dilluns, 12 de novembre del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 12 de novembre de 1940 l’anarquista i anarcosindicalista de Bellpuig i veí i regidor d’Arenys de Munt Roc Martí i Huguet, de 34 anys, fou afusellat al camp de tir barceloní del Camp de la Bota

Era serraller, militava en la FAI i en la CNT-AIT  
L'Associació MAPA, d'Arenys de Munt, s'ha adherit a la querella argentina contra els crims del franquisme
L'Associació MAPA, d'Arenys de Munt, també es va adherir a la querella argentina contra els crims del franquisme.











Roc Martí i Huguet:   
El 12 de novembre de 1940 l’anarquista i anarcosindicalista de Bellpuig (Urgell) i veí i regidor del Consell Municipal d’Arenys de Munt (Alt Maresme) Roc Martí i Huguet, de 34 anys, fou afusellat al camp de tir barceloní del Camp de la Bota en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim d’un procediment d’urgència a la plaça militar de Barcelona, junt amb altres condemnats. Havia nascut en 1906 a Bellpuig.
Militava en un grup de la Federació Anarquista Regional Catalana - Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
El dijous 9 de maig de 2013, el Ple consistorial d’Arenys de Munt va manifestar el seu suport i adhesió a la querella que la jutgessa argentina María Servini de Cubria porta endavant contra el franquisme, per delictes de genocidi i crims contra la humanitat i contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme. Arenys de Munt té dos regidors afusellats pel franquisme, Joan Lleonart i Ferran i Roc Martí i Huguet, com també els veïns arenyencs Josep Colomer i Torrent i Vicenç Hernández i Bayo al camp de la Bota en 1940, així com d’un altre regidor municipal exterminat al camp de concentració nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), com a conseqüència del seu exili, el senyor Joan Grassot Grivé. La proposta animà els vilatans a afegir-s’hi al suport a la querella argentina. Es van manifestar a favor de la proposta els grups polítics CUP, CiU, ERC i PSC, amb l’abstenció del PP.
L'associació Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA), d'Arenys de Munt, es va adherir l’abril de 2014 a la querella argentina contra els crims del franquisme. Quatre veïns arenyencs van ser assassinats al Camp de la Bota, Josep Colomer i Torrent, CNT-AIT (11/03/1940), Vicenç Hernàndez i Bayo CNT-AIT (20/07/1940) i els dos regidors de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, Joan Lleonart i Farran, PSUC (12/06/1940) i Roc Martí Huguet CNT-AIT (12/11/1940), als quals s'ha d'afegir el regidor de transports Joan Grassot i Grivé, exterminat al Camp de Mauthausen (31/03/1941). El MAPA també s'afegeix a la petició que es citi a declarar al rei espanyol com hereu d'aquell Estat, atès que va jurar els principis del franquista Movimiento Nacional i representa la seva continuïtat política. Des del MAPA s'animà a l'Ajuntament d'Arenys de Munt i al seu alcalde com a màxim responsable a que s'adhereixin en aquesta querella contra els crims del franquisme en la defensa dels arenyencs assassinats durant el franquisme, entre els quals hi ha dos regidors afusellats al camp de la Bota i un regidor exterminat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Cal recordar que l'Ajuntament d'Arenys de Munt  va aprovar en el Ple del 9 de maig del 2013, una declaració institucional per donar recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme. Per aquesta raó l'Ajuntament d'Arenys de Munt es podria adherir a la querella que està en curs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada