Celebració del ressò a l’Escala del Maig 68 a l’esplanada de la Clota Grossa

Port de la Clota 

Ha fet cinquanta anys del fet que l’estiu de 1968 una tovallola vermella la van fer ondejar en la zona militar d’artilleria de costa per uns estudiants del campament que hi havia del Camp Internacional de Treball al jaciment arqueològic d’Empúries.  

L’acció clandestina va provocar irritació i protesta de l’Exèrcit espanyol davant la direcció del Museu d’Empúries, però va ser ocultada per no admetre que l’empenta proletària anticapitalista de les jornades revolucionàries de maig i juny a l’hexàgon francès havien arribat a l’Escala.  

El dissabte 8 de desembre s’ha autoconvocat per veïnes i veïns un acte a la Clota Grossa, a les 12 del migdia, de celebració d’aquesta efemèride de l’estiu de 1968.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/11/2018   

L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-   

El dissabte 8 de desembre s’ha autoconvocat per veïnes i veïns un acte a la Clota Grossa, a les 12 del migdia, de celebració d’una efemèride de l’estiu de 1968, una celebració del ressò a l’Escala del Maig 68 a l’esplanada de la Clota Grossa. Ha fet cinquanta anys del fet que l’estiu de 1968 una tovallola vermella la van fer ondejar en la zona militar d’artilleria de costa per uns estudiants del campament que hi havia del Camp Internacional de Treball, que aleshores organitzava cada estiu el Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura, al jaciment arqueològic d’Empúries.

Durant una nit d’estiu uns joves acampats en la zona militar de la Clota Grossa, a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà), en el pal on durant el dia l’Exèrcit penjava la bandera hi van col·locar una tovallola vermella, com a símbol de la classe obrera en lluita, fent referència aquesta vegada a les centenars de milers de banderes vermelles que aquella primavera havien desfilat per carrers, places, fàbriques, liceus, universitats, estacions ferroviàries i arreu de l’hexàgon francès. A l’alba, el soldat que anava a pensar-hi la bandera franquista es trobà, sorprès, amb el símbol proletari al pal. Tot seguit avisà al seu superior militar i es despenjà l’ensenya vermella, que fou substituïda per la rojigualda amb la franquista àliga imperial.

L’acció clandestina va provocar irritació i protesta de l’Exèrcit espanyol davant la direcció del Museu d’Empúries --en va ser testimoni l’arqueòleg, professor i nacionalista català Miquel Llongueras Campañà (1942-1998)--, però va ser ocultada per no admetre que l’empenta proletària anticapitalista de les jornades revolucionàries de maig i juny a l’hexàgon francès havien arribat a l’Escala.

El Maig 68 

Enguany s'han complert cinquanta anys d'ençà d'uns aixecaments de les masses obreres, estudiantines i de sectors de les capes populars més importants del l'era moderna, les jornades revolucionàries d’ocupacions a l’hexàgon francès dels mesos de maig i juny de 1968, anomenades el Maig del 68. Deu milions de persones van ocupar fàbriques, universitats i edificis públics arreu de l'hexàgon francès, reclamant canvis amplis i profunds en la vida social, i provocant, durant el mes de maig i part del de juny, una completa aturada del funcionament habitual de l'economia i de la política a la República francesa. El Maig del 68 francès va ser la màxima expressió d'un esperit de rebel·lió obrera, estudiantina i popular i d'anhel de llibertat que va irrompre arreu del món a finals dels anys seixanta: des dels Estats Units d'Amèrica al Japó, passant per Mèxic, Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia, arreu van sorgir brots socials regeneradors.

Maig de 1968, malgrat les seves deficiències organitzatives, immadureses estratègies i desencerts sindicals, va ser una gran temptativa revolucionària, que, en els seus millors aspectes, ens recorda que, ja sigui com a societat, ja sigui com a individus, ens podem desconnectar, ens podem emancipar, ens podem alliberar,… de les dinàmiques de l’espectacle del sistema hegemònic, que inverteix i modela la consciència dels espectadors i els fa còmplices de la generació d’una realitat falsejada. Quan ho fem, ens trobem amb diverses dificultats, sens dubte, però també assolim una vida més autèntica, és a dir, una vida més viva i vivificant, però subjecta, vulguis o no, al sistema de l’explotació humana, l’opressió de la nostra espècie, el domini del sistema del Treball Assalariat i el Regne de la Mercaderia, que genera ecocidi en comptes d’harmonia entre la humanitat i els altres éssers vius en el major respecte possible amb els sistemes naturals. Motes vegades, s’ha intentat l’autoemancipació de classe explotada i oprimida, el Maig 68 molta gent pensà que era possible. Encara pensem que un altre món és possible. L’15-M va obrir un camí, ara cal ampliar-lo i projectar-lo vers el futur. Maig 68, 15-M i tantes jornades omplen d’esperança emancipadora.