Era serraller, militava en la
FAI i en la
CNT-AIT
L'Associació MAPA, d'Arenys de Munt, també es va adherir a la querella argentina contra els crims del franquisme. |
Roc
Martí i Huguet:
El 12 de novembre de 1940 l’anarquista i
anarcosindicalista de Bellpuig (Urgell)
i veí i regidor del Consell Municipal d’Arenys de Munt (Alt Maresme)
Roc Martí i Huguet, de 34 anys, fou afusellat al camp de tir barceloní
del Camp de la Bota en l’execució militar de la pena de mort imposada en
un consell de guerra sumaríssim d’un procediment
d’urgència a la plaça militar de Barcelona, junt amb altres condemnats.
Havia nascut en 1906 a Bellpuig.
Militava en un grup de la
Federació Anarquista Regional Catalana -
Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i sindicalment en la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
El
dijous 9 de maig de 2013, el Ple consistorial d’Arenys de Munt va
manifestar el seu suport i adhesió
a la querella que la jutgessa argentina María Servini de Cubria porta
endavant contra el franquisme, per delictes de genocidi i crims contra
la humanitat i contra els responsables de la conculcació dels drets
humans durant el franquisme. Arenys de Munt té
dos regidors afusellats pel franquisme, Joan Lleonart i Ferran i Roc
Martí i Huguet, com també els veïns arenyencs Josep Colomer i Torrent i
Vicenç Hernández i Bayo al camp de la Bota en 1940, així com d’un altre
regidor municipal exterminat al camp de concentració
nazi de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), com a conseqüència del seu
exili, el senyor Joan Grassot Grivé. La proposta animà els vilatans a
afegir-s’hi al suport a la querella argentina. Es van manifestar a favor
de la proposta els grups polítics
CUP,
CiU, ERC i
PSC, amb l’abstenció del PP.
L'associació
Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació
(MAPA), d'Arenys de Munt, es va adherir l’abril de 2014 a la
querella argentina contra els crims del franquisme. Quatre veïns
arenyencs van ser assassinats al Camp de la Bota, Josep Colomer i
Torrent,
CNT-AIT (11/03/1940), Vicenç Hernàndez i Bayo
CNT-AIT (20/07/1940) i els dos regidors de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, Joan Lleonart i Farran,
PSUC (12/06/1940) i Roc Martí Huguet
CNT-AIT (12/11/1940), als quals s'ha d'afegir el regidor de
transports Joan Grassot i Grivé, exterminat al Camp de Mauthausen
(31/03/1941). El MAPA també s'afegeix a la petició que es citi a
declarar al rei espanyol com hereu d'aquell Estat, atès que va
jurar els principis del franquista Movimiento Nacional i representa la seva continuïtat política. Des del
MAPA s'animà a l'Ajuntament d'Arenys de Munt i al seu alcalde com
a màxim responsable a que s'adhereixin en aquesta querella contra els
crims del franquisme en la defensa dels arenyencs assassinats durant el
franquisme,
entre els quals hi ha dos regidors afusellats al camp de la Bota i un
regidor exterminat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Cal
recordar que l'Ajuntament d'Arenys de Munt
va aprovar en el Ple del 9 de maig del 2013, una declaració
institucional per donar recolzament a la querella argentina contra els
crims del franquisme. Per aquesta raó l'Ajuntament d'Arenys de Munt es
podria adherir a la querella que està en curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada