 |
| Necrològica en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste |
Emigrà molt jove a Catalunya, on milità en el
Sindicat Ferroviari de la
CNT. Ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica, tant en el seu sindicat com en la
Federació Local de Girona de la
CNT . L'agost de 1932 presidí un míting ferroviari a Girona i aquest any presidí la
Subsecció Ferroviària de Girona de la
FNIF de la CNT-AIT.
Miguel Sesé García:
El 29
d'octubre de 1968
mor a La Plaine Saint-Denis (Saint-Denis - Aubervilliers - Saint-Ouen,
Sena Saint-Denis, Illa de França) l'anarcosindicalista, pacifista i
esperantista Miguel Sesé García. Havia nascut cap el 1895 a Quesada
(Sierra de Cazorla, Jaén, Andalusia).
Emigrà molt jove a Catalunya, on milità en el
Sindicat Ferroviari de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica, tant en el seu sindicat com en la
Federació Local de Girona de la
CNT. En 1921 col·laborà en Cultura Obrera.
Entre l'11 i el 16 de juny de 1931 fou delegat de Girona (Gironès) al
III Congrés Nacional de Sindicats de la
CNT-AIT («Congrés del Conservatori») celebrat a Madrid (Castella la Nova).
Entre 1931 i 1932 col·laborà des de Quesada i Girona amb
Solidaridad Obrera. L'agost de 1932 presidí un míting ferroviari a Girona i aquest any
presidí la Subsecció Ferroviària de Girona de la Federació
Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la
CNT-AIT. Aquest mateix any, des de Girona, denuncià que la
CNT de Quesada dominava l'Ajuntament des de feia mesos.
Entre 1937 i 1939 fou regidor de Girona. En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939
passà la frontera francesa.
Residí amb sa companya i filla a La Plaine Saint-Denis i milità en la
FNIF de la
CNT-AIT en l'Exili.
Poc
abans de la seva mort, l'octubre de 1968 assistí a Montpeller (Erau,
Occitània), amb Jacint Borrás
Bousquet, Joan Manent Pesas, Josep Roig Lladó i altres, a la reunió de
l’oposició interna cenetista a la línia dels responsables confederals en
l’exili d'aleshores («Reunió Marginalista». Però no va trencar amb la
CNT-AIT. Fou un militant poc donat a l’acció i molt entregat a
l’escriptura. Fins el darrer moment es mantingué vinculat amb la
militància cenetista ferroviària. El setmanari cenetista
parisenc
Le Combat Syndicaliste publicà la seva necrològica el 5 de desembre de 1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada