El procés d’independència reactiva el catalanisme a Catalunya Nord. La diplomàcia
espanyola ha provat d'aturar el suport institucional creixent però no se n'ha sortit.
Cassolada davant del consolat espanyol a Perpinyà.
Capgirem Vic
condemna la passivitat de l'alcaldessa davant "les paraules xenòfobes i missògines del regidor feixista".
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/11/2018
Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló,
comtat de Rosselló).-
Llegim a VilaWeb que la Diada de la
Catalunya Nord es commemora avui amb una mobilització a Perpinyà (Plana
del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) amb el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’. Tres dies després
de la data que recorda la signatura del Tractat dels Pirineus,
hi ha hagut la manifestació que ha arribat al peu del Castellet, on s’ha
fet un acte polític. L’acte, a més, ha servit per a cloure el
Correllengua del 2018, enguany dedicat a la Nova Cançó.
La
commemoració de l’any passat va ser envoltada per la polèmica arran de
la
prohibició de Jean-Marc Pujol, alcalde de Perpinyà, de despenjar una
estelada del Castellet, com és tradicional. Tanmateix, no va poder
impedir que fossin els milers de manifestants qui la brandessin. Enguany
no s’ha repetit la prohibició.
Manifestació i Marxa de Torxes
A les 5 de la tarda deu mil persones s'han manifestat a des de la plaça de
Catalunya Perpinyà, segons els organitzadors, i a les 6 de la tarda s'ha interpretat la
Muixeranga i Els Segadors i ha començat la Marxa de Torxes.
L'estelada oneja al Castellet de Perpinyà, edifici històric que està
envoltat per la manifestació d’aquesta tarda. Es poden sentir crits com
'Els carrers seran sempre nostres', 'Ni França, ni Espanya, Països Catalans!' o 'Sense
el Rosselló, no hi ha Revolució!'. La manifestació arriba i voreja el Castellet de Perpinyà.
Milers de manifestants concentrats a Perpinyà criden 'No sou presos, sou hostatges'. A la manifestació s'hi poden llegir pancartes amb
lemes com 'Esborrem el Tractat dels Pirineus' i 'Llibertat presos polítics'.
Comencen
els parlaments de l'acte polític al Castellet. El cantautor de Xàtiva
Feliu Ventura critica “el feixisme que s'imposa als estats espanyol i
francès, i també a l'Europa fortalesa que converteix la Mediterrània en
una fossa comuna”.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, també llegeix una carta escrita per Jordi Sànchez. Marcel Mauri, vice-president d'Òmnium
Cultural, llegeix una carta de Jordi Cuixart, president de
l'entitat: “Lamento molt no poder-vos acompanyar, però compteu-me entre
tots els que aquesta tarda ompliu Perpinyà. Som més poble que mai i cap
repressió ens podrà robar les nostres ganes de ser.
La causa per la llibertat ens ha agermanat encara més. Amb la vostra
immensa generositat vam fer, de l'1 d'octubre, l'exercici de sobirana
col·lectiva més preciós que ha viscut Europa els últims anys. Ara ja no
tenim cap por. Defensar la justícia i els drets
fonamentals al judici que vindrà és fer-ho als Països Catalans, però
també a tots els racons del món. Els anys que puguin venir no ens faran
renunciar a una República justa i digna per a tothom. Amb la llengua com
a element de cohesió social. A l'Alguer, al
País Valencià, a la Catalunya Nord, a les Illes i a la Franja: a cada
indret del país fem del català punt de trobada amb totes les persones
que arriben buscant un present més digne”.
Manifestants d'arreu dels Països Catalans s'han desplaçat a Perpinyà.
És el cas dels integrants de diversos
CDR del Principat.
El procés d’independència reactiva el catalanisme a Catalunya Nord
Una
de les conseqüències més clares del procés d’independència català ha
estat
la mobilització de solidaritat i de suport que ha generat a Catalunya
Nord. Des de la custòdia secreta de les urnes per al referèndum del
primer d’octubre i el pas dels membres del govern per Pesillà de la
Ribera (Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló)
abans d’emprendre el camí cap a l’exili, ara fa poc més d’un any, fins a
les mobilitzacions de la Diada que es faran avui a Perpinyà, Catalunya
Nord ha tornat a aparèixer amb força al mapa polític dels Països
Catalans.
L’eix
de la mobilització ha estat la denúncia de la repressió i el suport als
presos polítics, que ha anat més enllà dels cercles polítics
tradicionals del catalanisme i ha superat la frontera dels partits.
Ressorgiment
La
prova d’aquest ressorgiment ha estat la inquietud de les autoritats
espanyoles,
que han provat d’aturar-lo de manera barroera i, fins i tot,
contraproduent. La visita del president Quim Torra a l’alcalde de
Perpinyà, Jean-Marc Pujol, a final d’agost, va disparar les alarmes. Una
visita que va servir per a normalitzar les relacions institucionals
i durant la qual Pujol va signar el manifest de suport als presos
polítics i exiliats impulsat pels alcaldes de Catalunya Nord. Jean-Marc
Pujol era el signant número cent i va signar amb un llaç groc a la
solapa. L’acte va motivar una carta irada de l’ambaixador
espanyol a França a l’alcalde de Perpinyà recriminant-li que hagués
rebut el president de la Generalitat i li hagués lliurat la medalla d’or
de la ciutat perquè era una figura “anticonstitucional”. Pujol es va
quedar “molt sorprès i molt xocat” per la carta
i va respondre a l’ambaixador que Quim Torra era un president “elegit
democràticament”. Qualificava la carta d’ingerència i es demanava: “Des
de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant
Espanya?”. Tot això, una persona que no pertany
a cap partit polític nacionalista dels que hi ha implantats a Catalunya
Nord, sinó que milita a la jacobina
Unió per un Moviment Popular (UPM), que agrupa la dreta francesa.
Però més enllà de la visita institucional de Quim Torra a Perpinyà, aquests
darrers mesos també hi ha hagut gests significatius de polítics no identificats amb el catalanisme, que militen a les files del
Partit Socialista o al Partit Comunista Francès (PCF), o en el moviment
La República en Marxa del centrista d’Emmanuel Macron. És el cas
de la diputada Laurent Gayte, que va escriure al ministre d’Afers
Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, per denunciar “el silenci
escruixidor” del Govern francès sobre els successos al
Principat de Catalunya i proposava que l’Estat francès fes de mediador
entre Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la
pregunta de la diputada del partit de Macron és que remarcava que el
referèndum no era autoritzat però s’havia fet sense
violència, desmentint el relat que fan de l’1-O la justícia i el Govern
espanyols. Uns dies abans, la presidenta del
Consell del Departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, del
Partit Socialista, havia fet una crida als càrrecs electes
nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya.
Molt crítica amb l’orientació que havia pres el conflicte, Hermeline
Malherbe va fer-los una apel·lació oficial a “unir i oferir
la seva força” per exigir la fi de la “violència policíaca”,
l’alliberament dels dirigents polítics empresonats i exiliats i la
represa del diàleg entre els governs de Madrid i de Barcelona. Pocs dies
després, de la façana del departament penjava una pancarta
amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’
escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos llaços grocs,
un a cada banda. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al
costat de la Prefectura, la representació
de l’Estat francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a
moltes seus d’institucions catalanes del sud. Fins i tot, hi ha
dirigents del
Partit Socialista de fora de Catalunya Nord, com la presidenta de
la Regió d’Occitània, Carole Delgà, que s’han solidaritzat amb
Catalunya. En un piulet recent, Delgà expressava el suport “a la
mobilització dels electes dels Pirineus Orientals en la
defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat d’expressió a
Catalunya”.
La
clau d’aquestes mobilitzacions la tenen la majoria dels alcaldes de
Catalunya
Nord, que van promoure i signar el manifest de suport als presos i
exiliats. Presentat el 24 de juliol a Prats de Molló i la Presta (Alt
Vallespir) i amb una reacció sense precedents, anava signat per un
centenar d’electes que manifestaven la seva solidaritat
amb els representants municipals catalans del sud. El text va ser
enviat al president de la República francesa, Emmanuel Macron, perquè
tingués present que al Principat de Catalunya passaven coses a les quals
ells no estaven acostumats, segons que va explicar
Jean Paul Billés, alcalde de Pesillà de la Ribera. Billés subratllava
que els signants tenien una ideologia variada i que en cap moment no
volien interferir en el procés d’independència de Catalunya, sinó que el
document tenia l’objectiu de defensar drets
bàsics com “la llibertat d’expressió, de reunió i la separació de
poders”, i destacava que aquesta era una lluita “molt important” per als
municipis nord-catalans. L’alcalde de Pesillà la Ribera va reclamar que
tot Europa es mostrés unànimement en contra de
les vulneracions de drets fonamentals dels catalans per part de l’estat
espanyol, perquè no es podien permetre.
Tota
aquesta actuació institucional s’ha traduït també al carrer, amb un
creixement
de les mobilitzacions. A més de la presència de llaços grocs a molts
municipis, el passat dimarts 30 d’octubre es va fer un acte de suport
als presos polítics i als exiliats. Per als organitzadors, era un repte
fer una mobilització entre setmana, però va ser
un èxit. La plaça de la Victòria es va omplir d’estelades en un acte en
què van participar en un missatge el president Carles Puigdemont, la
presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el represaliat Jordi
Pesarrodona. En el seu discurs, Puigdemont va
apel·lar als llaços històrics que uneixen “nord i sud” i va defensar
que la República Catalana es constituiria “de baix cap a dalt” amb “tots
els catalans”. A més, va animar a continuar els actes de suport al
procés d’independència des del nord. Uns actes
que han tingut avui continuïtat avui amb la manifestació i l’acte
polític organitzats per celebrar la Diada de Catalunya Nord.
Per contrarestar aquesta onada de suport social i institucional, l’unionisme
espanyol va provar de fer un acte en un hotel de Perpinyà el passat 26 d’octubre. Una entitat pròxima al partit
Ciutadans, anomenada Empresaris de Catalunya, va fer una
conferència i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les
quals vint hi havien arribat amb un minibús del Principat. Deien que
l’objectiu era contrarestar la visita del president
Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés havia perjudicat
l’economia catalana. Però no ho van aconseguir.
Cassolada davant del consolat espanyol a Perpinyà
A les 15:30, el col·lectiu dels
Angelets de la Terra, ha organitzat una cassolada davant del
consolat de l’Estat espanyol a Perpinyà, al número 12 del carrer
Benjamin Franklin. En un comunicat ha cridat per avui a “una gran
concentració unitària i solidària a favor de la democràcia,
en resposta a l’anunci del fiscal espanyol que demana més de 200 anys
acumulats de presó per a les polítiques i altres personalitats que van
participat a l’organització del referèndum a Catalunya, l’1 d’octubre
de 2017”. A la concentració s’hi ha adherit
el PCF.
Capgirem Vic condemna la passivitat de l'alcaldessa davant "les paraules
xenòfobes i missògines del regidor feixista"
Capgirem Vic
ha manifestat en un comunicat el seu rebuig davant la situació de
violència verbal patida el 5 de novembre a la sessió del ple municipal
per la regidora del seu grup Katia Juncks. La formació agraeix les
companyes i companys de consistori que, en públic o
privat, van mostrar la solidaritat amb la regidora.
Durant la celebració del ple municipal, el regidor de la formació feixista
Plataforma Vigatana va expressar que la Katia ja podia marxar de
nou al Brasil, el seu país d’origen, on Jair Bolsonaro ha guanyat les
eleccions, fent una clara al·lusió a les diferències ideològiques entre
la nostra regidora i el nou president del Brasil.
Les paraules concretes van ser: «La senyora Katia, potser lo que hauria
de fer és anar-se’n al Brasil i ajudar els seus companys, perquè el
Bolsonaro va treure un 55% dels vots».
La
formació considera que una al·lusió personal racista i xenòfoba com
aquesta
és del tot inadmissible i que no s’han de tolerar cap tipus d’expressió
o comentaris en aquests termes enlloc, i per això volem denunciar el
greuge d’aquestes paraules pronunciades en un ple municipal.
Ha
denunciat també la passivitat de l’alcaldessa davant d’aquesta
situació.
El grup municipal està acostumat a la seva passivitat i de la resta de
l’equip de govern davant de les seves actituds i comentaris provocadors
plens d’odi, quan en diferents ocasions les quatre regidores de
Capgirem Vic són insultades i menystingudes, tant al ple com a
les comissions, però en aquest cas es tracta d’una agressió verbal que
fa servir com a arma el racisme i la xenofòbia.
Capgirem Vic
espera un canvi d’actitud per part de l’alcaldessa i dels membres del
seu govern municipal, en nom de la solidaritat i de la democràcia. “Com a
representant de la ciutat i com a presidenta del ple, l’alcaldessa té
l’obligació de no tolerar aquestes situacions
i d’actuar en conseqüència si realment vol acabar amb la lacra del
feixisme a la nostra ciutat.”
Des de
Capgirem Vic “agraïm les companyes i companys de consistori que,
en públic o privat, van mostrar la solidaritat amb la regidora Katia
Juncks.” 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada