional Interior, Gerard Jacas, i fent de secretari
d’actes Miquel-Dídac Piñero, militant a l’Empordà aleshores exiliat--
celebrat entre el 19 i el 23 d'agost de 1975 a Marsella (Boques del
Roine, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània) va ser nomenat membre del
SI, juntament amb Ferran Alemany (secretari) i Francisco Pérez (secretari adjunt).
Greument minat per la silicosi, es va veure obligat a viure enganxat a una botella d'oxigen.
Antonio León Rubio va morir l'11 de juliol de 1989 a l'hospital d'Alèst (Gard, Occitània) i va ser
incinerat dos dies després al Centre Funerari d'Aurenja
(Valclusa, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània). La seva companya fou
María Lourdes Almo. Pere Peralta, també miner cenetista i amic seu, va
redactar la seva
necrològica, publicada en l’edició del 26 de setembre de 1989 del
setmanari confederal exterior
CeNiT, que havia treballat amb ell a La Grand Comba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada