dissabte, 10 de novembre del 2018

Deu mil persones es manifesten a Perpinyà pels Països Catalans. La manifestació arriba al Castellet, on es fa un acte polític amb diversos parlaments

El procés d’independència reactiva el catalanisme a Catalunya Nord. La diplomàcia espanyola ha provat d'aturar el suport institucional creixent però no se n'ha sortit.  
Cassolada davant del consolat espanyol a Perpinyà.   
Capgirem Vic condemna la passivitat de l'alcaldessa davant "les paraules xenòfobes i missògines del regidor feixista".  



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/11/2018   
Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).-   

Llegim a VilaWeb que la Diada de la Catalunya Nord es commemora avui amb una mobilització a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) amb el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’. Tres dies després de la data que recorda la signatura del Tractat dels Pirineus, hi ha hagut la manifestació que ha arribat al peu del Castellet, on s’ha fet un acte polític. L’acte, a més, ha servit per a cloure el Correllengua del 2018, enguany dedicat a la Nova Cançó.
La commemoració de l’any passat va ser envoltada per la polèmica arran de la prohibició de Jean-Marc Pujol, alcalde de Perpinyà, de despenjar una estelada del  Castellet, com és tradicional. Tanmateix, no va poder impedir que fossin els milers de manifestants qui la brandessin. Enguany no s’ha repetit la prohibició. 
 
Manifestació i Marxa de Torxes 
A les 5 de la tarda deu mil persones s'han manifestat a des de la plaça de Catalunya Perpinyà, segons els organitzadors, i a les 6 de la tarda s'ha interpretat la Muixeranga i Els Segadors i ha començat la Marxa de Torxes. L'estelada oneja al Castellet de Perpinyà, edifici històric que està envoltat per la manifestació d’aquesta tarda. Es poden sentir crits com 'Els carrers seran sempre nostres', 'Ni França, ni Espanya, Països Catalans!' o 'Sense el Rosselló, no hi ha Revolució!'. La manifestació arriba i voreja el Castellet de Perpinyà. Milers de manifestants concentrats a Perpinyà criden 'No sou presos, sou hostatges'. A la manifestació s'hi poden llegir pancartes amb lemes com 'Esborrem el Tractat dels Pirineus' i 'Llibertat presos polítics'.
Comencen els parlaments de l'acte polític al Castellet. El cantautor de Xàtiva Feliu Ventura critica “el feixisme que s'imposa als estats espanyol i francès, i també a l'Europa fortalesa que converteix la Mediterrània en una fossa comuna”. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, també llegeix una carta escrita per Jordi Sànchez. Marcel Mauri, vice-president d'Òmnium Cultural, llegeix una carta de Jordi Cuixart, president de l'entitat: “Lamento molt no poder-vos acompanyar, però compteu-me entre tots els que aquesta tarda ompliu Perpinyà. Som més poble que mai i cap repressió ens podrà robar les nostres ganes de ser. La causa per la llibertat ens ha agermanat encara més. Amb la vostra immensa generositat vam fer, de l'1 d'octubre, l'exercici de sobirana col·lectiva més preciós que ha viscut Europa els últims anys. Ara ja no tenim cap por. Defensar la justícia i els drets fonamentals al judici que vindrà és fer-ho als Països Catalans, però també a tots els racons del món. Els anys que puguin venir no ens faran renunciar a una República justa i digna per a tothom. Amb la llengua com a element de cohesió social. A l'Alguer, al País Valencià, a la Catalunya Nord, a les Illes i a la Franja: a cada indret del país fem del català punt de trobada amb totes les persones que arriben buscant un present més digne”.
Manifestants d'arreu dels Països Catalans s'han desplaçat a Perpinyà. És el cas dels integrants de diversos CDR del Principat. 

El procés d’independència reactiva el catalanisme a Catalunya Nord 
Una de les conseqüències més clares del procés d’independència català ha estat la mobilització de solidaritat i de suport que ha generat a Catalunya Nord. Des de la custòdia secreta de les urnes per al referèndum del primer d’octubre i el pas dels membres del govern per Pesillà de la Ribera (Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló) abans d’emprendre el camí cap a l’exili, ara fa poc més d’un any, fins a les mobilitzacions de la Diada que es faran avui a Perpinyà, Catalunya Nord ha tornat a aparèixer amb força al mapa polític dels Països Catalans.
L’eix de la mobilització ha estat la denúncia de la repressió i el suport als presos polítics, que ha anat més enllà dels cercles polítics tradicionals del catalanisme i ha superat la frontera dels partits.

Ressorgiment 
La prova d’aquest ressorgiment ha estat la inquietud de les autoritats espanyoles, que han provat d’aturar-lo de manera barroera i, fins i tot, contraproduent. La visita del president Quim Torra a l’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, a final d’agost, va disparar les alarmes. Una visita que va servir per a normalitzar les relacions institucionals i durant la qual Pujol va signar el manifest de suport als presos polítics i exiliats impulsat pels alcaldes de Catalunya Nord. Jean-Marc Pujol era el signant número cent i va signar amb un llaç groc a la solapa. L’acte va motivar una carta irada de l’ambaixador espanyol a França a l’alcalde de Perpinyà recriminant-li que hagués rebut el president de la Generalitat i li hagués lliurat la medalla d’or de la ciutat perquè era una figura “anticonstitucional”. Pujol es va quedar “molt sorprès i molt xocat” per la carta i va respondre a l’ambaixador que Quim Torra era un president “elegit democràticament”. Qualificava la carta d’ingerència i es demanava: “Des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?”. Tot això, una persona que no pertany a cap partit polític nacionalista dels que hi ha implantats a Catalunya Nord, sinó que milita a la jacobina Unió per un Moviment Popular (UPM), que agrupa la dreta francesa.
Però més enllà de la visita institucional de Quim Torra a Perpinyà, aquests darrers mesos també hi ha hagut gests significatius de polítics no identificats amb el catalanisme, que militen a les files del Partit Socialista o al Partit Comunista Francès (PCF), o en el moviment La República en Marxa del centrista d’Emmanuel Macron. És el cas de la diputada Laurent Gayte, que va escriure al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, per denunciar “el silenci escruixidor” del Govern francès sobre els successos al Principat de Catalunya i proposava que l’Estat francès fes de mediador entre Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la pregunta de la diputada del partit de Macron és que remarcava que el referèndum no era autoritzat però s’havia fet sense violència, desmentint el relat que fan de l’1-O la justícia i el Govern espanyols. Uns dies abans, la presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, del Partit Socialista, havia fet una crida als càrrecs electes nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya. Molt crítica amb l’orientació que havia pres el conflicte, Hermeline Malherbe va fer-los una apel·lació oficial a “unir i oferir la seva força” per exigir la fi de la “violència policíaca”, l’alliberament dels dirigents polítics empresonats i exiliats i la represa del diàleg entre els governs de Madrid i de Barcelona. Pocs dies després, de la façana del departament penjava una pancarta amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals’ escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos llaços grocs, un a cada banda. Aquest edifici cèntric, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’Estat francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a moltes seus d’institucions catalanes del sud. Fins i tot, hi ha dirigents del Partit Socialista de fora de Catalunya Nord, com la presidenta de la Regió d’Occitània, Carole Delgà, que s’han solidaritzat amb Catalunya. En un piulet recent, Delgà expressava el suport “a la mobilització dels electes dels Pirineus Orientals en la defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat d’expressió a Catalunya”.
La clau d’aquestes mobilitzacions la tenen la majoria dels alcaldes de Catalunya Nord, que van promoure i signar el manifest de suport als presos i exiliats. Presentat el 24 de juliol a Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir) i amb una reacció sense precedents, anava signat per un centenar d’electes que manifestaven la seva solidaritat amb els representants municipals catalans del sud. El text va ser enviat al president de la República francesa, Emmanuel Macron, perquè tingués present que al Principat de Catalunya passaven coses a les quals ells no estaven acostumats, segons que va explicar Jean Paul Billés, alcalde de Pesillà de la Ribera. Billés subratllava que els signants tenien una ideologia variada i que en cap moment no volien interferir en el procés d’independència de Catalunya, sinó que el document tenia l’objectiu de defensar drets bàsics com “la llibertat d’expressió, de reunió i la separació de poders”, i destacava que aquesta era una lluita “molt important” per als municipis nord-catalans. L’alcalde de Pesillà la Ribera va reclamar que tot Europa es mostrés unànimement en contra de les vulneracions de drets fonamentals dels catalans per part de l’estat espanyol, perquè no es podien permetre.
Tota aquesta actuació institucional s’ha traduït també al carrer, amb un creixement de les mobilitzacions. A més de la presència de llaços grocs a molts municipis, el passat dimarts 30 d’octubre es va fer un acte de suport als presos polítics i als exiliats. Per als organitzadors, era un repte fer una mobilització entre setmana, però va ser un èxit. La plaça de la Victòria es va omplir d’estelades en un acte en què van participar en un missatge el president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el represaliat Jordi Pesarrodona. En el seu discurs, Puigdemont va apel·lar als llaços històrics que uneixen “nord i sud” i va defensar que la República Catalana es constituiria “de baix cap a dalt” amb “tots els catalans”. A més, va animar a continuar els actes de suport al procés d’independència des del nord. Uns actes que han tingut avui continuïtat avui amb la manifestació i l’acte polític organitzats per celebrar la Diada de Catalunya Nord.
Per contrarestar aquesta onada de suport social i institucional, l’unionisme espanyol va provar de fer un acte en un hotel de Perpinyà el passat 26 d’octubre. Una entitat pròxima al partit Ciutadans, anomenada Empresaris de Catalunya, va fer una conferència i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les quals vint hi havien arribat amb un minibús del Principat. Deien que l’objectiu era contrarestar la visita del president Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés havia perjudicat l’economia catalana. Però no ho van aconseguir. 

