10 dies intensos centralitzats principalment a Vic, però amb tres sessions a Tona, Manresa i Barcelona,
i una darrera que serà el dia 8 de novembre a l'Ateneu
L'Harmonia, a Barcelona, on es podran veure els curtmetratges de la selecció oficial.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/10/2018
Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona).-
El
Festival Protesta ha tancat la seva sisena edició amb una Festa
Final a l'Atlàntida de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona) on la
tecnologia ha estat
la gran protagonista. Dos presentadors: el monologuista (Galdric
Plana) i la màquina (Anna Busanya) ens han fet posar en dubte els límits
de la nostra percepció. Aquest futur que imaginem on la persona i la
màquina conviuran ja no és la distopia llunyana
que imaginaven els autors i pensadors del segle XX. Qui està més
capacitat per viure emocions: la persona o la màquina? Qui gestiona
millor els sentiments? Qui té la capacitat per empatitzar? Al final res
és el que sembla.
L'espectacle
Protesta 6.0 va combinar la música clàssica amb el loop amb la violinista, Sara Fontan, va mostrar la dansa a través d'un
skype en directe amb la Laura Marsal i va emocionar amb la veu de la Tiana Dixon cantant
Freedom de Django Unchained mentre es projectaven imatges
reclamant els drets humans arreu del món i en diferents moments de la
història. Però en especial, es va voler fer un gest de suport a les
persones que actualment
estan empresonades i exiliades per motius polítics.
L'auditori, amb més de dues-centes persones entre públic, directors convidats, membres del jurat
i col·laboradores del Festival Protesta, han assistit a una gala
amb buscada intencionalitat d'interpel·lar al públic en tot moment a
través d'escaners, de missatges i de reflexions incòmodes sobre l'ús que
donem
a la tecnologia. Tot plegat amb l'ull que tot ho veu presidint
l'escenari. Un ull que ha acompanyat cada dia de festival les
projeccions de llargmetratges, com un recordatori silenciós de què ens
cal seguir sent crítics en l'ús i el consum de les tecnologies
digitals.
Films guanyadors
El premi al millor documental ha estat per
La mujer invisible de Noemí Chantada. On explica la realitat
d'una de tantes dones a les quals la situació de crisi laboral les ha
abocat a la prostitució. Només una nit més. Només un mes més. Només un
any més.
En la categoria de documental de ficció, el guanyador ha estat
Uno, de Javier Marco. Uns pescadors, en un dia de rutina
pesquera, troben un telèfon mòbil dins d'una bossa hermètica enmig del
mar. I comença a sonar. Un treball que mostra el drama de les persones
que creuen en pastera
la Mediterrània.
Quant al curt més ben valorat pel públic ha estat
Cunetas de Pau Teixidor. Ubicat durant la Guerra Civil Espanyola,
explica la història d'una família de pagesos que ha de fer front a
l'amenaça feixista.
La menció especial de l'organització ha anat per
White de David Moya. Des del festival s'ha reivindicat l'humor
com una eina vàlida per fer crítica social. El director, que era present
a la gala, va voler destacar la importància del tractament de temes com
el racisme
a través del gènere documental, de ficció i amb un clar humor negre,
per generar debats en totes les esferes socials. "Tothom que veu el
curt, hi té alguna cosa a dir, i el més important és que discutim sobre
la xenofòbia i el racisme i li seguim donant visibilitat".
Els
membres del jurat de l'edició d'enguany han estat Marina Garcés,
filòsofa i assagista; Sergi
López, actor; Sílvia Quer, directora de cinema; Marc Sanyé,
fotoperiodista, Eulàlia Iglesias, crítica de cinema, Andreu Meixide,
codirector del
Barcelona Creative Commons Film Festival i Yolanda Olmos, membre de
Dones Visuals.
A l'edició d'enguany es van presentar un total de més de 400 curtmetratges dels quals 12 van formar
part de la selecció oficial i 28 de la no competitiva, que es van poder projectar durant les matinals de dissabte del festival.
Paritat i tecnologia digital al centre del protesta 0.6
Per primera vegada ha arribat la paritat al
Protesta, feliçment auto imposada des de l'organització, en la
selecció dels llargmetratges projectats de directors i directores. Tal
com es va destacar al discurs final de tancament de la sisena edició:
"Molts festivals
s'han posat com a objectiu, tenir paritat el 2020. Nosaltres ja ho
tenim fet".
El títol
Protesta 6.0, ja posava èmfasi en una altra voluntat de
l'organització del festival: reflexionar sobre com s'està transformant
la societat i la seva capacitat crítica amb l'ús d'Internet, les xarxes
socials o la intel·ligència
artificial. Fakenews, bots, robòtica, aplicacions per lligar, immediatesa i simultaneïtat,
likes, algoritmes, infoxicació, connectivitat, virtualitat i
molts més conceptes sobre els quals s'ha parlat, discutit, reflexionat
i, fins i tot, desconstruït.
El
Festival Protesta ha tornat a generar un espai per a la
projecció, divulgació i difusió del cinema de crítica social que han
arribat a més de 2.000 persones. En total s'han vist 55 projeccions,
entre les quals 15 llargmetratges
(9 d'estrena a Catalunya i 6 a l'Estat espanyol) de 8 directores i 7
directors. I 40 curtmetratges (12 de la Selecció Oficial i 28 de la
Selecció No Competitiva). I s'han proposat 22 activitats com ara la
xerrada sobre
Robots i ètica: on ens porta la intel·ligència artificial? amb Carme Torras, o bé
Bots, els nous organismes de la societat xarxa amb Efrain Foglia. I s'han creat nous espais
Protesta com ara la incorporació del Seminari de Vic que va acollir l'exposició del col·lectiu
No Callarem.
En total 10 dies intensos centralitzats principalment a Vic, però amb tres sessions a Tona (Osona,
comtat d’Osona), Manresa (Bages, comtat de Manresa) i Barcelona, i una darrera que serà el dia 8 de novembre a l'Ateneu
L'Harmonia, a Barcelona, on es podran veure els curtmetratges de la selecció oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada