L’alcalde de Verges alerta que el que es pretén és atemorir la gent. Pintades amb símbols nazis i feixistes i insults contra Puigdemont i Torra en façanes de Verges

L’esquadra neonazi també han furtat les estelades d'aquest poble i d'altres de la comarca, com la Pera, Parlavà, Palafrugell i Palamós.  

Verges planta cara a les esquadres neonazis i feixistes, que roben 60 estelades i pinten carrers i façanes amb banderes espanyoles. Les veïnes i els veïns, com va passar l’octubre del 2017 amb les rodes punxades, es mobilitzen de nou i reposen banderes i símbols grocs.  

La UdG considera inadmissible l'empresonament dels presos polítics i dóna suport a Dolors Bassa.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/11/2018   
Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).- 
 
Ahir dimecres al migdia fent un cop d’ull a la cruïlla de carreteres que hi ha a Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), a l’alçada del Mas Gros, semblava que l’odi neonazi i feixista més embogit hagués assolat el poble. Entre visques a la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre de 2017, insults als presidents Puigdemont i Torra, creus gamades nazis i creus cèliques del feixisme supamacista europeu, a més d’un “viva España” signat amb la creu celta sobre una pancarta de reivindicació escolar (!), només podíem constar que la campanya política contra l’autodeterminació nacional catalana del PSC-PSOE, Ciutadans, PP, Vox, Manuel Valls, Joan Coscubiela, Joan Boada, Paco Frutos, Albert Boadella i companyia s’ha transformat en camí obert al feixisme, amb impunitat d’esquadres d’assalt.

Pintades amb símbols nazis i feixistes

Segons un despatx de l’Agenda Catalana de Notícies el poble de Verges va despertar-se ahir al matí amb moltes façanes pintades amb símbols nazis i feixistes, insults contra els president Carles Puigdemont i Quim Torra i escrits com «Tots som espanyols» i «Viva España». També van pintar banderes espanyoles als fanals i pilones dels diferents accessos al municipi i van treure totes les estelades que hi havia a les carreteres.

L'alcalde del municipi, Ignasi Sabater (CUP), va atribuir els fets a un grup «d'extrema dreta que actua encaputxat i de nit» i que busca el «conflicte». Per això, ja va anunciar que l'Ajuntament es personarà com a acusació particular i va animar les veïnes i els veïns afectats a denunciar els fets.

També va avançar que l’organització d’una jornada «participativa» per netejar els desperfectes. 

Agressions unionistes a diversos municipis empordanesos 

A banda de l’atac nazi-feixista a Verges, la matinada de dimarts a dimecres també van arrancar llaços grocs de la Pera (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) i van tornar a serrar el pal de l'estelada de la rotonda d'entrada a Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).

Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació i estan recollint denúncies de diversos veïns i municipis. Durant la matinada haurien desaparegut entre 50 i 60 estelades.

En aquesta ocasió, Ignasi Sabater va lamentar «els ha tocat el rebre a cases particulars», i va assegurar que els autors dels desperfectes «no poden viure sense conflicte». «Però aquí a nosaltres no ens hi trobaran mai perquè el nostre és un projecte de propostes, de compromís social i nacional», va insistir. Entre els escrits, hi ha diversos insults als presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, com ara «fill de puta» o «maricón traïdor», però també hi ha escrits com «Torra portarà a la ruïna Catalunya» o esvàstiques i creus cèltiques.

Sabater ja va avançar que denunciaran els fets i que l'Ajuntament es personarà a la causa com a acusació particular per aconseguir que s'identifiquin els autors i hi hagi conseqüències.

A Palamós 

Verges no va ser l'únic municipi de la comarca que va patir agressions contra símbols solidaris o independentistes durant aquella matinada. A Palamós, fou un altre tipus d’esquadra, aquesta de caire unionista, la que va serrar de nou el pal de l'estelada que hi havia a la rotonda de l'entrada de la població des de Calonge, ja el van serrar el setembre i l'ANC el va reposar fa menys d'una setmana. També van pintar els missatges «senyeres sí estelades no», «visca Espanya» i «feixistes = independentistes».

Tot just tres dies després de celebrar-s’hi la festa de reposició del pal de 18 metres de l’estelada al giratori de l’Onada de Palamós, que havien tallat uns elements unionistes el setembre passat, aquest va tornar a ser malmès novament amb una radial. La matinada d’ahir uns desconeguts van tallar-lo, van tornar a robar l’estelada i van pintar: “Senyeres, sí; estelades, no.” El pal, que està situat al giratori de l’Onada, a la C-31, es va instal·lar per la Diada del 2016 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament i l’ANC. Els Mossos d’Esquadra, arran de la denúncia d’un veí, van enxampar in fraganti dos dels brètols que s’havien dedicat a serrar, a més del de Palamós, el pal de l’estelada de Fornells de la Selva. 

Danys públics 

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig (ERC), va tornar a remarcar que aquest tipus d’accions, a banda dels motius ideològics, són actes vandàlics que afecten el conjunt de la població pels desperfectes que ocasionen: “Considerem que aquest acte vandàlic només comporta els danys en els bens públics comuns, amb una despesa econòmica que ens repercuteix a tots, també als autors dels desperfectes”, va dir Puig, i hi va afegir: “Hem de ser capaços de fer prevaldre el respecte per totes aquelles manifestacions d’idees que no comporten el perjudici del bé comú.” 

A Parlavà 

Finalment, l’estelada que onejava a Parlavà (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) també va ser robada, en una jornada negra que ahir va deixar altres municipis afectats. 

A l’Escala 

A l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), la bandera estelada i el ram de flors vermelles que el 31 d’octubre s’havien dipositat en el monument a la memòria del dirigent republicà i fill de l’Escala Martí Rouret i Callol, en un homenatge amb motiu del cinquantenari a la seva mort a Ciutat de Mèxic DF, també van ser furtades per elements unionistes la nit del dimarts al dimecres, segons s’ha comprovat. 

Cada tres dimarts a la Pera 

A la Pera van arrencar els llaços grocs penjats per tot el poble i van pintar banderes espanyoles a les faroles. L'alcaldessa, Maria Lluïsa Teixidor, va expressar la seva indignació i va apuntar que «sempre actuen els dimarts de cada tres setmanes».

També a Palafrugell 

A Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) també hi havia hagut actes vandàlics els últimes dies. Durant el cap de setmana van trencar el pal de l'estelada de la plaça Floreal Radresa i durant el primer cap de setmana de novembre també van retirar llaços grocs. Alguns murs del poble també van aparèixer pintats amb missatges com «Viva España» i «Viva la Guardia Civil». 

Verges planta cara a les esquadres neonazis i feixistes anant per feina 

Llegim en la premsa convencional comarcal que Verges a l’ull de l’huracà, de nou. Dimarts a la nit uns desconeguts van atacar, en un acte vandàlic coordinat, la població robant les 60 estelades que penjaven dels fanals i pintant consignes, com ara “Viva España” i símbols nazis i feixistes a set façanes particulars, al mobiliari públic i als carrers.

L’acció d’ahir a Verges va commocionar les veïnes i els veïns, especialment després que l’octubre del 2017 uns desconeguts rebentessin les rodes de 160 cotxes i l’agost passat un grup violent armat, amb ganivets, despengés estelades. A més, les veïnes i els veïns van haver de veure el seu alcalde, Ignasi Sabater (CUP), davant el jutge per una denúncia per enaltiment de l’odi per haver expressat la seva opinió. 

Indignació i solidaritat 

El matí va ser viscut amb indignació per les veïnes i pels veïns. Alguns exclamaven després de descobrir les pintades: “Ja ens ha tornat a tocar el rebre. Quina impotència!”; d’altres apostaven per passar a l’acció: “Ja n’hi ha prou. Què esperem per reaccionar?” Finalment, com l’octubre passat, va emergir la unitat: “L’únic que aconsegueixen es unir-nos més i que la reacció sigui la contrària.” I es van organitzar. Ahir a la tarda veïns de Verges, però també de la Tallada, Jafre, Santa Coloma de Farners, Palamós, Palafrugell, i fins i tot Barcelona i Cerdanyola, van quedar per netejar el nucli. Les zones més afectades han estat la carretera de Girona i el carrer Baix Empordà, així com la rotonda plena dels pneumàtics, que vol recordar els fets de l’octubre passat. Un veí de la població, que és pintor, es va oferir a reparar de manera voluntària les façanes malmeses.

L’alcalde, Ignasi Sabater, va explicar que l’Ajuntament i l’Assemblea Vergelitana per la Independència han presentat una denúncia pels furts d’estelades, i les veïnes i els veïns, per les pintades a les façanes. Sabater es va mostrar indignat: “Una vegada més, el nostre poble ha rebut la visita de grups feixistes que actuen de nit i encaputxats. Un nou atac al poble i als veïns, que han vist com algunes de les seves cases es despertaven amb pintades totalment vergonyoses. Uns actes totalment roïns i que denunciem públicament”. Sabater creu que amb accions com aquesta el que es vol és atemorir la població: “Volen sembrar la por, volen que callem. I actuen de manera desacomplexada  perquè l’Estat mai veurà l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora de la repressió que sempre ha tingut la connivència policial”. L’alcalde va destacar que la població està compromesa amb un projecte nacional i no canviarà: “Ells no existeixen sense el conflicte i aquí no ens hi trobaran. Perquè el nostre és un projecte propositiu, un projecte de compromís nacional i compromís social, i ens neguem a crear-lo contra ningú. D’una banda tenim agressions, amenaces i, de l’altra, un poble que sempre s’ha mobilitzat pacíficament per un objectiu comú”. 

La UdG considera inadmissible l'empresonament dels presos polítics i dóna suport a Dolors Bassa 

La Universitat de Girona (UdG) ha mostrat públicament el seu suport a la consellera i empresonada al centre del Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Dolors Bassa. El rector de la UdG ha fet públic un comunicat que rebutja la situació excepcional que viu el país amb "polítics a les presons i a l'exili". En el comunicat la UdG reclama "solucions democràtiques" i "respostes polítiques a problemes polítics" i argumenta que "les urnes és la forma natural de resoldre els conflictes". Considera inadmissible que persones com Dolors Bassa, que van propiciar el referèndum de l'1O estiguin a la presó o a l'exili i considera vulnerats greument els drets socials i ciutadans. Dolors Bassa va formar part durant 9 anys del Consell Social de la Universitat de Girona.