Cassolada davant del consolat espanyol a Perpinyà 
A les 15:30, el col·lectiu dels Angelets de la Terra, ha organitzat una cassolada davant del consolat de l’Estat espanyol a Perpinyà, al número 12 del carrer Benjamin Franklin. En un comunicat ha cridat per avui a “una gran concentració unitària i solidària a favor de la democràcia, en resposta a l’anunci del fiscal espanyol que demana més de 200 anys acumulats de presó per a les polítiques i altres personalitats  que van  participat a l’organització del referèndum a Catalunya, l’1 d’octubre de 2017”. A la concentració s’hi ha adherit el PCF

Capgirem Vic condemna la passivitat de l'alcaldessa davant "les paraules xenòfobes i missògines del regidor feixista" 
Ajuntament de VicCapgirem Vic ha manifestat en un comunicat el seu rebuig davant la situació de violència verbal patida el 5 de novembre a la sessió del ple municipal per la regidora del seu grup Katia Juncks. La formació agraeix les companyes i companys de consistori que, en públic o privat, van mostrar la solidaritat amb la regidora.
Durant la celebració del ple municipal, el regidor de la formació feixista Plataforma Vigatana va expressar que la Katia ja podia marxar de nou al Brasil, el seu país d’origen, on Jair Bolsonaro ha guanyat les eleccions, fent una clara al·lusió a les diferències ideològiques entre la nostra regidora i el nou president del Brasil. Les paraules concretes van ser: «La senyora Katia, potser lo que hauria de fer és anar-se’n al Brasil i ajudar els seus companys, perquè el Bolsonaro va treure un 55% dels vots».
La formació considera que una al·lusió personal racista i xenòfoba com aquesta és del tot inadmissible i que no s’han de tolerar cap tipus d’expressió o comentaris en aquests termes enlloc, i per això volem denunciar el greuge d’aquestes paraules pronunciades en un ple municipal.
Ha denunciat també la passivitat de l’alcaldessa davant d’aquesta situació. El grup municipal està acostumat a la seva passivitat i de la resta de l’equip de govern davant de les seves actituds i comentaris provocadors plens d’odi, quan en diferents ocasions les quatre regidores de Capgirem Vic són insultades i menystingudes, tant al ple com a les comissions, però en aquest cas es tracta d’una agressió verbal que fa servir com a arma el racisme i la xenofòbia.
Capgirem Vic espera un canvi d’actitud per part de l’alcaldessa i dels membres del seu govern municipal, en nom de la solidaritat i de la democràcia. “Com a representant de la ciutat i com a presidenta del ple, l’alcaldessa té l’obligació de no tolerar aquestes situacions i d’actuar en conseqüència si realment vol acabar amb la lacra del feixisme a la nostra ciutat.”
Des de Capgirem Vic “agraïm les companyes i companys de consistori que, en públic o privat, van mostrar la solidaritat amb la regidora Katia Juncks.” 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada