 |
Veïns
de Biscarrués (anys trenta). D'esquerra a dreta: José Rasal Río, Manolo
Corral, Julio Torralba, Joaquín López i Vicente Aso
|
El de 10 de febrer 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el pont internacional a Puigcerdà amb
les restes de la 26 Divisió de l’Exèrcit
Popular de la República espanyola (ex
Columna Durruti), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta
formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els
hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia i la
Guingueta d’Ix, essent tancat junt a centenars
de soldats de la 26 Divisió al camp de Vernet de l’Arièja i en altres
camps francesos de concentració
José Rasal Río:
El 18 d'octubre --algunes fonts citen gener-- de 1908 neix a Biscarrués (Foia d’Osca,
Osca, Aragó) l'anarcosindicalista José Lucas Rasal Río, conegut com
Casildo. Fill d'una família pagesa, els seus pares es deien José Rasal Borau i María Río Torralba, i era el quart de cinc germans.
Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), quan feia el servei militar al
Regiment Galícia Núm. 19 de Jaca (Jacetània, Osca, Aragó),
participà en l'aixecament republicà engegat el 12 de desembre de 1930
pels capitans Fermín Galán Rodríguez i Ángel García Hernández. Després
del fracàs de
la temptativa, va ser reclòs i posteriorment enviat a Tetuan (Rif,
antic Protectorat Espanyol al Marroc), on va ser alliberat en 1932.
Durant la guerra civil va ser milicià en la «Columna Durruti»
i després en la 26 Divisió de l'Exèrcit
Popular de la República espanyola.
El de 10 de febrer 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el pont internacional a Puigcerdà (Baixa
Cerdanya) amb les restes de la 26 Divisió de l’Exèrcit
Popular de la República espanyola (ex
Columna Durruti), comandada per Ricard Sanz, però en perfecta
formació militar de la tropa, , mentre una secció de soldats francesos
els hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia
(Baixa Cerdanya) i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya),
essent tancat junt a centenars de soldats de la
26 Divisió al camp de Vernet de l’Arièja (Occitània) i en altres camps francesos de concentració.
Posteriorment passà per les
Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). El juny de 1940 va ser apressat per l'Exèrcit alemany i, després d'un temps a l'Stalag VII-A
de Moosburg (Baviera), el 8 d'agost d'aquell any va ser deportat al
camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria), sota la
matrícula 3.405. Al camp de
Mauthausen va ser destinat, amb altres dos refugiats més
internats --Ramón Bargueño i José Puig--, al Bunker, on va ser testimoni
dels assassinats comesos pels nazis a les cambres de gas.
Després
de l'alliberament del camp per les tropes aliades
el 5 de maig de 1945 pesava 20 quilos. Amb Manuel Caballero Domínguez,
salva la vida de la nena jueva Helga Weissová i la seva mare, que
quedaren desemparades després de l'alliberament del camp.
De bell nou a l’hexàgon francès, s'instal·là primer a Auloron e Senta Maria (Alt Bearn, Pirineus
Orientals, Nova Aquitània, Occitània) i després a Pou (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània), on treballà en la construcció.
Milità en la
Federació Local de Pau de la
CNT-AIT en l’Exili i en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics
(FEDIP), de la qual en els anys seixanta fou secretari de la Zona IV
(Dordonya, Òlt i Garona, Gironda, Landes, Pirineus Atlàntics).
A l’exili es casà amb Josefina Salcedo, amb qui no tingué descendència.
José Rasal Río va morir el 28 de març de 1984 a Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada