dijous, 11 d’octubre del 2018

Els artífexs del Museu de la Retirada de Camprodon evitaran entrar a presó

Part de l'arsenal que la Guàrdia Civil ha decomissat. A la paret hi ha penjades fotografies amb els explosius que van trobar a Camprodon. ACNLa Guàrdia Civil els va comissar 200 armes recollides a la muntanya a nivell arqueològic i procedents de la Retirada de febrer de 1939.   
L'Ajuntament n'estava al corrent.
 
   
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/10/2018  Camprodon (la Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d’Osona).-   

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies hi ha un pacte amb la Fiscalia per evitar entrar a presó. Els dos propietaris de les armes trobades arqueològicament a la muntanya, abandonades per l’Exèrcit Popular de la República en el decurs de la retirada de primers de febrer de 1939, que foren requisades per la Guàrdia Civil al Museu de la Retirada, a Camprodon (la Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d’Osona), en 2015, acceptaran els dos anys de presó que demanava el fiscal i s'estalviaran anar a la presó perquè no tenen antecedents. Segons ha explicat el seu advocat, Carles Monguilod, han tingut en compte que els seus clients no eren conscients que estaven cometent un delicte.
En el novembre de fa tres anys la Guàrdia Civil va escorcollar el Museu de la Retirada i també dos habitatges, en el marc de l'anomenada operació 'Òxid'., cosa que ho diu tot: ferralla bèl·lica recollida a la muntanya per ser exposada com a memòria històrica. Els agents del cos armat van detenir els dos responsables de l'equipament cultural, sospitosos d'un delicte de dipòsit d'armes i munició.
L'operació va començar el mes d'agost, quan la Guàrdia Civil va començar a rebre informacions que apuntaven que els dos artífexs del museu --una col·lecció privada oberta al públic-- podien tenir un gran dipòsit d'armes, munició i explosius.
La Guàrdia Civil va localitzar més de 200 armes i més de 300 quilos d'explosius. Entre el material, hi havia armes de guerra, metralladores, pistoles, revòlvers i escopetes. Pel què fa als explosius, hi van trobar 296 detonadors, 19 espoletes, 97 granades de mà, 22 espoletes de granades, 50 projectils d'artilleria de gran calibre, projectils de morter i un rotlle de metxa lenta. Segons l’agència de premsa, els explosius no estarien esposats al museu --de fet, de tot l'arsenal decomissat, només tres peces provenien de l'exposició i la resta estaven als domicilis-- però estaven emmagatzemats, majoritàriament, al soterrani del detingut de més edat i diuen sense cap tipus de mesura de seguretat per evitar incidents.
Durant la seva compareixença davant dels Jutjats de Ripoll, els dos responsables del museu van assegurar que havien acumulat l'armament i els explosius per afany col·leccionista i que no eren conscients d'estar cometent un delicte. També van explicar que mai van provar ni manipular cap de les armes que tenien, que no van traficar ni comprar una sola peça i que tots els explosius que tenien estaven desactivats.
De fet, van detallar que tot el material provenia de donacions (algunes, fins i tot, de policies o d'agents de la Guàrdia Civil) però, sobretot, de troballes arqueològiques. De fet, Bassaganya recorda que la majoria de peces les han trobat a la Vall de Camprodon, per on unes 100.000 persones van fugir camí de l'exili el febrer de 1939.
"Hi havia material bèl·lic que van abandonar les tropes republicanes però també coses d'ús civil com coberts, plats o cantimplores", explica Bassaganya a l'entrevista. En aquest sentit, reivindica que les armes i els explosius tenen un important valor per explicar aquest episodi històric i que un museu seria la millor eina per fer-ho possible. Tot i això, admet que "no és inviable" però que és "molt difícil" que acabi sent una realitat. 

L'Ajuntament n'estava al corrent
Bassaganya ha reiterat que mai van tenir intenció de cometre cap delicte. De fet, l'advocat Carles Monguilod va explicar després que declaressin als jutjats que havien aportat documentació on demostraven que oferien el material i que la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament tenien constància de la col·lecció.
De fet, el Consistori els va donar suport a través d'un comunicat en el qual defensaven la seva innocència i remarcaven que l'equipament no havia suposat mai un problema "d'ordre públic" sinó més aviat un atractiu turístic per al municipi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada