 |
| Foto policíaca de Romualdo del Papa (9 de desembre de1939) . |
En 1936, arran de l'aixecament militar feixista, marxà al Principat de Catalunya, passant per Perpinyà, i s'enrolà en
la Columna Durruti
Romualdo del Papa:
El 5 d'octubre de 1903 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista i resistent antifeixista
Romualdo del Papa. Els seu pare fou el destacat militant anarquista Ugo del Papa.
Des de la seva adolescència, Romualdo, formà part del
Cercle de Joventuts Anarquistes «Bruno Filippi» de Carrara.
El juliol de 1921 emigrà clandestinament a Brinhòla (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur,
Occitània) i, a partir de 1927 amb la seva companya
Henriette Louis Tallandier, a Toló (Var, Provença-Aups-Còsta d'Azur,
Occitània), on tindran tres infants. Aleshores mantingué un estret
contacte amb nombrosos militants italians exiliats
a l’hexàgon francès, com ara Camillo Berneri, Gino Bibbi o Ugo
Boccardi, i participà activament en la lluita antifeixista.
Segons la policia francesa participà durant la nit del 24 al 25 de gener de 1922, amb altres tres companys italians,
en l'assalt a trets de revòlver contra els duaners que vigilaven un tren de mercaderies i que resultaren ferits.
El 19 d'agost de 1924 va ser condemnat a Toló a 25 francs de multa per violències («Afer dels antifeixistes»).
En 1935 visqué al barri de les Mouissèques de La Sanha de Mar (aglomeració de Toló), sempre sota l'amenaça d'expulsió
de l’Estat francès.
En 1936, arran de l'aixecament militar feixista, marxà al Principat de Catalunya, passant per Perpinyà (Plana del Rosselló,
Rosselló), i s'enrolà en la Columna Durruti. Malalt, el juny de
1937, molest per la repressió republicana burgesa i stalinista contra el
proletariat col·lectivista que s’inicià el maig d’aquell any,retornà a
La Sanha de Mar i
treballà a les seves drassanes fins a la declaració de
guerra amb l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, quan va ser detingut
per la policia francesa i tancat al Fort de Sainte Catherine de Toló.
El 13 de novembre de 1939 se li obrí expedient d'expulsió, acusat de «líder anarquista» violent i perillós, i enviat
al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Occitània).
El 17 de setembre de 1941 fou portat per gendarmes francesos a la presó de Menton (Alps Marítims, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània) i lliurat a les autoritats feixistes italianes.
El 12 de novembre de 1941 va ser condemnat a cinc anys de confinament i enviat a l'illa penitenciària de Ventotene (Llatina,
Laci).
El maig de 1943, en acabar el confinament, retornà a Carrara, on entrà a formar part de la resistència.
El 8 de setembre de 1943, arran de l'anunci de desarmament dels soldats italians ordenat per l'Exèrcit alemany, va fer
una crida als soldats de la caserna Dogali perquè es neguessin a
obeir el manament, desertessin i ingressessin en la resistència. Durant
les setmanes següents, participà en reunions amb les diverses forces
antifeixistes que van constituir el
Comitè de Salvació Públic que va esdevenir posteriorment el
Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament
Nacional), els primers delegats anarquistes del qual van ser, a més d'ell, Renato Viti i Ugo Mazzucchelli.
Malgrat tot, gairebé tots els partisans anarquistes, que aleshores eren hegemònics a la regió, estaven en contra de la
participació llibertària en el CLN per considerar-lo un instrument «polític» interclassista.
Participà en nombroses accions de la resistència i arran de l'alliberament de Carrara el febrer de 1945 entrà a formar
part, amb altres militants llibertaris (Onofrio Ludovici, Ismaele Macchiarini, Renato i Adolfo Viti, etc.), de la
Junta Provisional de Govern que feia les funcions de
Consell Municipal.
Entre el 15 i el 19 de setembre de 1945 fou delegat de la
Federació Comunista Llibertària (FCL) de la província de Massa-Carrara, juntament amb Ugo Mazzucchelli, Mario Perossini i Stefano Vatteroni, al
Segon Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI) que es realitzà a Carrara.
Després fou nomenat redactor responsable d'Il 94, òrgan d'expressió de l'FCL de Carrara
i del qual només sortiren dos números (15 de setembre de 1945 i 10 de febrer de 1946).
Mantingué una dura i llarga polèmica amb Ugo Marzucchelli sobre les seves respectives concepcions d'anarquisme.
Romualdo del Papa va morir el 20 de desembre de 1965 a Carrara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada